El textil: del mito del origen a la era multimedia

Abstract

[EN] This thesis titled "The Textile: from the Myth of Origin to Multimedia Era", focuses on the issue of weaving as a distinctive activity of humans and as an always present metaphor throughout our evolution in this planet we inhabit. The thesis approaches this development by means of metaphors we always use as a tool to explain the world around us. Spoken language has limitations to explain some areas of human knowledge, and consequently, people have built new languages throughout history, languages more appropriate for these fields. An example of that are metaphors contained into myths elaborated by ancient cultures to explain the origin of the universe and behaviors of people. Another example could be the mathematical language used by science for understanding of specific fields of knowledge. Mysticism, science and art use metaphors to communicate. These three fields are basic along the conceptualization made by humankind in its history, though individually each one is inclined to one or more of these fields. Over time, metaphors endure and are still present in contemporary explanation of origin, and the act of weaving emerges as a possibility in that connection. In these pages, we first discuss myths belonging to the two main ancient Mexican cultures, because these two, like many other archaic conceptions of cosmos, figured into their mythologies the activity of weaving as one gods taught directly to humans; and that teaching contained the mystery of creation. From that point, we made a brief review over some of most important cultures that use metaphor of weaving as a representation of the original frame of universe, in order to realize how important it is. At last, we explore the possibilities opened by technology and science in the field of threads and fabrics to build contemporary expressions.

[ES] Esta tesis cuyo título es "El textil: del mito del origen a la era multimedia", aborda el tema del tejido y su pertenencia al ser humano como metáfora siempre presente a lo largo de su evolución en el planeta que habitamos. Se hace un acercamiento a ese desarrollo a través de las metáforas que siempre utilizamos como instrumento para explicar el mundo que nos rodea. El lenguaje tiene limitaciones para explicar algunos de los sectores del conocimiento humano, por lo que se han construido a lo largo de la historia, lenguajes apropiados a dichos campos: un ejemplo son las metáforas contenidas en los mitos que los seres humanos antiguos construyeron para explicar el origen del universo y la actividad de las personas, y otro podría ser el del lenguaje matemático que la ciencia utiliza para llegar al entendimiento de campos específicos del saber. Misticismo, ciencia y arte utilizan metáforas para comunicarse. Son tres campos que innegablemente conforman el pensamiento de la humanidad, aunque individualmente cada quien se incline por alguno o varios de esos campos. A través del tiempo las metáforas perduran y siguen presentes en la explicación contemporánea del origen y la actividad del tejido se presenta como una posibilidad de relacionar. En este trabajo se analizan primero los mitos pertenecientes a las dos principales culturas mexicanas, pues ellas, como muchas otras concepciones arcaicas, representaron en su mitología la actividad de tejer como una de las actividades que fueron enseñadas a los humanos directamente por los dioses y que contenía el misterio de la creación. Luego se hace un breve recorrido por algunas de las culturas más importantes que utilizan la metáfora del tejido como forma de construcción del universo, para darnos cuenta de su importancia y finalmente se exploran las posibilidades que la tecnología y la ciencia han proporcionado en el campo de los hilos y las telas para construir la expresión contemporánea. El papel de la mujer en estas metáforas es predominante, pues el elemento femenino como productor de vida, como creador, es primordial en la construcción de dichos mitos. La función de los textiles y el tejido en la cultura contemporánea mantienen su significado de unión, relación y construcción de algo nuevo por la unión de los elementos. El arte contemporáneo también ha incluido la metáfora y los materiales del tejido que manifiestan esa pertenencia del textil a la expresión del ser humano.

[CA] Aquesta tesi té com a títol: "El tèxtil: del mite de l'origen a l'era multimèdia", aborda el tema del teixit i la seva pertinença a l'ésser humà com a metàfora sempre present al llarg de la seva evolució al planeta que habitem. Es fa un apropament a aquest desenvolupament a través de les metàfores que sempre utilitzem com a instrument per explicar el món que ens envolta. El llenguatge té limitacions per a explicar alguns dels sectors del coneixement humà, de manera que s'han construït al llarg de la història, llenguatges apropiats a aquests camps: un exemple són les metàfores contingudes en els mites que els éssers humans antics van construir per explicar l'origen de l'univers i l'activitat de les persones, i un altre podria ser el del llenguatge matemàtic que la ciència utilitza per arribar a l'enteniment de camps específics del saber. Misticisme, ciència i art, fan servir metàfores per comunicar-se. Són tres camps que innegablement conformen el pensament de la humanitat, encara que individualment cadascú s'incline per algun o diversos d'aquests camps.

A través del temps, les metàfores perduren i segueixen presents en l'explicació contemporània de l'origen, i l'activitat del teixit es presenta com una possibilitat de relacionar. En aquest treball, s'analitzen primer els mites pertanyents a les dues principals cultures mexicanes, doncs elles, com moltes altres concepcions arcaiques, van representar en la seva mitologia l'activitat de teixir com una de les activitats que van ser ensenyades als humans directament pels déus i que contenia el misteri de la creació. Després es fa un breu recorregut per algunes de les cultures més importants que utilitzen la metàfora del teixit com a forma de construcció de l'univers, per adonar-nos de la seva importància i finalment s'exploren les possibilitats de la tecnologia i la ciència han proporcionat en el camp dels fils i les teles per construir l'expressió contemporània.

El paper de la dona en aquestes metàfores és predominant, ja que l'element femení com productor de vida, com a creador, és primordial en la construcció d'aquests mites. La funció dels tèxtils i el teixit en la cultura contemporània mantenen el seu significat d'unió, relació i construcció d'una cosa nova per la unió dels elements. L'Art contemporani també ha inclòs la metàfora i els materials del teixit que manifesten aquesta pertinença del tèxtil a l'expressió de l'ésser humà.