La escultura sonora como objeto y cuerpo sónico: Propuestas creativas dentro del "Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore" -GReSAS- Quebec, 2005-2011

Abstract

[EN] Sound sculpture as object and sonic body: Creatives propositions from the "Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore" -GReSAS- Quebec, 2005 - 2011 The subject of this investigation is to deepen our understanding of the analogic equivalence between a sculptural object and sound phenomena in order to comprehend the sculptural and sonic event as a hybrid visual art phenomena, at once spatial and time based art, and in which measure the concept of sonic body integrates into this new dynamic environment. This thesis is built in three chapters: The first chapter traces the evolution of sound sculpture toward installations and sound environments. Chapter two focuses on contaminations of sculptural phenomena by disciplines foreign to the spatial arts, specifically from theater and time based art. The final chapter underscores other significant influences which have tranformed the way of producing sculpture as well as sonic sculptural events collectively, through interactive and participatory strategies. Parallel investigations analize the experimental practices of the 'Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore' (GReSAS) from Quebec between 2005 and 2011. The general motivation for this research responds to two preoccupations: The way in which one makes sculpture today, and how the contemporary artistic evento generates sense. With these points of departure, the chosen methodology favors an analogous analysis anchored in concret phenomena in order to grasp the theoretical and practical aspects of our general objetive and, simultaneously, allows the development of an experimental framework for open, creative and collective production. Three essential objectives of the present thesis are, first of all, to analyze sculpture as sound object in its various manifestations by interesting ourselves in the practical articulation of this movement of sculpture towards a sound object during the XXth century which will allow us to understand the context in which a sound object may attain the possibility of being art. Two, to further comprehend the expansion of sound sculpture towards a sonic body and its possible expressions by examining the evolution of the sculptural field, the manifestations and events where a sound component is imperative and essential to the work. Although, far from a complete inventory of the phenomenon, we have underlined works which are indicative of possible sonic bodies to better understand the binomial space - time, of the inalienable nature of both terms as they are anchored in materiality. Three, to demonstrate that a work may be dependent on its three-dimensional form and on its sound consequences because without these two components there would be no such work of art. Simultaneously, in accordance with our methodology, we apply in a creative way the double conception refered to in the previous points through collective projects realized by the GReSAS from Quebec (since its foundation in 2005 until 2011) to further understand the multiple transformations of the sculptural object toward a sound object and a possible sonic body. The results obtained demonstrate that the concept of a minimum of image is essential to the ontological condition necessary for the sculptural to appear concretely. The expansion of this 'povera' concept into the theatrical leads us to affirm a second ontological condition, that of a minimum of theatricality in action art events and art performance. Equally significant in an open search for meaning is the deleuzian concept of 'mot-valise', when applied to action and art performance, sheading light on a new unicity in art actions and daily life media. Experimentation situates the sonic body in actuality and facilitates a new understanding of this vibrant body.

[ES] El propósito de esta investigación ha sido indagar en la equivalencia analógica entre el objeto escultórico y el fenómeno sonoro para poder acceder a un entendimiento global del evento escultórico-sonoro como fenómeno híbrido de arte visual, a la vez que del espacio y del tiempo, y también en qué medida el concepto de cuerpo sónico se integra en este nuevo y cambiante entorno dinámico. Esta tesis ha sido estructurada en tres capítulos: El primero se centra en la evolución de la escultura sonora hacia las diversas formas de producir instalaciones y entornos sonoros. El segundo capítulo está enfocado en las peculiaridades de las distintas contaminaciones que sufre el fenómeno escultórico por el uso de disciplinas ajenas a las artes del espacio, es decir desde las artes del tiempo y del espectáculo. El tercer y último capítulo investiga otras muchas influencias significantes que han transformado la manera de producir tanto la escultura como los eventos escultórico-sonoros producidos colectivamente, tanto interactivos como participativos. En paralelo, asimismo hemos analizado las prácticas experimentales llevadas a cabo por el 'Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore' (GReSAS) de Quebec entre 2005 y 2011. La motivación general de la presente investigación responde a dos inquietudes actuales, a saber, la manera de hacer escultura, hoy en día, y cómo el evento artístico contemporáneo genera sentido. Con estos puntos de partida, la metodología elegida favorece un análisis analógico anclado en fenómenos concretos para profundizar en los aspectos teóricos y prácticos del objetivo general que, en paralelo, nos permite desarrollar un protocolo de creación experimental abierto y colectivo. Destacaremos, no obstante, tres objetivos primordiales. Uno: analizamos la escultura como objeto sonoro en sus diferentes manifestaciones, interesándonos sobre todo por la articulación práctica de este movimiento en particular de la escultura hacia un objeto sonoro a lo largo del siglo XX, que nos llevará a saber cuál es el contexto donde un objeto sonoro alcanza la posibilidad de ser arte. Dos: profundizamos en la expansión de la escultura sonora hacia un cuerpo sónico y, también, sus posibles expresiones examinando la evolución del campo escultórico hacia manifestaciones y eventos donde una componente sonora se impone en la esencia de la obra; aunque, lejos de intentar elaborar un inventario completo del fenómeno, hemos intentado subrayar aquellas obras que nos han servido para ejemplificar algunos fenómenos indicativos de ser posibles cuerpos sónicos y hemos tratado de llegar a una comprensión del binomio espacio-tiempo, incidiendo -asimismo- en la indisolubilidad de ambos términos, pues los dos están anclados en lo matérico. Y tres, demostramos que una obra es dependiente tanto de su forma tridimensional como de sus consecuencias sonoras, puesto que sin la una y sin la otra no habría obra de arte, y al mismo tiempo y siguiendo con el objeto de estudio, hemos aplicado de manera creativa la doble concepción a que hacíamos referencia en los puntos anteriores por medio de los proyectos realizados por el GReSAS (desde su creación en 2005 hasta 2011), indagando en las múltiples transformaciones posibles del objeto escultórico como objeto sonoro y como cuerpo sónico a la vez en los proyectos colectivos llevados a cabo por el GReSAS de Quebec. Los resultados obtenidos demuestran que el concepto mínimo de imagen es imprescindible a la condición ontológica escultórica de aparecer en concreto, con la expansión de este concepto 'poverista' hacia un mínimo de teatralización en cuanto se refiere al evento artístico. Igualmente útil, es la aportación del concepto deleuziano de 'mot-valise' que, cuando es aplicado al arte de acción o a una performance de arte, nos permite vislumbrar una nueva unicidad en la actuación artística y en el acto vivencial. La experimentación sitúa el cuerp

[CA] El propòsit d'aquesta investigació ha estat aprofundir en l'equivalència analògica entre l'objecte escultòric i el fenomen sonor per tal de poder accedir a un enteniment global de l'event escultòric-sonor com a fenomen híbrid d'art visual, a la vegada que de l'espai i del temps, i també en quina mesura el concepte de cos sònic s'integra en este nou i canviant entorn dinàmic. Esta tesis s'ha estructurat en tres capítols: El primer se centra en l'evolució de l'escultura sonora cap a les diverses formes de produir instal·lacions i entorns sonors. El segon capítol està enfocat en las peculiaritats de las distintes contaminacions que sofreix el fenomen escultòric per l'ús de disciplines alienes a les arts de l'espai, es a dir des de les arts del temps i de l'espectacle. El tercer i últim capítol investiga altres moltes influències significants que han transformat la manera de produir tant l'escultura com els esdeveniments escultòric-sonors produïts col·lectivament, tant interactius com participatius. En paral·lel, així mateix hem analitzat les pràctiques experimentals fetes pel 'Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore' (GReSAS) de Quebec entre 2005 y 2011. Aleshores, la motivació general de la present investigació respon a dues inquietuds actuals, a saber, la manera de fer escultura, avui en dia, i com l'esdeveniment artístic contemporani genera sentit. Amb aquests punts de partida, la metodologia elegida afavoreix un anàlisi analògic ancorat en fenòmens concrets per tal d'aprofundir en els aspectes teòrics i pràctics de l'objectiu general que, en paral·lel, ens permet desenrotllar un protocol de creació experimental obert i col·lectiu. Destacarem, no obstant, tres objectius primordials. Un: analitzem l'escultura com a objecte sonor en les seues diferents manifestacions, interessant-nos sobre tot per l'articulació pràctica d'aquest moviment en particular de l'escultura cap a un objecte sonor al llarg del tumultuós segle XX, que ens portarà a saber quin és el context on un objecte sonor abasta la possibilitat d'ésser art. Dos: aprofundim en l'expansió de l'escultura sonora cap a un cos sònic i, també, les seues possibles expressions examinant l'evolució del camp escultòric cap a manifestacions i esdeveniments on una component sonora s'imposa en l'essència de l'obra; encara que, lluny d'intentar elaborar un inventari complet del fenomen, hem intentat subratllar aquelles obres que ens han servit per a exemplificar alguns fenòmens indicatius de ser possibles cossos sònics i hem tractat d'arribar a una compren-sió del binomi espai-temps, tot i incidint en la indissolubilitat d'ambdós termes, puix els dos estan ancorats en allò matèric. I tres, demostrem que una obra és depenent tant de la seua forma tridimensional com de les seues conseqüències sonores, per tal com sense l'una i sense l'altra no hi hauria obra d'art, i al mateix temps i seguint amb l'objecte d'estudi, hem aplicat de manera creativa la doble concepció a la qual fèiem referència als punts anteriors mitjançant els projectes realitzats pel GReSAS (des de la seua creació al 2005 i fins 2011), indagant les múltiples transformacions possibles de l'objecte escultòric com a objecte sonor i com cos sònic a la vegada dins els projectes col·lectius portats a cap pel GReSAS de Quebec. Els resultats obtinguts demostren que el concepte de mínim d'imatge és imprescindible a la condició ontològica escultòrica de aparèixer en concret, amb l'expansió d'este concepte 'poverista' cap a un mínim de teatralització en quant es refereix a l'esde-veniment artístic. Igualment útil en una recerca de sentit obert és el concepte deleuzià de 'mot-valise' que, quan es aplicat a l'art d'acció o a una performance d'art, ens permet entreveure una nova unicitat en l'actuació artística i en l'acte vivencial. L'experimentació situa el cos sònic actual i facilita un nou enteniment d'ell mateix.