Abstract:
|
[EN] Benagéber's Reservoir is a place of memory. The memory of those who suffered the loss of their homes, underwater today, the memory of who saw in the construction process the opportunity to improve their lives, who ...[+]
[EN] Benagéber's Reservoir is a place of memory. The memory of those who suffered the loss of their homes, underwater today, the memory of who saw in the construction process the opportunity to improve their lives, who were subjected to forced works as a method of political purging. The memory of the Valencian society who saw how its thirsty soil became rich farmland, in summary, the memory of everybody.
This work picks the retrospective journey through the buildings study of the village and workers colony of Benagéber, understood as marks of the past, to reconstruct part of the local history, which contributed to the development and overall progress.
The history and memory of that place is into its architecture. The destruction or distortion of some parts of the site subtracts identity and character to the set. Taking into account the changes observed in recent decades, we extract from the historical and architectural analysis, the essential values of each element to reconcile reuse and historical reading.
Finally, we propose in this study some guidelines to help ensure this relationship, which we understand as fundamental for the balance between conservation of historical traces and the need for transformation required by society.
[-]
[ES] El embalse de Benagéber constituye un lugar de memoria. Memoria de quienes sufrieron la pérdida de sus hogares, hoy bajo las aguas, de quienes vieron en el proceso de construcción la oportunidad de mejorar sus vidas, ...[+]
[ES] El embalse de Benagéber constituye un lugar de memoria. Memoria de quienes sufrieron la pérdida de sus hogares, hoy bajo las aguas, de quienes vieron en el proceso de construcción la oportunidad de mejorar sus vidas, de quienes fueron sometidos al trabajo como método de depuración política, de la sociedad valenciana que vio como sus sedientos suelos se transformarían en ricas tierras de cultivo, en definitiva, memoria de todos.
El presente trabajo recoge el viaje retrospectivo que la autora ha realizado, a través del estudio de los edificios que componen el Poblado y Colonia Obrera de Benagéber entendidos como huellas del pasado, para reconstruir parte de la historia local que contribuyó al desarrollo y progreso general.
Historia y memoria encuentran en las arquitecturas del lugar su permanencia. La destrucción o desvirtuación de alguna parte, resta identidad y carácter al conjunto. Esta consideración obliga, atendiendo a las alteraciones observadas en las últimas décadas, a extraer del análisis histórico y arquitectónico los valores esenciales de cada elemento para compatibilizar reúso y lectura histórica.
Fijar líneas directrices como las que se proponen en este trabajo contribuyen a garantizar esta relación y se entienden como fundamentales para el equilibrio entre la conservación de las huellas históricas y la necesidad de transformación que la sociedad demanda.
[-]
[CA] L'embassament de Benagéber constitueix un lloc de memòria. Memòria dels que van patir la pèrdua de les seues llars, hui en dia davall les aigües, dels que van veure en el procés de construcció l'oportunitat de millorar ...[+]
[CA] L'embassament de Benagéber constitueix un lloc de memòria. Memòria dels que van patir la pèrdua de les seues llars, hui en dia davall les aigües, dels que van veure en el procés de construcció l'oportunitat de millorar les seues vides, dels que van ser sotmesos al treball com a mètode de depuració política, de la societat valenciana que va veure com els seus assedegats sòls es transformarien en riques terres de cultiu, en definitiva, memòria de tots.
El present treball recull el viatge retrospectiu que l'autora ha realitzat, a través de l'estudi dels edificis que componen el Poblat i Colònia Obrera de Benagéber entesos com a empremtes del passat, per a reconstruir part de la història local que va contribuir al desenvolupament i progrés general.
Història i memòria troben en les arquitectures del lloc la seua permanència. La destrucció o desvirtuació d'alguna part, resta identitat i caràcter al conjunt. Esta consideració obliga, atenent a les alteracions observades en les últimes dècades, a extraure de l'anàlisi històrica i arquitectònica els valors essencials de cada element per a compatibilitzar reutilització i lectura històrica.
Fixar línies directrius com les que es proposen en aquest treball contribueixen a garantir esta relació i s'entenen com fonamentals per a l'equilibri entre la conservació de les empremtes històriques i la necessitat de transformació que la societat demanda.
[-]
|