Valoración de los beneficios recreativos de los parques naturales mediante el método del costo del viaje. Una aplicacion al eco-parque "Xcaret"; México

Abstract

[EN] Public administration in developing countries heavily weighs the benefits of short-term conservation, despising the long-term economic benefits as those generated by recreational use. The economic assessment of recreational use of natural areas has been widely used, however it is relatively new in Mexico. The Travel Cost Method (TCM) has been widely used for this type of assessment, both in its individual modality as zonal. This paper makes the first estimation of the recreational benefits generated by the ecological park "Xcaret" Mexico, using the method with their zonal variant (ZTCM) for total visitors in the period 2004-2008, estimating travel costs attributable to visit the park from income level, the cost of air travel, time of flight and the cost of admission to the park, investigated by independent sources. 4 scenarios weighting for allocating costs of multi-trip to visit the park "Xcaret" have been proposed: 15%, 25% 33% y 50% for all visitors to the park regardless of their origin and a fifth stage in which different weights are proposed depending on the origin of the visitors. For the 5 scenarios analyzed in the shortest travel time costs were evaluated more intensely than the costs of time corresponding to longer trips. For each scenario has been modeled the demand curve applying models: Linear, log-linear Poisson and negative binomial, with the only explanatory variable Cvxw. The best results were obtained with the Poisson regression model very appropriate for modeling count data, estimating the regression coefficients by maximum likelihood. The best result was obtained with the stage 5 which considers different weightings and indicates that most park visitors from Mexican origins weighted visiting the park by 33% of total costs of multi-destination trip, with exception of visitors from D.F. and Nuevo Leon, who weighted his visit to the park with only 10% of the total costs of multi-destination trip, meanwhile most visitors from Americans origins weighted visiting the park by 35% of the total costs of multi-destination trip, except visitors from California, Texas and other unspecified northamerican origins who weighted his visit to the park with only 20% of the total costs of multi trip. The five models estimated for each of the five years studied explain between 45% and 62% of the variability in the data. The results show that the average annual consumer surplus was 977 Mexican pesos (57 US dollars), while the annual average value of the recreational benefits produced by the park for the period under review was 943.6 million Mexican pesos (55.5 million US dollars), with a value of average annual profit per hectare of 15.7 billion Mexican pesos (925 thousand US dollars), presenting the lowest values in 2005 and 2006 as a result of hurricane "Wilma" that hit the area, devastating the park which remains closed to the public for several months.

[ES] La valoración económica de los usos recreativos de los espacios naturales ha sido ampliamente utilizada, sin embargo es relativamente reciente en México. El Método de Coste de Viaje (MCV) ha sido muy utilizado para éste tipo de valoración, tanto en su modalidad individual como zonal. La presente Tesis Doctoral Doctoral realiza la primera valoración de los beneficios recreativos generados por el parque ecológico "Xcaret", México, aplicando el método con su variante zonal (MCVZ) para el total de sus visitantes dentro del periodo 2004-2008. Se ha estimado el coste de viaje atribuible a la visita al parque (Cvxw) a partir de: El nivel de ingresos (Ipc), el coste de viaje en avión (Cvu), el tiempo del vuelo (Tv) y el coste de admisión al parque (Cad) investigadas en fuentes independientes. Se plantearon 4 escenarios de ponderación para la asignación de costes del viaje multidestino a la visita al parque "Xcaret": 15%, 25%, 33% y 50%, para todos los visitantes al parque sin importar el origen de los mismos y un quinto escenario en el que se proponen diferentes ponderaciones dependiendo del origen de los visitantes. Para los 5 escenarios analizados, en los viajes más cortos los costes de tiempo se valoraron más intensamente respecto de los costes de tiempo correspondientes a viajes más largos. Para cada uno de los escenarios y utilizando los cinco años de información de la base de datos disponible se ha modelado la curva de demanda aplicando los modelos: Lineal, logarítimo-lineal, de Poisson y binomial negativo, teniendo como única variable explicativa el Cvxw. Los mejores resultados se obtuvieron con el modelo de regresión de Poisson, muy apropiado para modelizar datos por conteo y estimando los coeficientes de la regresión por máxima verosimilitud. Igualmente, el mejor resultado se obtuvo con el escenario 5 que considera distintas ponderaciones e indica que la mayoría de visitantes de orígenes mexicanos pondera su visita al parque en un 33% del total de los costes de su viaje multidestino, con excepción de los visitantes provenientes del Distrito Federal y Nuevo León, los cuales ponderan su visita al parque con solamente el 10% del total de los costes de su viaje multidestino. Por su parte, la mayoría de los visitantes de orígenes estadounidenses ponderan su visita en un 35% del total de los costes de su viaje multidestino, con excepción de los visitantes provenientes de California y Texas y otros orígenes no especificados, quienes ponderan su visita al parque con únicamente el 20% del total de costes de su viaje multidestino. Realizando una regresión de Poisson para cada año de información disponible se obtuvieron cinco modelos, uno por cada año estudiado, que explican entre el 45% y el 62% de la variabilidad de los datos. Los resultados obtenidos muestran que el excedente promedio anual del consumidor fue de 977 pesos mexicanos (57 dólares americanos), mientras que el valor anual promedio de los beneficios recreativos producidos por el parque para el periodo analizado fue de 943.6 millones de pesos mexicanos (55.5 millones de dólares americanos), con un beneficio anual promedio por hectárea de 15.7 millones de pesos mexicanos (925 mil dólares americanos), presentándose los valores más bajos en los años 2005 y 2006 como consecuencia del huracán "Wilma" que impactó en la zona, devastando el parque el cual permaneció cerrado al público por varios meses.

[CA] La valoració econòmica dels usos recreatius dels espais naturals ha sigut àmpliament utilitzada, no obstant això és relativament recent a Mèxic. El Mètode de Cost de Viatge (MCV) ha sigut molt utilitzat per a aquest tipus de valoració, tant en la seua modalitat individual com zonal. La present Tesi Doctoral realitza la primera valoració dels beneficis recreatius generats pel parc ecològic "Xcaret", Mèxic, aplicant el mètode amb la seua variant zonal (MCVZ) per al total dels seus visitants dins del període 2004-2008. S'ha estimat el cost de viatge atribuïble a la visita del parc (Cvxw) a partir de: nivell d'ingressos (Ipc), el cost del viatge en avió (Cvu), el temps del vol (Tv) i el cost d'admissió al parc (Cad) investigades en fonts independents. Es plantejaren 4 escenaris de ponderació per a l'assignació de costos del viatge multidestí a la visita del parc "Xcaret": 15%, 25%, 33% i 50%, per a tots els visitants al parc sense importar l'origen dels mateixos i un quint escenari en el que es proposen diferents ponderacions depenent de l'origen dels visitants. Per als 5 escenaris analitzats, en els viatges més curts els costos de temps es valoraren més intensament respecte dels costos de temps corresponents a viatges més llargs. Per a cadascú dels escenaris i utilitzant els cinc anys d'informació de la base de dades disponible s'ha modelat la corba de demanda aplicant els models: lineal, logarítmic-lineal, de Poisson i binomial negatiu, tenint com a única variable explicativa el Cvxw. Els millors resultats es varen obtindre amb el model de regressió de Poisson, molt apropiat per a modelitzar dades per conteu i estimant els coeficients de la regressió per màxima versemblança. Igualment, el millor resultat es va obtindre amb l'escenari 5 que considera diferents ponderacions i indica que la majoria dels visitants d'origens mexicans pondera la seua visita al parc en un 33% del total dels costos del seu viatge multidestí, amb l'excepció dels visitants provinents del Districte Federal i Nuevo León, els quals ponderen la seua visita al parc amb solament el 10% del total dels costos del seu viatge multidestí. Per la seua part, la majoria dels visitants d'origens nord-americans ponderen la seua visita en un 35% del total dels costos del seu viatge multidestí, amb l'excepció dels visitants provinents de California i Texas i altres origens no especificats, els quals ponderen la seua visita al parc únicament amb el 20% del total dels costos del seu viatge multidestí. Realitzant una regressió de Poisson per cada any d'informació disponible es varen obtindre cinc models, un per cada any estudiat, que expliquen entre el 45% i el 62% de la variabilitat de les dades. Els resultats obtinguts mostren que l'excedent mitjà anual del consumidor fou de 977 pesos mexicans (57 dòlars americans), mentre que el valor anual mitjà dels beneficis recreatius produïts pel parc per al període analitzat foren de 943.6 milions de pesos mexicans (55.5 milions de dòlars americans), amb un benefici anual mitjà per hectàrea de 15.7 milions de pesos mexicans (925 mil dòlars americans), presentant-se els valors més baixos als anys 2005 i 2006 com a conseqüència de l'huracà "Wilma" que impactà a la zona, devastant el parc que tingué que estar tancat al públic varis mesos.