|
Resumen:
|
[EN] Starting from a historical approach to contemporary Art museums in Spain, this thesis defines the particularities and uniqueness of the model proposed by the Valencian Institute of Modern Art (IVAM); our research has ...[+]
[EN] Starting from a historical approach to contemporary Art museums in Spain, this thesis defines the particularities and uniqueness of the model proposed by the Valencian Institute of Modern Art (IVAM); our research has been raised from the IVAM Restoration Department, to pose strategies and schemes based on the many variables that affect the physical realization of Contemporary Art works, as well as its "staging" in three specific projects:
1. The documentation of especially complex artwork (Intallations), including the use of new technologies, degradable materials, obsolescence problems, or intangible content that need installation or maintenance instructions whenever the work is displayed.
2. The application of laser technology to clean art works, as well as the development of an suitable prototype for installations at Contemporary Art museums.
3. The investigation of an early 20th Century piece of art made of plastic, which has evolved towards its irreversible deterioration. We propose the study and implementation of a replica with new plastic materials to ensure its durability, by the use of technology and systems to generate 3D images.
These projects define the issues presented by Contemporary Art, as its conservation is nowadays a field in its experimental stages, and thus it requires priority to be linked to research projects ¿related to characteristic materials from the 20th and 21st Centuries¿, as well as new documentation technologies and innovative methods of Art works processing are required.
[-]
[ES] A partir de una aproximación histórica a los museos de arte contemporáneo en España, se definen las particularidades y singularidad del modelo iniciado en el Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM), desde cuyo ...[+]
[ES] A partir de una aproximación histórica a los museos de arte contemporáneo en España, se definen las particularidades y singularidad del modelo iniciado en el Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM), desde cuyo departamento de Restauración esta investigación plantea estrategias y proyectos de estudio en base a las múltiples variables que afectan a la concreción material de las obras de arte contemporáneo, así como su "puesta en escena" en tres proyectos concretos.
1. La documentación de obras de arte especialmente complicadas (Instalaciones), que incluyen el uso de nuevas tecnologías, materiales degradables, problemas de obsolescencia, o contenidos intangibles que necesitan instrucciones de instalación o mantenimiento cada vez que se muestra la obra.
2. La aplicación de tecnología láser para la limpieza de obras de arte, y la creación de un prototipo que se adapte a su uso en las instalaciones de los museos de arte contemporáneo.
3. La investigación de una obra realizada en plástico a principios del siglo XX y que presenta una evolución en su deterioro irreversible. Proponiendo el estudio y realización de una réplica con nuevos materiales plásticos que garanticen su durabilidad, utilizando tecnología y sistemas de generación de imágenes en 3D.
Estos proyectos definen la problemática que presenta el arte contemporáneo en tanto su conservación resulta un campo en fase experimental y la prioridad que por ello requiere la vinculación a proyectos de investigación relacionados con materiales característicos de los siglos XX y XXI así como nuevas tecnologías de documentación e innovadores procedimientos de tratamiento de las obras de arte.
[-]
[CA] A partir d'una aproximació històrica als museus d'art contemporani a Espanya, es defineixen les particularitats i singularitat del model iniciat en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Des del seu Departament de ...[+]
[CA] A partir d'una aproximació històrica als museus d'art contemporani a Espanya, es defineixen les particularitats i singularitat del model iniciat en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Des del seu Departament de Restauració, aquesta recerca planteja estratègies i projectes d'estudi sobre la base de les múltiples variables que afecten a la concreció material de les obres d'art contemporani, així com la seua "posada en escena" en tres projectes concrets:
1. La documentació d'obres d'art especialment complicades (Instal·lacions), que inclouen l'ús de noves tecnologies, materials degradables, problemes d'obsolescència, o continguts intangibles que necessiten instruccions d'instal·lació o manteniment cada vegada que es mostra l'obra.
2. L'aplicació de tecnologia làser per a la neteja d'obres d'art, i la creació d'un prototip que s'adapte al seu ús en les instal·lacions dels museus d'art contemporani.
3. La recerca d'una obra realitzada en plàstic a principis del segle XX i que presenta una evolució en la seua deterioració irreversible. Proposant l'estudi i realització d'una rèplica amb nous materials plàstics que garantisquen la seua durabilitat, utilitzant tecnologia i sistemes de generació d'imatges en 3D.
Aquests projectes defineixen la problemàtica que presenta l'art contemporani en tant la seua conservació resulta un camp en fase experimental i la prioritat que per açò requereix la vinculació a projectes de recerca relacionats amb materials característics dels segles XX i XXI, així com noves tecnologies de documentació i innovadors procediments de tractament de les obres d'art.
[-]
|
