La restauración de la arquitectura de tapia de 1980 a la actualidad a través de los fondos del Ministerio de Cultura y del Ministerio de Fomento del Gobierno de España. Criterios, técnicas y resultados

Abstract

[EN] The main objective of this PhD is to analyse the diverse interventions that have been made with public funds on rammed earth monumental architecture for the last thirty years. The growing interest on the study of earthen architecture that developed in Europe after the energetic crisis of the seventies arrived to Spain too, although later. As the interest on these historical earthen architecture structures grows and somehow as a direct consequence of it, the number of restoration projects on monumental buildings built originally using the rammed earth technique increases. Interventions on earthen architecture at the Iberian Peninsula started increasing in the decade of 1980, so these works have some time now and it is possible to analyse them with some perspective. These restorations, together with the studies centred on the constructive technique, have been previously analysed and studied in some cases in an isolated way, focused on one particular building or on a certain area of the peninsular territory. That is the reason why the starting hypothesis of this research is the importance of carrying out a study and global analysis of the diverse experiences on restoration of earthen architecture carried out on the Spanish territory, always aware of the own limitations of the study, limited both in the lapse of time considered (from 1980 to nowadays) and in the investigative sources considered, direct and indirect, linked to the national structure (Culture Ministry, Development Ministry and the particular case of Culture Regional Government of Andalucía). More than thirty years ago, when the first experiences of intervention on rammed earth buildings were carried out, there was barely a solid corpus of knowledge of the technique and its peculiarities, and even less knowledge of the variety of possible interventions that could be carried out on rammed earth architectural monumental heritage and of their results on the medium and large term. As time passed, the technicians that have intervened these kinds of architectures have experimented with different criteria and have proposed diverse techniques according to their knowledge and previous experiences, always trying to achieve the best possible result. This research intends to analyse the interventions carried out on rammed earth structures in the Spanish territory using national funds, both on city walls and on fabrics of castles, churches and other monumental buildings, in order to perform a global analysis of the most frequent pathologies found on these structures and of the constructive techniques used, the criteria adopted and the final results. And to do so, this PhD is structured in three parts. The first one is an introduction to the topic of the PhD and the rammed earth constructive technique, analysing its constructive variants and most frequent pathologies. The second part is focused on the analysis of the competences on the subject of heritage intervention in order to provide a legal and administrative frame to the work. The third part, which constitutes the main body of the work, presents the analysis of the interventions considered as case studies including a reflection on both the proposed constructive techniques, the criteria followed and the results achieved on each case. After this research and thanks to the obtained conclusions it will be possible to develop future lines of investigation aiming to propose a series of guidelines to consider on future interventions on our rammed earth heritage.

[ES] La presente tesis doctoral es un trabajo de investigación que tiene como objetivo principal analizar las diversas intervenciones que se han ido realizando con fondos estatales en la arquitectura monumental de tapia durante los últimos treinta años. El creciente interés por el estudio de la arquitectura de tierra que se desarrolló en Europa tras la crisis energética de los años setenta, germinó también, aunque más tardíamente en España. A la par con el creciente interés por estas estructuras históricas de tierra, y de alguna manera como consecuencia directa, ascienden también el número de proyectos de restauración llevados a cabo en edificios monumentales construidos originalmente con la técnica de la tapia de tierra. Se puede afirmar que es a partir de la década de 1980 cuando las intervenciones en arquitectura de tapia en toda la Península Ibérica fueron en aumento, por lo que estas actuaciones tienen también ya un cierto recorrido. Estas restauraciones, junto con los estudios centrados propiamente en la técnica constructiva, han sido anteriormente analizadas y estudiadas en algunos casos de forma aislada, bien centradas en un edificio en particular o en una zona o área concreta del territorio peninsular. Es por esta razón por la que la hipótesis de partida de esta investigación es la importancia de realizar un estudio y análisis global de las distintas experiencias en la restauración de la arquitectura de tapia llevadas a cabo en el territorio español, siempre de forma consciente a las propias limitaciones del estudio, que lo han acotado tanto temporalmente (1980 a la actualidad) como en las fuentes de investigación directas e indirectas empleadas, en este caso vinculadas a la estructura estatal, como son el Ministerio de Cultura y el Ministerio de Fomento y el caso particular de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía. Cuando hace más de treinta años se desarrollaron las primeras experiencias de intervenciones en edificios de tapia, apenas existía un corpus de conocimiento sólido sobre la técnica constructiva y sus particularidades, pero aún menor era el conocimiento sobre la variedad de posibles intervenciones a realizar en el patrimonio arquitectónico monumental de tapia y sus potenciales resultados futuros a medio y largo plazo. Con el paso del tiempo, los propios técnicos que han realizado intervenciones en este tipo de arquitecturas han ido experimentando diferentes criterios y proponiendo diversas técnicas en relación con sus propios conocimientos y experiencias previas, con la voluntad de intentar alcanzar el mejor resultado posible. Con esta investigación se pretende analizar las intervenciones que se han ido realizando en tapia en el territorio español, tanto en lienzos de murallas como en fábricas de castillos, iglesias y otros edificios monumentales, financiadas con fondos estatales, para poder realizar un análisis global de las patologías más frecuentes en estas construcciones, las técnicas constructivas empleadas, los criterios de intervención seguidos en cada caso y los resultados obtenidos. De esta manera la tesis se estructura en tres partes. En la primera parte se presenta de forma introductoria la tesis y la técnica constructiva de la tapia, analizando sus variantes constructivas y sus patologías más frecuentes. La segunda parte del trabajo se centra en el análisis de las competencias en materia de intervención en el patrimonio, para dotar al estudio de un marco legal y administrativo. Por último, en la tercera parte, la fundamental del trabajo, se realiza el análisis de las intervenciones que han formado los casos de estudio, realizando una reflexión tanto de las técnicas constructivas propuestas, los criterios de intervención empleados y los resultados obtenidos en cada caso. Tras este trabajo de investigación, será posible desarrollar una futura línea de investigación con el objetivo de proponer una serie de pautas o líneas guí

[CA] La present tesi doctoral és un treball d'investigació que té com a objectiu principal analitzar les diverses intervencions que s'han realitzat amb fons estatals en l'arquitectura monumental de tàpia durant els últims trenta anys. El creixent interès per l'estudi de l'arquitectura de terra que es va desenvolupar a Europa després de la crisi energètica dels anys setanta, germinà també, encara que més tardanament a Espanya. Parell amb el creixent interès per estes estructures històriques de terra, i d'alguna manera com a conseqüència directa, ascendeixen també el nombre de projectes de restauració duts a terme en edificis monumentals construïts originàriament amb la tècnica de la tàpia de terra. Es pot afirmat que és a partir de la dècada de 1980 quan les intervencions en l'arquitectura de tàpia en tota la Península Ibèrica anaren en augment, per la quan cosa, es pot dir que estes intervencions tenen ja un cert recorregut i es possible analitzar-les amb certa perspectiva. Aquestes restauracions, junt amb els estudis centrats pròpiament en la tècnica constructiva, han estat anteriorment analitzades i estudiades en alguns casos de manera aïllada, be centrades en un edifici en particular o en un zona o àrea concreta del territori peninsular. És per aquesta raó per la que la hipòtesi de partida d'esta investigació és la importància de realitzar un estudi i una anàlisi global de les diferents experiències en la restauració de l'arquitectura de tàpia dutes a terme en el territori espanyol, sempre de forma conscient a les pròpies limitacions de l'estudi, que l'han acotat tant temporalment (1980 a l'actualitat) com en les fonts directes e indirectes emprades, en aquest cas vinculades a l'estructura estatal, com son el Ministeri de Cultura i el Ministeri de Foment, i el cas particular de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. Quan fa més de trenta anys es desenvoluparen les primeres experiències d'intervencions en edificis de tàpia, a penes existia un corpus de coneixement sòlid sobre la tècnica constructiva i les seues particularitats, però encara menor era el coneixement sobre la varietat de possibles intervencions a realitzar en el patrimoni arquitectònic monumental de tàpia i els seus potencials resultats futurs a mitjà i llarg termini. Amb el pas del temps, els propis tècnics que han realitzat intervencions en aquest tipus d'arquitectura, han anant experimentat diferents criteris y proposant diverses tècniques en relació amb els seus propis coneixements i experiències prèvies, amb la voluntat d'intentar aconseguir el millor resultat possible. Amb aquesta investigació es pretén analitzar les intervencions que s'han anant realitzant en tàpia al territori espanyol, tant en llenços de muralles com en fàbriques de castells, esglésies i d'altres edificis monumentals, finançades amb fons estatals, per a poder realitzar una anàlisi global de les patologies més freqüents en estes construccions, les tècniques constructives emprades, els criteris d'intervenció seguits en cada cas i els resultats obtinguts. D'aquesta manera la tesi s'estructura en tres parts. En la primera part es presenta de forma introductòria la tesi i la tècnica constructiva de la tàpia, analitzant les seues variants constructives i les patologies més freqüents. La segon part del treball es centra en l'anàlisi de les competències en matèria d'intervenció en el patrimoni, per a dotar a l'estudi d'un marc legal i administratiu. Per últim, en la tercera part, la fonamental del treball, es realitza una anàlisi de les intervencions que han format els casos d'estudi, realitzant una reflexió tant de les tècniques constructives proposades, els criteris d'intervenció emprats i els resultats obtinguts en cada cas. Després d'aquest treball d'investigació, amb les conclusions obtingudes, serà possible desenvolupar una futura línia d'investigació amb l'objectiu de proposar una sèrie de paut