El conjunto residencial: Santa Águeda. Benicàssim, Castellón. 1964-1975. MBM arquitectos

Abstract

[EN] The Santa Agueda apartments ensemble is an ambitious touristic project developed in Benicàssim, Castellón, by the MBM studio (Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay). Attending to its characteristics, the building can be considered an example of Catalan architecture development before the stylistic spread generated in the seventies with the "neo-avant-gardes" emergence. Features of English brutalism, Roman neorealism or Milanese neoliberty, can also be recognized in the building, artistic movements which Oriol Bohigas included in his writings under the category realism, so he could establish a relation with other artistic and literary movements of the early seventies. The project comes up with an order related with the well-regarded art critic Tomàs Llorens. The aim was to search a new urban aggregation form suitable for touristic housing, which made a difference from common touristic architecture developed in the sixties. For that reason, the architects took popular architecture as a reference, trying to recover its "psychological habitability", emphasizing common spaces and people traffic areas as places for cohabitation. The attachment of the different individual units attempts to form an image which remains the random and spontaneous aggregation form of popular architecture. Other traditional elements are also used, so inhabitants can recognize them, although the result is far from being the folkloric and superficial reproduction which would become generalized in touristic architecture throughout seventies. The whole ensemble was not built entirely, so many of the aims related to common space were not achieved, and the realized parts tend to be little picturesque. However, the complex keeps on being a critical model in front of the uninspiring touristic construction in the Mediterranean coast.

[ES] El conjunto de apartamentos Santa Águeda es un ambicioso proyecto turístico desarrollado en Benicàssim, Castellón, por el estudio MBM (Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay). Por sus características, puede considerarse como ejemplo de la evolución de la arquitectura catalana antes de la dispersión estilística que se produjo en los años setenta con la irrupción de las "neovanguardias". También pueden reconocerse en él rasgos del brutalismo inglés, del neorealismo romano o del neoliberty milanés, movimientos que Oriol Bohigas englobó en sus escritos de la época bajo el título de realismo, de manera que se estableciera un paralelismo con los movimientos artísticos y literarios de principios de los sesenta. El proyecto parte de un encargo relacionado con el prestigioso crítico de arte Tomàs Llorens. Se busca una nueva forma de agregación urbana destinada a la vivienda turística, distinta de la arquitectura turística habitual en los años sesenta. Para ello se tomó como referencia la arquitectura popular en un intento de recuperar su "habitabilidad psicológica", poniendo el énfasis en los espacios comunes y en las zonas de circulación como lugar de convivencia entre los habitantes. El mecanismo de agregación de las distintas células individuales intenta que la imagen del conjunto remita a la forma de agregación aleatoria y espontanea de los conjuntos populares. También se recurre a algunos elementos tradicionales claramente identificables por los usuarios, pero aun así el resultado se aleja de la reproducción folklórica y superficial que acabaría generalizándose en la arquitectura turística de los setenta. El conjunto no fue realizado en su totalidad, por lo que gran parte de sus intenciones programáticas respecto al uso del espacio comunitario no se cumplieron, y la parte realizada peca de un cierto pintoresquismo, pero mantiene plenamente su validez como modelo crítico frente a la mayoría de la anodina construcción turística realizada en la costa mediterránea.

[CA] El conjunt d'apartaments Santa Àgueda és un ambiciós projecte turístic desenvolupat a Benicàssim, Castelló, per l'estudi MBM (Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay). Per les seves característiques, es pot considerar com a exemple de l'evolució de l'arquitectura catalana abans de la dispersió estilística que es va produir als anys setanta amb la irrupció de les "neoavanguardes". També es pot rastrejar en ell recognoscibles trets del brutalisme anglès, del neorealisme romà o del neoliberty milanès, moviments que Oriol Bohigas va englobar en els seus escrits de l'època sota el títol de realisme. D'aquesta forma s'establia un paral·lelisme amb els moviments artístics i literaris de principis dels seixanta. El projecte parteix d'un encàrrec relacionat amb el prestigiós crític d'art Tomàs Llorens. Es busca una nova forma d'agregació urbana destinada a la vivenda turística, diferent de l'arquitectura turística habitual dels anys seixanta. Per a això, es prenia com a referència l'arquitectura popular en un intent de recuperar la seua "habitabilitat psicològica", posant èmfasi en els espais comuns i en les zones de circulació com a lloc de convivència entre els habitants. El mecanisme d'agregació de les diferents cèl·lules individuals intenta que la imatge del conjunt faça referència a la forma d'agregació espontània dels conjunts populars. També es recorre a alguns elements tradicionals clarament identificables pels usuaris, però encara així, el resultat s'allunya de la reproducció folklòrica i superficial que acabaria generalitzant- se en l'arquitectura turística dels seixanta. El conjunt no va ser realitzat en la seua totalitat, pel que gran part de les seues intencions programàtiques respecte a l'ús de l'espai comunitari no es van complir, i la part realitzada peca d'un cert pintoresquisme, però manté plenament la seua validesa com a model crític front a la majoria de l'anodina construcció turística realitzada en la costa mediterrània.