Objetos fractales y arquitectura

Abstract

Este trabajo final de grado versa acerca de la fractalidad y su posible aplicación arquitectónica. Se parte del concepto de fractal quedándose con la idea de que “un fractal es un diseño que se repite indefinidamente hacia el infinito cada vez a escala menor” y se presentan los diferentes conjuntos haciendo especial hincapié en los fractales clásicos. La fractalidad se puede apreciar en la naturaleza (p.e: un árbol tiene un tronco, este se divide en ramas, cada una de ellas en ramas más pequeñas y así hasta llegar a las hojas). Así pues, de manera similar, se aplica a la arquitectura. Pese a que el término fractal no fue acuñado hasta 1975 (Benoît Mandelbrot), el hombre, a lo largo de la historia, ha ido aplicando este concepto a sus diseños de manera intuitiva. Es así como Carlos Ferrater comienza a usar este recurso en el Jardín Botánico de Barcelona (1988-1999) como herramienta para dar solución a un programa funcional así como para integrar el proyecto en el entorno. Esta obra, marca un antes y un después en la geometría de sus proyectos. A partir de aquí, el arquitecto, sigue trabajando en esta línea, pero sin cesar de evolucionar. Así, nacen con posterioridad el Paseo Marítimo de la Playa Poniente de Benidorm y la Bodega Frontaura

This study focuses on fractality and its possible use in architecture. This dissertation is based on the concept of fractal as a “design that is repeated indefinitely each time in a smaller scale” and the classical fractal sets are introduced. Fractality can also be appreciated in nature (e.g: a tree has a trunk, this is divided into branches, every of them into smaller branches and so on until reaching the leaves). In a similar way, this is used in architecture. Despite the fact that the “fractal” term was not registered until 1975 (Benoît Mandelbrot), throughout history, the human being has been using this idea in an intuitive way. That is how Carlos Ferrater starts using the resource in Barcelona Botanical Garden (1988-1999) as a tool for solving a functional program as well as in order to integrate the project into the surroundings. This architectural work, marks a turning point in his project’s geometry. From that moment, the architect keeps working in this direction, but without stopping in his evolution. As a result, Benidorm West Beach Promenade and Frontaura Winery are later designed.

Aquest treball final de grau versa sobre la fractalitat i la seua possible aplicació arquitectònica. Es partix del concepte de fractal quedant-se amb la idea de que “un fractal és un diseny que es repetix indefinidament cap a l’infinit cada vegada a escala menor” i es presenten els diferents conjunts fent especial èmfasi en els fractals clàssics. La fractalitat es pot apreciar en la naturalesa (p.e: un arbre té un tronc, aquest es dividix en branques, cada una d’elles en branques més xicotetes i així fins a arribar a les fulles). Així doncs, de manera similar, s’aplica a l’arquitectura. Malgrat que el terme fractal no va ser encunyat fins 1975 (Benoît Mandelbrot), l’home, al llarg de la història ha anat aplicant aquest concepte als seus disenys de manera intuïtiva. És així com Carlos Ferrater comença a utilitzar aquest recurs al Jardí Botànic de Barcelona (1988-1999) com a ferramenta per a donar solució a un programa funcional, així com per a integrar el projecte en l’entorn. Aquesta obra, suposa un abans i un després en la geometría dels seus projectes. A partir d’ací, l’arquitecte, continua treballant en aquesta línia, però sense parar d’evolucionar. Així, naixen amb posterioritat el Passeig Marítim de la Platja Ponent de Benidorm i la Bodega Frontaura