De la imagen de la ruina a la ruina de la imagen. Un dilema en la conservación del arte contemporáneo

Abstract

[EN] Abstract

It is known that contemporary art has focused on the triad consisting of the figure of the artist, the poetics of the materials and the art market, becoming the artistic production of unique cultural products, valued according to the demand of the new and the need an enduring and innovative material in relation to the idea. By the way, it is becoming less acceptable the possibility of aging of the work, to the point that it near come to ruin because of the technical impossibility of restoration, conservation and preservation that we currently have at our disposition. From this point we propose a discussion on the concept of ruin in contemporary art through a look into pictorial representations of previous centuries, with a glance at the history of conservation of cultural property to the history of art, given the technical material experimentation and expressive artists' conquered, reaching today. With this contribution the concept of ruin in relation to the matter as discursive and aesthetic value, we inquire what are the relationship between contemporary art and this concept to aging, to the same point of total degradation of work, leading inexorably to its irreversible loss with the possibility and imminent death of the idea.

[ES] Resumen

Es sabido que el arte contemporáneo se ha centrado en el trinomio constituido por la figura del artista y su libertad creadora, la poética de los materiales y el mercado del arte, convirtiendo la producción artística en productos culturales únicos, valorados según la demanda de lo nuevo y la necesidad de una materia perdurable y novedosa en relación con la idea. Es cada vez menos aceptable la posibilidad de envejecimiento de la obra, hasta el punto de que éstas pueden acercarse a la ruina debido a las imposibilidades técnicas de restauración, conservación y preservación que tenemos actualmente a nuestra disposición. A partir de este punto proponemos una discusión sobre el concepto de ruina en el arte contemporáneo a través de las representaciones pictóricas de los siglos anteriores, con una mirada hacia la Historia de la conservación y restauración de los bienes culturales y hacia la Historia del arte, dada la experimentación técnico-material y expresiva que los artistas conquistaron, y llegando hasta la actualidad. Con esta aportación del concepto de ruina en relación con la materia como valor estético y discursivo, indagamos sobre cuál o cuáles son las relaciones del arte contemporáneo ante el envejecimiento, hasta el punto mismo de llegar a la degradación total de la obra, llevando inexorablemente su pérdida irreversible, y aceptando la posibilidad eminente de la muerte de la idea.

[CA] Resum

És conegut que l'art contemporani s'ha centrat més al trinomi constituit per la figura de l'artista i la seua llibertat creadora, la poètica dels materials i el mercat de l' art, transformant la producció artística en productes culturals únics, valorats segons la comanda d'allò nou i la necesitat d' una matèria perdurable i nova en relació amb l'idea. Cada volta és menys acceptable la possibilitat de l'envelliment de l'obra, fins al punt què aquestes poden arrimar-se a la riuna degut a les impossibilitats tècniques de restauració, conservació i preservació què tenim actualment al nostre avast. A partir d'aquest punt proposem una discusió sobre el concepte de ruïna a l'art contemporani a través de les representacions pictòriques dels segles anterios, amb la mirada cap a la Història de la conservació i restauració dels bens culturals fins la Història de l'art, donada l'experimentació tècnic-material i expressiva què els artistes van conquerir, i arrivant fins l'actualitat. Ja què aquesta aportació del concepte de ruina en relació amb la matèria com a valor estètic i discursiu, vam investigar quina o quines són les relacions de l'art contemporani amb tal concepte enfrontat a l'envelliment, fins al mateix punt de la degradació total de l'obra, portant de forma inexorable a la seva pèrdua irreversible, amb la possibilitat eminent de la mort de l' idea.