Análisis de la estructura de la Universidad Laboral de Tarragona (E.Torroja)

Abstract

El Pabellón de cocinas de la Universidad Laboral de Tarragona, fue construido en 1956, década en la que surgieron estos instrumentos educativos. El interés de esta obra reside en el empleo de la lámina plegada de hormigón armado utilizada como cubierta, diseñada y calculada por Eduardo Torroja Miret, uno de los ingenieros más relevantes del siglo XX. La estructura busca el diseño de un espacio arquitectónico al mismo tiempo que desea aportar una sensación de ligereza en la cubrición. El ingeniero trata de encontrar dicha sensación, eliminando cualquier soporte o partición en el interior del pabellón, dando lugar a un gran espacio diáfano. También buscando el espesor mínimo en las láminas que cubren el espacio. Para ello, se sirve de la técnica del postesado, que introduce tensiones de compresión en la estructura, previas a su puesta en servicio, que le permiten corregir las posteriorestensiones y deformaciones originadas por las cargas gravitatorias de peso propio y sobrecarga de manteniendo. Con esta obra, se pone de manifiesto no sólo el interés espacial y arquitectónico de la propuesta, sino que también arroja a la luz las ventajas que aporta la forma en el comportamiento estructural así como los beneficios de la técnica del postesado en la durabilidad del hormigón, pues consigue que la estructura trabaje a compresión, evitando la fisuración producida por las solicitaciones de tracción que pueden dar lugar a la corrosión de las armaduras, y en definitiva, al deterioro de la estructura.

Kitchen Pavilion of the Labour University of Tarragona, built in 1956, decade in which these educational tools emerged. The interest of this work lies in the use of reinforced concrete folded plate used as roof, designed and calculated by Eduardo Torroja, one of the most important engineers of the twentieth century. The structure seeks to design an architectural space at the same time it wants to bring a sense of lightness in the covering. The engineer tries to find this sensation, eliminating any column or partition inside the hall, leading to a large open space. He also wants to get the minimum thickness in plates that cover the space. To do this, he uses the technique of prestressing steel, which introduces compressive stresses in the structure before it is used, which allows it to correct subsequent stresses and strains caused by the gravitational dead loads and use loads. With this techique, it becomes clear not only the spatial and architectural interest of the project, but also sheds light on the advantages of the form in the structural behavior and the benefits of the technique of prestressing on concrete durability, as it makes the structure works in compression, preventing cracking caused by tensile stresses that can lead to corrosion of the steel reinforcements, and ultimately the deterioration of the structure.

El Pavelló de cuines de la Universitat Laboral de Tarragona, va ser construït en 1956, dècada en què van sorgir aquestos instruments educatius. L’interés d’aquesta obra resideix en la utilització de la làmina plegada de formigó armat emprada com a coberta, dissenyada i calculada per Eduardo Torroja Miret, un dels enginyers més rellevants del segle XX. L’estructura busca el disseny d’un espai arquitectònic al mateix temps que desitja aportar una sensació de lleugeresa en el cobriment. L’enginyer tracta de trobar aquesta sensació, eliminant qualsevol suport o partició en l’interior del pavelló, donant lloc a un gran espai diàfan. També buscant la secció mínima en les làmines que cobreixen l’espai. Per a això, se serveix de la tècnica del posttesat, que introdueix tensions de compressió en l’estructura, prèvies a la seua posada en servici, que li permeten corregir les posteriors tensions i deformacions originades per les càrregues gravitatòries de pes propi i sobrecàrrega de manteniment. Amb aquesta obra, es posa de manifest no sols l’interés espacial i arquitectònic de la proposta, sinó que també posa de manifest els avantatges que aporta la forma en el comportament estructural així com els beneficis de la tècnica del posttesat en la durabilitat del formigó, perquè aconsegueix que l’estructura treballe a compressió, evitant la fisuració produïda per les solicitacions de tracció que poden donar lloc a la corrosió de les armadures, i en definitiva, al deteriorament de l’estructura.