La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme

Abstract

[EN] Abstract (English) The impact on the early Valencian modern art of the artistic group Los Siete (1948-1954) during the first part of Franco's dictatorship. This PhD thesiys investigates the artistic and cultural interaction of Los Siete in the context of the first part of the Franco dictatorship in the city of Valencia. The name of the group was given on account of the seven members who belonged to it originally, but due to circumstances three had to be replaced by new additions. Having counted thus a total of ten members, the group of Los Siete was integrated by the following artists: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés Bosch, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés, Ximo Michavila Asensi and Eusebi Sempere Juan. The origin of this nature in this group and the interpretations of their pieces in relation to the official cultural system in Valencia. The third hypothesis was based on the interdisciplinary cultural potential of the group when producing a certain impact on the prevailing cultural scene regarding formats, the transfer of ideas and artistic languages and specifically the interaction with life experiences. The execution of the objectives were carried out at three levels, based on the analysis of written, visual and spoken sources of the chronological field of the first part of Franco's dictatorship: nationwide, at the level of the region of the Pais Valenciano and at the level of the city of Valencia. Written secondary sources were given priority amongst the types of sources that were studied, which included also primary sources. Primary sources were obtained from the artists' personal files, different libraries, newspaper and periodical libraries and deposits in public institution and to a smaller extend private ones. Finally, during the process of investigation, results were obtained in relation to the formulation of these three hypothesis. In this order it has to be put in context that the incursion of this premodern attempt, together with other groups and individuals, helped to establish a cultural agenda that was more dynamic, alternative and interdisciplinary. It also overshadowed and discredited temporarily the uninspiring official cultural programme. And, in a more sculptural field, it should be pointed out that the cautious sculptural contribution of this group and its members helped reinterpret pre-war art in an intuitive, risky or rational way. On the other hand Los Siete should be identified as a prolegomenon of future abstract art languages on the local sphere connecting with other peripheral areas.

Key words: The group of Los Siete, abstract art, art of the Francoist period, Valencian modern art, First part of Franco's dictatorship.

[ES] Resumen (castellano) La incidencia de la agrupación artística de Los Siete (1948-1954) en las primeras huellas del arte moderno valenciano del Primer Franquismo. Esta tesis doctoral investiga la interacción artística y cultural de la agrupación artística valenciana de Los Siete, en el contexto coyuntural del Primer Franquismo en la Ciudad de Valencia. El nombre de la agrupación respondió a los siete miembros que la compuso originariamente. Debido a los avatares de la vida se tuvo que reemplazar tres bajas de sus componentes por otras nuevas incorporaciones. Por consiguiente, siendo un total de diez miembros, el conjunto de los Los Siete estuvo protagonizada por los siguientes artistas: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés Bosch, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés, Ximo Michavila Asensi y Eusebi Sempere Juan. El origen de este estudio parte de la formulación de tres hipótesis fundamentales. La primera hipótesis indaga sobre la contribución del grupo de Los Siete y de sus componentes en la recuperación del arte moderno valenciano de preguerra y en el desarrollo de los primeros sedimentos del futuro arte no figurativo, antes de la llegada del Grupo Parpalló. La segunda hipótesis se adentró en rastrear cualquier atisbo ideológico de índole más transgresivo en el ideario del grupo y en las interpretaciones de las obras, con respecto al sistema cultural oficial valenciano. Y la tercera hipótesis se basó en el potencial cultural interdisciplinario del grupo, a la hora de producir un cierto impacto en el panorama cultural imperante, es decir, a nivel de formatos, de transferencias de ideas y lenguajes artísticos, y, sobre todo, de experiencias de vida. La materialización de los objetivos se llevaron a cabo, a partir del análisis de las fuentes escritas, visuales y orales del ámbito cronológico del Primer Franquismo en tres niveles: a nivel estatal, a nivel del País Valenciano y a nivel de la ciudad de Valencia. Entre las tipologías de fuentes consultadas, primaron las fuentes escritas secundarias sobre las primarias. Las fuentes primarias fueron obtenidas de los archivos personales de los artistas y de las diferentes bibliotecas, hemerotecas y depósitos de instituciones públicas y, en menor medida, privadas. Finalmente, a lo largo del proceso investigador se obtuvieron resultados exitosos con relación a la consecución de las tres hipótesis planteadas. En este orden, se debe de matizar que la irrupción de este conato premoderno, junto a otros grupos e individualidades artísticas, sirvió para establecer una agenda cultural más dinámica, alternativa e interdisciplinaria que, de forma temporal, eclipsó y desacreditó el anodino programa cultural oficial. Desde el ámbito más plástico, resaltar que la comedida aportación plástica del grupo ayudó a retomar y reinterpretar el arte de preguerra, de forma intuitiva, azarosa o no racional. Además, se ha de enmarcar la agrupación valenciana de Los Siete, como uno de los prolegómenos de los futuros lenguajes artísticos no figurativos en el ámbito local, conectándola con otros lugares periféricos. Palabras claves: Agrupación Los Siete, arte abstracto, arte franquista, arte moderno valenciano, Primer Franquismo.

[CA] Resum (valencià) La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Aquesta tesi doctoral investiga la interacció artística i cultural de l'agrupació artística valenciana d'Els Set, en el context conjuntural del Primer Franquisme en la ciutat de València. El nom de la formació respongué als set primers membres que la conformaren originàriament. Degut als avatars de la vida es tingué que reemplaçar tres baixes dels seus components per altres noves incorporacions. Per tant, sent un total de deu membres, el conjunt d'Els Set estigué protagonitzat pels següents artistes: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés Bosch, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés, Ximo Michavila Asensi i Eusebi Sempere Juan. L'origen d'aquest estudi rau de la formulació de tres hipòtesis fonamentals. La primera hipòtesis indagà sobre la contribució del grup d'Els Set i dels seus components en la recuperació de l'art modern valencià de preguera i en el desenvolupament dels primers sediments del futur art no figuratiu, abans de l'arribada del Grup Parpalló. La segona hipòtesi inquirí en la cerca de qualsevol rastre ideològic de tarannà més transgressiu en l'ideari del grup i en les interpretacions de les obres, amb relació al sistema cultural oficial valencià. I la tercera hipòtesi es basà en el potencial cultural interdisciplinari del grup, a l'hora de produir un cert impacte en el panorama cultural imperant, és a dir, a nivell de formats, de transferències d'idees i llenguatges artístics, i, sobretot, d'experiències de vida. La materialització dels objectius es portaren a terme a partir de l'anàlisi de les fonts escrites, visuals i orals de l'àmbit cronològic del Primer Franquisme, en tres nivells: a nivell estatal, a nivell del País Valencià i a nivell de la ciutat de València. Entre les tipologies de fonts consultades, dominaren les fonts escrites secundàries sobre les primàries. Les fonts primàries foren obtingudes dels arxius personals dels artistes i de les diferents biblioteques, hemeroteques i dipòsits d'institucions públiques i, en menor mesura, privades. Finalment, durant el procés investigador s'obtingueren resultats exitosos quant a la consecució de les tres hipòtesis plantejades. En aquest ordre, s'ha de matisar que la irrupció d'aquest conat premodern, junt a altres grups i individualitats artístiques, establí (una agenda cultural més dinàmica, alternativa i interdisciplinària que, de forma temporal, eclipsà i desacredità el anodí programa cultural oficial. Des de l'àmbit més plàstic, s'ha de ressaltar que l'amesurada aportació plàstica del grup ajudà a reprendre i reinterpretar l'art de preguerra, de forma intuïtiva, atzarosa o racional. A més a més, s'ha d'emmarcar l'agrupació valenciana d'Els Set com un dels prolegòmens dels futurs llenguatges artístics no figuratius en l'àmbit local, connectant-la amb altres indrets perifèrics. Paraules claus: Agrupació Els Set, art abstracte, art franquista, art modern valencià, Primer Franquisme.