Las ideas y los instrumentos específicos del proyecto arquitéctónico. Giuseppe Terragni frente a la ortodoxia del Movimiento Moderno

Abstract

[EN] It's important to know the political and social life to Giuseppe Terragni. He wanted to express the new artist and political order. He takes part in controversial design and in his public life. His work has been, until recently, a critical for his links with fascism the mussolini. His brother, the fascist mayor of Como, and Margherita Sargatti, Mussolini's lover, they make possible orders of Terragni. He was a high moral, sensitive artist and fascist. He was the most important on Italian modern architecture. The Terragni's life is connected to Como. The study - laboratory from The Terragni brothers in Via Independeza 23, is a place to meet and discuss for the group of artist and intellectual to Como, such as Mariano Radice, Marcello Nizzoli, Manlino Rho and Carlos Badiali. Also Pietro Lingeri, the best friend to Terragni. All of them will be on his professional life. First, the thesis investigates relations between theoretical principles and projects methods, delving in architecture, using the Casa del Fascio and the Danteum. He made architectonic analysis, centered initial objectives, without forgetting any other stimulus. This analysis made with planes and schemes, are graphics documents that help to understand the work to Giuseppe Terragni. The data obtained with the analysis, is sorted in comparative tables that explaining the matters sought. The Casa del Fascio and the Danteum identify with the policy of the fascist revolution, basing its link in abstraction. Research shows a direct relationship between architectural ideas of Terragni and theoretical principles of the Fascist revolution, without them, his work wouldn't exist. The thesis presents the direct relation between political activism and the resulting architecture. The formalist absence between the two buildings increases their representative role. Both projects belong to the world of meaning. These meanings are complex and multiple readings, are very prone to erroneous or contradictory interpretations, endorsing importance of the importance of the work of Terragni. Second, research, using the Novocomum and the Parvulario Sant'Elia, looks for proyectual genesis of the two, start with the first drawing, solutions to problems are compared and try to extract the ideas of both. It's pay close attention to the times when the architect pass from one idea to another and also to understand some of the reasons that cause these changes. This thesis shows that despite their differences, there is a resemblance between the Novocomum and the Parvulario Sant'Elia. Both were built. The Novocomum is the first built in the writings of Gruppo 7. The Parvulario is where Terragni built most elements of his vocabulary with very unique synthesis. Probably the two buildings are the least politically contextualized and the opposite happens in the Casa del Fascio and Danteum, which are a purely architectural analysis.

[ES] Es difícil aproximarse a la figura de Giuseppe Terragni sin tener en cuenta el marco político- social que lo envolvía. En su voluntad de expresar un nuevo orden artístico y político, intervino en las polémicas estéticas y en la vida pública con idéntica pasión. Su obra ha sido, hasta hace bien poco, fuente permanente de incomodidad crítica por sus vínculos, sentidos en profundidad, con el fascismo mussoliniano. Su hermano, el alcalde fascista de Como y Margherita Sarfatti, amante de Mussolini, marcan sus encargos profesionales. Hombre de elevada moral, artista sensible y ardiente fascista, es uno de los protagonistas más importantes de la arquitectura moderna italiana. La vida de Terragni está ligada a Como. El estudio- laboratorio de los hermanos Terragni en Vía Indipendenza 23, es un lugar de encuentro y discusión para el grupo de artistas e intelectuales de Como, entre los que se encuentran Mario Radice, Marcello Nizzoli, Manlio Rho y Carlos Badiali. También estará Pietro Lingeri, querido amigo y colega. Todos quedarán unidos a Terragni de una manera u otra a lo largo de toda su vida profesional. La tesis, en primer lugar, investiga en profundidad las relaciones entre principios teóricos y métodos proyectuales, ahondando en el papel de la arquitectura como representación, utilizando para ello la Casa del Fascio y el Danteum. Realiza análisis arquitectónicos de las mismas, centrados en los objetivos iniciales, pero sin obviar cualquier otro estimulo. Estos análisis, realizados mediante elaboraciones de planos y esquemas, constituyen documentos gráficos que aportan un mayor entendimiento de la obra de Giuseppe Terragni. Los datos obtenidos de dichos análisis, se ordenan en cuadros comparativos, que permiten poner de manifiesto aquellas cuestiones buscadas. La Casa del Fascio y el Danteum, identifican claramente la política de transparencia de la revolución fascista, basando su nexo de unión en la abstracción. La investigación demuestra la relación directa entre los conceptos arquitectónicos usados por Terragni y los principios teóricos que sustentaban su creencia en la revolución fascista y sin los cuales, su obra no existiría. La tesis no elude, en modo alguno, esta cuestión, sino más bien al contrario, plantea de la misma, uno de sus objetivos, poniendo luz e investigando la correlación, que en este caso es directa, entre la militancia política e ideológica y la arquitectura resultante. La inexistencia de formalismo alguno en ambos edificios aumenta su papel representativo, recorriendo ampliamente el trabajo esta cuestión, significándola como un elemento proyectual clave. Ambos proyectos pertenecen al mundo de los significados. Significados complejos y de lecturas múltiples, muy dados a interpretaciones erroneas o contradictorias, que subscriben la importancia de la obra de Terragni. En segundo lugar, la investigación, utilizando el Novocomun y el Parvulario Sant'Elia, busca las génesis proyectuales de ambos, partiendo del primer borrador, comparando soluciones a problemas específicos e intentando extraer las ideas en ellos contenidas. Se trata de poner especial atención en aquellos momentos en que el arquitecto pasa de una idea a otra y de entender y manifestar algunas de las razones que producen estos cambios. Esta tesis manifiesta que a pesar de sus diferencias, la proximidad entre el Novocomun y el Parvulario Sant'Elia, resultaevidente. Ambos son manifiestos construidos. El Novocomun es la primera síntesis construida de los escritos del Gruppo 7. Es en el Parvulario Sant'Elia, donde Terragni construye la mayoría de elementos que, constituyen el vocabulario fundamental del movimiento moderno, enriqueciéndolo con aportaciones personales muy singulares. Son, probablemente ambos, dos de los edificios menos contextualizados a nivel político y, por ello y, en contraposición con la Casa del Fascio y el Danteum, los que permiten un análisis más puramente arquitectónico

[CA] És difícil aproximar-se a la figura de Giuseppe Terragni sense tindre en compte el marc politicosocial que ho embolicava. En la seua voluntat d'expressar un nou orde artístic i polític, va intervindre en les polèmiques estètiques i en la vida pública amb idèntica passió. La seua obra ha sigut, fins fa ben poc, font permanent d'incomoditat crítica pels seus vincles, sentits en profunditat, amb el feixisme mussoliniano. El seu germà, l'alcalde feixista de Como i Margherita Sarfatti, amant de Mussolini, marquen els seus encàrrecs professionals. Home de llevada moral, artista sensible i ardent feixista, és un dels protagonistes més importants de l'arquitectura moderna italiana. La vida de Terragni està lligada a Como. L'estudi-laboratori dels germans Terragni en Via Independenzia 23, és un lloc de trobada i discussió per al grup d'artistes i intel·lectuals de Como, entre els que es troba Mario Radice, Marcello Nizzoli, Manlio Rho i Carlos Badiali. També estarà Pietro Lingeri, benvolgut amic i col·lega. Tots quedaran units a Terragni d'una manera o una altra al llarg de tota la seua vida professional. La tesi, en primer lloc, investiga en primer lloc les relacions entre principis teòrics i mètodes projectuals, aprofundint en el paper de l'arquitectura com a representació, utilitzant per a això la Casa del Fascio i el Danteum. Realitza anàlisis arquitectòniques de les mateixes, centrats en els objectius inicials, però sense obviar qualsevol altre estímul. Estes anàlisis, realitzats per mitjà d'elaboracions de plans i esquemes, constituïxen documents gràfics que aporten un major enteniment de l'obra de Giuseppe Terragni. Les dades obtingudes de dit anàlisi, s'ordenen en quadros comparatius, que permeten posar de manifest aquelles qüestions buscades. Les Casa del Fascio i el Danteum, identifiquen clarament la política de transparència de la revolució feixista, basant el seu nexe d'unió en l'abstracció. La investigació, demostra la relació directa entre conceptes arquitectònics usats per Terragni i els principis teòrics que sustentaven la seua creença en la revolució feixista i sense els quals, la seua obra no existiría. La tesi no eludix, de cap manera, esta qüestió, sinó més aïna al contrari, planteja de la mateixa, un dels seus objectius, posant llum i investigant la correlació, que en aquest cas és directa, entre la militància política i ideològica i l'arquitectura resultant. La inexistència de cap formalisme en ambdós edificis augmenta el seu paper representatiu, recorrent àmpliament el treball esta qüestió, significant-la com un element clau. Ambdós projectes pertanyen al món dels significats. Significats complexos i lectures múltiples, molt donats a interpretacions errònies o contradictòries, que subscriuen la importància de l'obra de Terragni. En segon lloc, la investigació, utilitzant el Novocomun i el Parvulario Sant'Elia, busca les gènesis projectuals d'ambdós, partint el primer esborrany, comparant solucions a problemes específics i intentant extraure les idees en ells contingudes. Es tracta de posar especial atenció en aquells moments en què l'arquitecte passa d'una idea a una altra i d'entendre i manifestar algunes de les raons que produïxen estos canvis. Esta tesi manifesta que a pesar de les seues diferències, la proximitat entre el Novocomun i el Parvulario Sant'Elia, resultaevident. Ambdós són manifestos construïts. El Novocomun és la primera síntesi construïda dels escrits del Gruppo 7. És el Parvulario Sant'Elia, on Terragni construïx la majoria d'elements que, constituïxen el vocabulari fonamental del moviment modern enriquint-ho amb aportacions molt singulars. Són, probablement ambdós, dos dels edificis menys contextualitzats a nivell polític i, per això i, en contraposició a la Casa del Fascio i al Danteum, la qual cosa permeten una anàlisi més purament arquitectònic.