Transformación hacia la sostenibilidad de barrios consolidados a través de su espacio público. Propuesta de indicadores urbanos sostenibles: la Civilidad ciudadana como parte de ellos

Abstract

[EN] Based on the idea that cities will never be fully sustainable and that it seriously affects the quality of human life, especially his health, this research arises in order to be able to create a tool that helps the smooth running of the system caused by researches, best practices and working models made by experts. This tool uses sustainable urban indicators for its operation, but is far from wanting to be a certificate, rather it is as an aid for all professionals who may be involved in urban sustainability, including those who are not aware, and especially the Spanish Government, with the idea of facilitating the task deciding which way to invest the effort to make the city aims at sustainability in its evolution. The indicators do not arise solely as an assessment tool, but as a means by which to find out the problems, opportunities and possible improvements that are in a neighbourhood. The small local, existing neighbourhoods of Spanish cities are the environment of this research. The neighbourhood is the home to the urban person, has its own character and is identified with a sense of belonging. Many of them have their own history beyond the city and it is considered important to respect their personality when acting in them. It is also a small scale on which features are given (whether positive or negative) that in the city level may go unnoticed: the level of detail. On the other hand each neighbourhood is different from one another, so particularities that occur in the city in general don't have to occur in a particular neighbourhood.

A proposed of indicators arise throughout a study of a sample of working models with urban indicators currently working in Spain. This proposed has 39 indicators divided into 10 categories (or topics) and 4 areas to work in existing neighbourhoods to make them more sustainable. These indicators are simple to understand and evaluate and relate to each other being modified. On the other hand raises a number of small urban actions to positively modify: actions for a more sustainable urbanism.

The other contribution of the research of this PhD is the Civility indicator due to the relationship of the civility, respect and education of citizens with sustainable urbanism. Although there are authors who indirectly or directly have written about the relationship between human behavior and urban planning, there is no evidence that there is an indicator on the matter, or has been used at some point. Although it is true that citizens' civility little or nothing have to do with the urban structural tissue, it is related to the urban landscape and the way of living of citizens. Civility or good behaviour involves more than what was previously thought on sustainable urbanism: tidiness of urban spaces, their use, their perception, chosen transport or perception of urban accessibility are some examples of features that affect civility. This conclusion was found through a survey and a small case of study. The general idea we have of a complete neighbourhood is due in some measure to this behaviour, and thus their movements and the relationship of external people with it and its neighbours also. Likewise directly it influences positively on a number of existing sustainable urban indicators, even it is considered to provide benefits for sustainable urbanism hardly achievable by other means. Therefore public civility is considered a must to work to advance on the path of sustainable neighborhoods and cities.

Small new parts in a system which allows progress towards urban sustainability.

[ES] Partiendo de la idea que las ciudades nunca serán totalmente sostenibles y que esto afecta gravemente a la calidad de vida del ser humano, especialmente a su salud, surge esta investigación con el objetivo de conseguir crear una herramienta más que ayude al buen funcionamiento del engranaje que se ha ido originando a través de las investigaciones, buenas prácticas y modelos de trabajo cometidos por expertos. Dicha herramienta se sirve de los indicadores urbanos sostenibles para su funcionamiento, pero lejos está de querer ser una certificación, más bien es una ayuda para todos los profesionales que puedan estar involucrados en la sostenibilidad urbana, incluyendo a aquellos que no son conscientes, y a la Administración Española, con la idea de facilitar la tarea a la hora de decidir en qué dirección se debe invertir el esfuerzo para que la ciudad tienda hacia la sostenibilidad en su evolución. Los indicadores no se plantean exclusivamente como una herramienta de evaluación, sino como un medio con el que averiguar los problemas, las oportunidades y las posibles mejoras que se encuentran en un barrio. El contexto en el que trabaja es la pequeña escala local, los barrios consolidados de las ciudades españolas. El barrio es el hábitat del ser humano urbano, tiene carácter propio y se identifica con un sentimiento de pertenencia, muchos tienen su propia historia más allá de la de la ciudad y se considera importante respetar su personalidad a la hora de actuar en él. Asimismo es una escala pequeña en la que se dan características que a escala de ciudad pueden pasar desapercibidas: es la escala del detalle. Cada barrio es diferente entre sí, por lo que particularidades que se den en la ciudad no tienen por qué darse en un barrio concreto.

Haciendo un estudio de los que se consideran una muestra de los modelos de trabajo con indicadores urbanos que funcionan en España se realiza una propuesta de 39 indicadores divididos en 10 categorías (o temas a tratar) y 4 áreas para trabajar en barrios consolidados de cara a hacerlos más sostenibles. Estos indicadores son sencillos de entender y de evaluar y se relacionan entre sí, modificándose los unos a los otros. Por otro lado se plantean una serie de pequeñas actuaciones para modificarlos de forma positiva: actuaciones para un urbanismo más sostenible.

La otra aportación resultado de la investigación de esta Tesis es el indicador Civilidad como consecuencia de la relación que tiene el civismo, respeto y educación del ciudadano con el urbanismo sostenible. A pesar de que hay autores que indirecta o directamente han escrito sobre la relación del comportamiento humano con el urbanismo, no se tiene constancia que exista un indicador al respecto, o que se haya utilizado en algún momento. Si bien es cierto que poco o nada tienen que ver con el tejido estructural urbano, sí que se vincula con el paisaje urbano y con los modos de vivir de los ciudadanos. Gracias a una encuesta y un pequeño caso de estudio se descubrió que la civilidad, o el buen comportamiento ciudadano, interviene más de lo que se pensaba en un principio en el urbanismo sostenible: la limpieza y orden de los espacios urbanos, su uso, su percepción, el transporte elegido o la percepción de accesibilidad son algunos de los ejemplos de características a las que afecta la civilidad. La idea general que se tiene de un barrio completo se debe en cierta medida a este comportamiento, y por tanto sus movimientos y la relación de la gente externa con él y con sus vecinos también. Asimismo directamente influye de manera positiva en una serie de indicadores urbanos sostenibles ya existentes, incluso se considera que aporta beneficios para el urbanismo sostenible difícilmente conseguibles por otro medio. Por todo ello la civilidad ciudadana se considera algo indispensable a trabajar para avanzar en la sostenibilidad de los barrios y ciudades.

Pequeñas nuevas piezas en un engranaje que permi

[CA] Partint de la idea que les ciutats mai seran totalment sostenibles i que això afecta greument la qualitat de vida del ser humà, especialment a la seua salut, surt aquesta investigació amb l'objectiu d'aconseguir crear una ferramenta més que ajude al bon funcionament de l'engranatge que s'ha anat originant a través de totes les investigacions, bones pràctiques i models de treball comesos per experts.

Dita ferramenta se servix dels indicadors urbans sostenibles per al seu funcionament, però lluny està de voler ser una certificació, més aïna s'antulla com una ajuda per a tots els professionals que puguen estar involucrats en la sostenibilitat urbana, incloent a aquells que no són conscients, i especialment a l'Administració Espanyola, amb la idea de facilitar la tasca a l'hora de decidir en quina direcció s'ha d'invertir l'esforç perquè la ciutat botiga cap a la sostenibilitat en la seua evolució. Els indicadors no es plantegen exclusivament com una ferramenta d'avaluació, sinó com un mitjà amb què esbrinar els problemes, les oportunitats i les possibles millores que es troben en un barri. El context en què treballa és la petita escala local, els barris consolidats de les ciutats espanyoles. El barri és l'hàbitat del ser humà urbà, té caràcter propi i s'identifica amb un sentiment de pertinença, molts tenen la seua pròpia història més enllà de la de la ciutat i es considera important respectar la seua personalitat a l'hora d'actuar en ells. Així mateix és una escala petita en què es donen característiques (ja siguen positives o negatives) que a escala de ciutat poden passar desapercebudes: és l'escala del detall. En contraposició cada barri és diferent entre si, per la qual cosa particularitats que es donen en la ciutat en general no tenen per què donar-se en un barri concret.

Fent un estudi de què es consideren una mostra dels models de treball amb indicadors urbans que funcionen a Espanya es realitza una proposta de 39 indicadors dividits en 10 categories (o temes a tractar) i 4 àrees per a treballar en barris consolidats de cara a fer-los més sostenibles. Estos indicadors són senzills d'entendre i d'avaluar i es relacionen entre si, modificant-se els uns als altres. Per un altre costat es plantegen una sèrie de petites actuacions per a modificar-los de forma positiva: actuacions per a un urbanisme més sostenible.

L'altra aportació resultat de la investigació d'esta Tesi és l'indicador Civilitat com a conseqüència de la relació que té el civisme, respecte i educació del ciutadà amb l'urbanisme sostenible. A pesar que hi ha autors que indirecta o directament han escrit sobre la relació del comportament humà amb l'urbanisme, no es té constància que existisca un indicador respecte d'això, o que s'haja utilitzat en algun moment. Si bé és cert que poc o res tenen a veure amb el teixit estructural urbà, sí que es vincula amb el paisatge urbà i amb els modes de viure dels ciutadans. Gràcies a una enquesta i un petit cas d'estudi es va descobrir que la civilitat, o el bon comportament ciutadà, intervé més del que es pensava en un principi en l'urbanisme sostenible: la neteja i orde dels espais urbans, el seu ús, la seua percepció, el transport triat o la percepció d'accessibilitat són alguns dels exemples de característiques a què afecta la civilitat. La idea general que es té d'un barri complet es deu en certa manera a este comportament, i per tant els seus moviments i la relació de la gent externa amb ell i amb els seus veïns. Així mateix directament influïx de manera positiva en una sèrie d'indicadors urbans sostenibles ja existents, inclús es considera que aporta beneficis per a l'urbanisme sostenible difícilment conseguibles per un altre mitjà. Per tot això la civilitat ciutadana es considera quelcom indispensable a treballar per a avançar en el camí de la sostenibilitat dels barris i ciutats."

Petites noves peces en un engranatge que perm