Rogelio Salmona y Le Corbusier: sobre la permeabilidad del hacer

Abstract

[EN] Rogelio Salmona and Le Corbusier: about the permeability of the making Abstract

Rogelio Salmona was one of the most important architects of the 20th century in Colombia. His work, altogether with the work of some co-generation colleagues, laid the foundation for architecture made there since 1960 which operated a smart cultural synthesis between the principles of the modern movement coming from Europe and the United States and the technical and material potential of the Colombian environment.

Rogelio Salmona formed for six years in the studio of Le Corbusier in Paris between 1948 and 1954. After this experience, the architect always claimed to be a disciple, but not a follower of Le Corbusier, even asserting that the most important influence he had received during the years spent in the French capital was from Pierre Francastel, a sociology professor at the École de Hautes Études.

This thesis tries to delineate how the influence of Le Corbusier may have operated in the work of the Colombian architect. To do this, first, it is studied in depth the projects in the studio of Le Corbusier in the period between 1948 and 1954 and how they were developed. Secondly we approximate to the state of architecture in Colombia done during the same period, with particular emphasis on the work done by the co-generation colleagues of Rogelio Salmona. Finally the first works by the architect on his return to Colombia and his writings are studied and discussed.

After this Itinerary, it is possible to identify several points in common, regarding the approach to the craft of the two architects, described and illustrated by some of their works. In both cases, the approach to the project through the development and editing of a series of pre-set variables leads to a systematic way of doing infinitely rich in possibilities.

This research uses this case study to inquire in a broader sense into the mechanisms operating in the transmission of knowledge, on the field of architectural projects.

[ES] Rogelio Salmona y Le Corbusier: sobre la permeabilidad del hacer Resumen

Rogelio Salmona fue uno de los arquitectos más importantes del siglo XX en Colombia. Su obra, junto con la de algunos compañeros de generación, sentó las bases para la arquitectura allí realizada a partir de 1960 que operó una inteligente síntesis cultural entre los postulados del movimiento moderno provenientes de Europa y Estados Unidos y las posibilidades tanto técnicas como materiales del entorno colombiano.

Rogelio Salmona se formó durante seis años en el taller de Le Corbusier en París, entre 1948 y 1954. Tras esta experiencia el arquitecto declaró siempre ser discípulo, más no seguidor de Le Corbusier, llegando a afirmar que la influencia más importante que había recibido durante los años de permanencia en la capital francesa fue la de Pierre Francastel, profesor de Sociología de Arte en la École de Hautes Études.

En esta tesis se pretende deslindar de qué manera puede haberse operado la influencia de Le Corbusier en el trabajo del arquitecto colombiano. Para ello, en primer lugar, se estudia en profundidad los proyectos y la manera de abordarlos en el taller de Le Corbusier en el período comprendido entre 1948 y 1954. En segundo lugar se realiza una aproximación al estado de la arquitectura en Colombia durante los mismos años, haciendo especial hincapié en el trabajo desarrollado por los compañeros de generación de Rogelio Salmona. Por último se analizan las primeras obras realizadas por el arquitecto a su regreso a Colombia y se estudian sus escritos.

Tras este recorrido resulta posible identificar varios puntos en común, que atañen a la aproximación al oficio de los dos arquitectos, que se describen y se ilustran mediante algunos de sus trabajos. En ambos casos, la aproximación al proyecto mediante la elaboración y reelaboración de una serie de variables establecidas da pie a una manera de hacer sistemática e infinitamente rica en posibilidades. Esta investigación se sirve de este caso concreto para indagar en un sentido más amplio sobre los mecanismos que operan en la transmisión del conocimiento, referidos al ámbito de los proyectos de arquitectura.

[CA] Rogelio Salmona i Le Corbusier: sobre la permeabilitat del fer

Resum

Rogelio Salmona va ser un dels arquitectes més importants del segle XX en Colombia. La seua obra, juntament amb la d'alguns companys de generació, va establir les bases per a l'arquitectura allà realitzada a partir de 1960 que va operar una intel·ligent síntesi cultural entre els postulats del moviment modern provinents d'Europa i Estats Units i les possibilitats tant tècniques com materials de l'entorn colombià.

Rogelio Salmona es va formar durant sis anys al taller de Le Corbusier a París, entre 1948 i 1954. Després d'aquesta experiència l'arquitecte va declarar sempre ser deixeble, més no seguidor de Le Corbusier, arribant a afirmar que la influència més important que havia rebut durant els anys de permanència a la capital francesa va ser la de Pierre Francastel, professor de Sociologia de l'Art a l'École d'Hautes Études.

En aquesta tesi es pretén delimitar de quina manera pot haver-se operat la influència de Le Corbusier en el treball de l'arquitecte colombià. Per a això, en primer lloc, s'estudia en profunditat els projectes i la manera d'abordar-los al taller de Le Corbusier en el període comprès entre 1948 i 1954. En segon lloc es realitza una aproximació a l'estat de l'arquitectura a Colòmbia durant els mateixos anys, fent especial èmfasi en el treball desenvolupat pels companys de generació de Rogelio Salmona. Finalment s'analitzen les primeres obres realitzades per l'arquitecte al seu retorn a Colòmbia i s'estudien els seus escrits.

Després d'aquest recorregut resulta possible identificar diversos punts en comú, que concerneixen a l'aproximació a l'ofici dels dos arquitectes, que es descriuen i s'il·lustren mitjançant alguns dels seus treballs. En tots dos casos, l'aproximació al projecte mitjançant l'elaboració i reelaboració d'una sèrie de variables establides dóna motiu a una manera de fer sistemàtica i infinitament rica en possibilitats.

Aquesta investigació se serveix d'aquest cas concret per a indagar en un sentit més ampli sobre els mecanismes que operen en la transmissió del coneixement referits a l'àmbit dels projectes d'arquitectura.