Videoarteterapia. El acto de grabar, editar y evolucionar la producción a través de la mirada. Aplicaciones de su uso en talleres y sesiones de arteterapia supervisadas

Abstract

[EN] This research delves into the use of the audiovisual language as a creation tool in art therapy sessions, studying video creation, art therapy and the relationship between both disciplines, also attending the universe of perception and gaze, exploring how the gaze can become protagonist of the art therapy sessions, making possible to experiment changes leading to the development and integration of the creation process experienced by the patient. One of the main objectives has been to study the appearance of video in art therapy practice and its current situation at the international level, in order to deepen the knowledge of video as a creation tool in its use in sessions, and to demonstrate the importance of the point of view in the act of recording, editing and analyzing the production, according to the evolution of the way of perceiving and the change that the gaze experiments during the process of creation in the videoarttherapy sessions. Another main objective has been to describe and analyze, using an experimental methodology, our practice with people of different groups from the point of view of the patient, the videoarttherapist and the gaze that both turn to the production. Methodology combines the collection, study and theoretical analysis with experimental work through supervised academic and professional practices. Therefore, the present study implicates different disciplines of knowledge like art, art therapy, psychology, psychotherapy, philosophy and visual studies, providing us with a solid foundation of knowledge and providing to this research of an interdisciplinary nature. The results have shown, through the theoretical study, the analysis of other professionals practice and ours, the importance of the presence of video as a creation tool in art therapy sessions, appreciating how each of the steps of the videographic process (record, visualize, edit and analyze) plays a relevant role in the evolution of the production and, therefore, in the pacient evolution. Based on the analysis of the different psychological currents and its techniques applied to the work in sessions we have detected the elements to take into account for the sessions approach, based on reality reconstruction, symbolic universe construction and the identification of the video creation process with the four main points in each human being: body, emotion, intellect and transcendence. It has been proved the importance of the gaze as the process organizer, appreciating that the openness to new points of view experienced by the patient during the sessions, after integrating what has happened, will enable changes in his way to understand himself and look at the world.

[ES] La investigación que presentamos a continuación profundiza en el uso del lenguaje audiovisual como una herramienta de creación en las sesiones de arteterapia, estudiando la videocreación, el arteterapia y la relación que existe entre ambas disciplinas, atendiendo también al universo de la percepción y la mirada, explorando de qué forma esta última se puede convertir en protagonista de las sesiones de arteterapia, posibilitando experimentar cambios que conduzcan a la evolución y la integración del proceso de creación vivido por el paciente. Uno de los objetivos principales ha sido realizar un recorrido por la aparición del vídeo en la práctica arteterapéutica y su situación actual a nivel internacional, con el fin de profundizar en el conocimiento del vídeo como herramienta de creación en su uso en las sesiones, para posteriormente evidenciar la importancia del punto de vista en el transcurso del acto de grabar, visualizar, editar y analizar la producción, atendiendo a la evolución de la forma de percibir y al cambio que vive la mirada durante el proceso de creación en las sesiones de videoarteterapia. Otro de los objetivos principales ha sido describir y analizar, mediante una metodología experimental, nuestra práctica con personas de distintos colectivos desde el punto de vista del paciente, del videoarteterapeuta y de la mirada que ambos dirigen a la producción. La metodología utilizada combina la recopilación, estudio y análisis teórico con trabajo experimental y de campo realizado a través de prácticas académicas y profesionales supervisadas. Por tanto, el presente estudio relaciona distintas disciplinas de conocimiento como el arte, el arteterapia, la psicología, la psicoterapia, la filosofía y los estudios visuales, proporcionándonos unas sólidas bases de conocimiento y dotando a la presente investigación de un carácter interdisciplinar. Los resultados obtenidos han demostrado, a través del recorrido teórico, el análisis de la práctica de otros profesionales y la propia, la importancia de la presencia del vídeo como herramienta de creación en las sesiones de arteterapia, apreciando cómo cada uno de los pasos del proceso videográfico (grabar, visualizar, editar y analizar) juega un papel relevante en la evolución de la producción y, por tanto, en la evolución del paciente. A partir del análisis de las distintas corrientes en psicología y de sus técnicas aplicadas para el trabajo en sesión hemos detectado los elementos a tener en cuenta para el planteamiento de las sesiones, basados en la reconstrucción de la realidad, la construcción del universo simbólico, el modo en que se articulan contacto y retirada y la identificación del propio proceso de creación en vídeo con los cuatro centros que conforman al ser humano: cuerpo, emoción, intelecto y trascendencia. Se ha constatado la importancia de la mirada como organizadora del proceso, apreciando que la apertura a nuevos puntos de vista vivida por el paciente durante el proceso de videocreación no solo posibilita la evolución de su producción, ya que, a través de la integración de lo ocurrido en las sesiones, experimentará cambios en su forma de entenderse a sí mismo y de observar el mundo.

[CA] La investigació que presentem a continuació aprofundeix en l'ús del llenguatge audiovisual com a una ferramenta de creació en les sessions d'artteràpia, estudiant la videocreació, l'artteràpia i la relació que existeix entre ambdues disciplines, atenent també l'univers de la percepció i la mirada, explorant de quina forma aquesta última es pot convertir en protagonista de les sessions d'artteràpia, possibilitant experimentar canvis que conduïsquen a l'evolució i la integració del procés de creació viscut pel pacient. Un dels objectius principals ha estat realitzar un recorregut des de l'aparició del vídeo en la pràctica artterapèutica fins a la seua situació actual en l'àmbit internacional amb la fi d'aprofundir en el coneixement del vídeo com a ferramenta de creació en el seu ús en les sessions per a, posteriorment, evidenciar la importància del punt de vista en el transcórrer de l'acte de gravar, visualitzar, editar i analitzar la producció, atenent l'evolució de la forma de percebre i el canvi que viu la mirada durant el procés de creació en les sessions d'artteràpia. Altre dels objectius principals ha estat descriure i analitzar, mitjançant una metodologia experimental, la nostra pràctica amb persones de distints col·lectius des del punt de vista del pacient, del vídeoartterapeuta i de la mirada que ambdós dirigeixen a la producció. La metodologia utilitzada combina la recopilació, l'estudi i l'anàlisi teòrica amb treball experimental i de camp realitzat a través de pràctiques acadèmiques i professionals supervisades. Per tant, el present estudi relaciona distintes disciplines de coneixement com l'art, l'artteràpia, la psicologia, la psicoteràpia, la filosofia i els estudis visuals, proporcionant-nos unes sòlides bases de coneixement i dotant la present investigació d'un caràcter interdisciplinar. Els resultats obtinguts han demostrat, a través del recorregut teòric, l'anàlisi de la pràctica d'altres professionals i la pròpia, la importància de la presència del vídeo com a ferramenta de creació en les sessions d'artteràpia, apreciant com cadascun dels passos del procés videogràfic (gravar, visualitzar, editar i analitzar) juga un paper rellevant en l'evolució de la producció i, per tant, en l'evolució del pacient. A partir de les anàlisis dels distints corrents i de les sues tècniques aplicades per al treball en sessió, hem detectat els elements a tenir en compte per al plantejament de les sessions, basats en la reconstrucció de la realitat, la construcció de l'univers simbòlic, el mode en què s'articulen contacte i retirada, i la identificació del propi procés de creació en vídeo dels quatre centres que conformen l'ésser humà: cos. emoció, intel·lecte i transcendència. S'ha constatat la importància de la mirada com a organitzadora del procés, apreciant que l'obertura de nous punts de vista viscuda pel pacient durant el procés de videocreació no sols possibilita l'evolució de la seua producció, ja que, a través de la integració d'allò ocorregut en les sessions, experimentarà canvis en la forma d'entendre's a si mateix i d'observar el món.