Abstract:
|
[EN] The general breaking point of rural society and traditional ways of land use that
happened in the second half of the twentieth century, especially since 1960, poses a
new scenario where forest cover has experienced ...[+]
[EN] The general breaking point of rural society and traditional ways of land use that
happened in the second half of the twentieth century, especially since 1960, poses a
new scenario where forest cover has experienced an unprecedented growth.
Castellon's province represents a paradigm of depopulation processes and therefore, a representative
territory in the Mediterranean Basin, while the 50 years that separate the 1957
American flight and 2007 aerial images of the Plan Nacional de Ortofotografía Aérea
(PNOA), allow research in an adequate time scale.
To study such a vast territory it has been necessary to develop a methodology through
a systematic sampling photo interpretation that has been developed over 1% of the
territory in plots of 1 ha. Two elements are evaluated in those two different temporal
moments: canopy cover and non-forestry uses, in two different interpretation levels.
On the basis of those generated data, evolution is globally analyzed and in the case of
forest cover, silvogenesis models are studied.
Results confirm how both persistence and growth of forest canopy cover are generally
very significant and how transitional systematic trends are identified between different
uses and coverages, allowing future predictions. The evolution of agricultural and
urban uses responds to very dynamic socioeconomic factors and their changes are
very fast. Because of the crises of different forestry and agricultural uses, the huge
accumulation of abandoned agricultural land indicates a long future path for forest
growth, but much slower. Meanwhile, the urbanization of large areas is a phenomenon
with little territorial relevance at a global level, but really worrying in areas in which it
has been concentrated.
The forest cover extent has been mainly developed towards the coast and that fact has
broken the symmetry between a mainly forest hinterland and a mainly agricultural
coast, in a clear homogenization process of existing agroforestry landscape. At a more
detailed scale, the growth of forest vegetation canopy cover occurs mainly by internal
densification, but also by external expansion on abandoned agricultural land, always
from scrub and woodlands. These two structures not only show little relationship to
each other, but also indicate a double track for silvogenesis. Scrub and woodland
clearly behave as exclusive structures and show a similar expansion, maintaining their
proportions on total forest cover or in transit via woodland with 50 years apart. This
tendency to balance is shown at a county level (this level is represented by areas called
"comarcas" in Spanish), where sub-regional influences of socioeconomic factors are
also reflected.
The dynamics analysis of these two colonizing forest structures and the determinants
about this two-way silvogenesis provides the keys for predicting forest evolution, as a
basis for forest planning at the provincial level. Different variables of each forest path
at different scales have been studied. Paths linked to scrub, and even more to its
extent, has shown generally a more restricted range of conditions compared to
woodland extension, which has occurred over a very wide range of conditions.
The influence ranking classification of different measured or available variables about
the change tracks confirms as beyond the physical conditions, the prior existence of
woodland has the greatest influence on the path followed by each plot.
[-]
[ES] El punto de ruptura general de la sociedad rural y de las formas tradicionales de
aprovechamiento del territorio producido en la segunda mitad del siglo XX, en
especial desde 1960, plantea un escenario nuevo ante ...[+]
[ES] El punto de ruptura general de la sociedad rural y de las formas tradicionales de
aprovechamiento del territorio producido en la segunda mitad del siglo XX, en
especial desde 1960, plantea un escenario nuevo ante el cual las coberturas forestales
han experimentado un crecimiento sin precedentes.
La provincia de Castellón es un paradigma de los procesos de despoblación
y, por lo tanto, un territorio representativo en el arco mediterráneo, mientras que los
50 años que separan el vuelo americano de 1957 y la imagen aérea de 2007 del Plan
Nacional de Ortofotografía Aérea (PNOA) posibilitan la investigación con una escala
temporal adecuada.
Para el estudio de un territorio tan extenso ha sido necesario el desarrollo de una
metodología de fotointerpretación por muestreo sistemático, desarrollado sobre el 1%
del territorio en parcelas de 1 ha. Se valoran la fracción de cabida cubierta de cada
cobertura y la superficie de cada uso no forestal en los dos momentos, en dos niveles
de interpretación. A partir de los datos obtenidos se analiza globalmente la evolución
y, en el caso de las coberturas forestales, se estudian los modelos de silvogénesis.
Los resultados constatan cómo la persistencia y el crecimiento de la fracción de cabida
cubierta forestal son en general muy importantes y se identifican tendencias
sistemáticas de paso entre los diversos usos y coberturas, que permiten hacer una
predicción de futuro. En este sentido, la evolución de los usos agrícolas y urbanos
responden a factores socioeconómicos muy dinámicos y sus cambios son muy
veloces, por lo que a causa de las crisis de los diferentes aprovechamientos y usos
agrarios, la gran acumulación de terreno agrícola abandonado hace prever un largo
recorrido futuro al crecimiento forestal, mucho más lento. Por su parte, la
urbanización de amplias superficies es un fenómeno con poca relevancia territorial a
nivel global, pero realmente preocupante en los espacios en que se ha concentrado.
La extensión de las coberturas forestales se ha producido principalmente hacia el
litoral y se ha roto la simetría entre un interior mayoritariamente forestal y un litoral
principalmente agrícola, en un claro proceso de homogeneización del paisaje
agroforestal preexistente. A una escala de mayor detalle, el crecimiento de la fracción
de cabida cubierta de la vegetación forestal se produce principalmente por
densificación interna, pero también por expansión externa sobre terrenos agrícolas
abandonados, siempre a partir de formaciones arboladas y de matorral. Estas dos
formaciones no sólo demuestran pocas relaciones entre sí, sino que indican una doble
vía para la silvogénesis. El matorral y el arbolado se comportan como formaciones
claramente excluyentes y muestran una expansión similar, manteniendo sus
proporciones sobre el total de las coberturas forestales o en tránsito a forestal con 50
años de diferencia. Esta tendencia al equilibrio se reproduce a nivel comarcal, donde
también se reflejan las influencias subregionales de los factores socioeconómicos
sobre la evolución de las coberturas y usos.
El análisis de la dinámica de las dos formaciones forestales colonizadoras y de los
factores condicionantes sobre esta doble vía de silvogénesis aporta las claves para la
predicción de la evolución del bosque, como base para la planificación forestal a nivel
provincial. Se han estudiado diversas variables características de cada trayectoria
forestal a diferentes escalas. Las trayectorias ligadas al matorral, y más aún a su
extensión, han tenido en general un rango de condiciones mucho más estrecho que la
extensión del arbolado, que se ha producido sobre una amplísima diversidad de
condiciones.
La clasificación jerárquica de la influencia de las diferentes variables medidas o
disponibles sobre las trayectorias de cambio confirma como, más allá de las
condiciones físicas, la existencia previa de arbolado tiene la mayor influencia sobr
[-]
[CA] El punt de ruptura general de la societat rural i de les formes tradicionals
d'aprofitament del territori produït en la segona meitat del segle XX, especialment des
de 1960, planteja un escenari nou davant el qual ...[+]
[CA] El punt de ruptura general de la societat rural i de les formes tradicionals
d'aprofitament del territori produït en la segona meitat del segle XX, especialment des
de 1960, planteja un escenari nou davant el qual les cobertures forestals han
experimentat un creixement sense precedents.
La província de Castelló és un paradigma dels processos de despoblació i, per tant, un
territori representatiu en l'arc mediterrani, mentre que els 50 anys que separen el vol
americà de 1957 i la imatge aèria de 2007 del Plan Nacional de Ortofotografía Aérea
(PNOA) possibiliten la investigació amb una escala temporal adequada.
Per a l'estudi d'un territori tan extens ha estat necessari el desenvolupament d'una
metodologia de fotointerpretació per mostreig sistemàtic, desenvolupat sobre l'1% del
territori en parcel·les d'1 ha. Es valoren la densitat de recobriment de cada cobertura i
la superfície de cada ús no forestal en els dos moments, amb dues escales d'apreciació.
A partir de les dades obtingudes s'analitza globalment l'evolució i, en el cas de les
cobertures forestals, s'estudien els models de silvogènesi.
Els resultats constaten com la persistència i el creixement de la densitat de
recobriment forestal són en general molt importants i s'identifiquen tendències
sistemàtiques de pas entre els diversos usos i cobertures, que permeten fer una
predicció de futur. En aquest sentit, l'evolució dels usos agrícoles i urbans responen a
factors socioeconòmics molt dinàmics i els seus canvis són molt veloços, de manera
que a causa de les crisis dels diferents aprofitaments i usos agraris, la gran acumulació
de terreny agrícola abandonat fa preveure un llarg recorregut futur al creixement
forestal, molt més lent. Per la seva banda, la urbanització d'àmplies superfícies és un
fenomen amb poca rellevància territorial a nivell global, però realment preocupant en
els espais on s'ha concentrat.
L'extensió de les cobertures forestals s'ha produït principalment cap al litoral i s'ha
trencat la simetria entre un interior majoritàriament forestal i un litoral principalment
agrícola, en un clar procés d'homogeneïtzació del paisatge agroforestal preexistent. A
una escala de major detall, el creixement de la densitat de recobriment de la vegetació
forestal es produeix principalment per densificació interna, però també per expansió
externa sobre terrenys agrícoles abandonats, sempre a partir de formacions arbrades i
de matoll. Aquestes dues formacions no sols demostren poques relacions entre si, sinó
que indiquen una doble via per a la silvogènesi. El matoll i l'arbrat es comporten com
formacions clarament excloents i mostren una expansió similar, mantenint les seues
proporcions sobre el total de les cobertures forestals o en trànsit a forestal amb 50
anys de diferència. Aquesta tendència a l'equilibri es reprodueix a nivell comarcal, on
també es reflecteixen les influències subregionals dels factors socioeconòmics sobre
l'evolució de les cobertures i usos.
L'anàlisi de la dinàmica de les dues formacions forestals colonitzadores i dels factors
condicionants sobre aquesta doble via de silvogènesi aporta les claus per a la predicció
de l'evolució del bosc, com a base per a la planificació forestal a nivell provincial.
S'han estudiat diverses variables característiques de cada trajectòria forestal a diferents
escales. Les trajectòries lligades al matoll, i més encara a la seua extensió, han tingut en
general un rang de condicions molt més estret que l'extensió de l'arbrat, que s'ha
produït sobre una amplíssima diversitat de condicions.
La classificació jeràrquica de la influència de les diferents variables mesures o
disponibles sobre les trajectòries de canvi confirma com, més enllà de les condicions
físiques, l'existència prèvia d'arbrat té la major influència sobre la trajectòria seguida en
cada parcel·la.
[-]
|