Política Exterior Argentina y los medios de comunicación: La Cuestión Malvinas

Abstract

[EN] The claim of Argentina to Great Britain over the sovereignty of the archipelago of the Malvinas Islands and the surrounding maritime areas in the South Atlantic, has always been present in all governments through different strategies. The war of 1982 with the aforementioned country -that occupies the islands from 1833 up to date- has complicated the solution to the controversy that, over 33 years after the Malvinas War, remains unresolved.This work analizes the perception and impact that were reflected in the leading digital editions of newspapers of Argentina, England and Spain regarding the Malvinas question during the second presidency of Cristina Fernandez de Kirchner. The period that started on December 10, 2011 and that will be ending on December 10, 2015, witnessed a complex scenario in international affairs, particularly the issues regarding the dispute over the archipelago.It is valid to inquire about the Malvinas Question today because, firstly the Argentine political context is very interesting. There is a continuity in the goverment administration, which has been for 12 years in the "Kirchner's hands'" -first with Nestor Kirchner (4 years) and then the two presidencies of his wife, Dr. Cristina Fernandez (8 years)-. However the general outlines of foreign policy did not suffer significant changes, Dr. Fernandez de Kirchner was able to revive the controversy and gave a personal touch to the requests of negotiations with the United Kingdom."On-line" newspapers have been chosen as documental base due to their current level of relevancy. It has been observed that the media have acquired a significant role and it has the capacity of influencing both: recipients of information and the protagonists of the story itself. The role of vehicle that once was given to the radio and printed press today is represented by digital media, which boasts a leading role. In the field of international relations, this transformation has meant a new scheme in communicating, since the Foreign Ministries need to rethink what is the most effective way to spread the agenda items.This change in the role of the media brings as a consequence that media influence can transform regional facts on global facts and can also change initiatives and policies strategies. The evolution of communication from the 90s up today impacts directly in international politics, demanding constantly renewal of information, since access to the news is available 24 hours a day.The controversy over the claim of the archipelago is a matter of the whole Argentina and its solution does not appear to be easily found. The distribution of information is key in any international contest and is a determining factor to outline policies. Then, before a foreign policy dispute remains unresolved, the place and the perception that the media give to the subject, it is critical to understand the vision of the conflict on both Argentine and British societies.Not only it was decided to work on the the digital press published by the countries related to the controversy, but also to add the the vision of a third party (Spain).

[ES] El reclamo de la República Argentina a Gran Bretaña por la soberanía del archipiélago de las Islas Malvinas y sus espacios marítimos circundantes en el Atlántico Sur, ha estado siempre presente en todos los gobiernos a través de diferentes estrategias. El conflicto bélico de 1982 con mencionando país -quien ocupa las Islas desde 1833 a la fecha- ha complicado la solución a la controversia que a más de 33 años de la guerra de Malvinas, permanece sin resolver.En este trabajo se analiza la percepción y repercusiones que se plasmaron en las principales ediciones digitales de periódicos de Argentina, Inglaterra y España respecto a la cuestión Malvinas durante la segunda presidencia de Cristina Fernández de Kirchner. El período que comenzó el 10 de diciembre de 2011 y que concluirá el 10 de diciembre de 2015, fue testigo de un escenario complejo en materia internacional, particularmente respecto a la disputa por el archipiélago.Tiene vigencia investigar sobre la Cuestión Malvinas hoy porque, en primer lugar, el contexto político argentino es sumamente interesante. Presenta continuidad en la administración del gobierno, que se encuentra en manos kirchneristas desde hace 12 años -primero con Néstor Kirchner (4 años) y luego las dos presidencias de su esposa, Dra. Cristina Fernández (8 años). En segundo lugar, si bien los lineamientos generales de la política exterior no sufrieron modificaciones sustanciales, la Dra. Fernández de Kirchner supo reavivar la controversia a través de distintos reclamos e imprimiéndole su toque personal al pedido de negociación con el Reino Unido. Se han escogido como base documental del trabajo periódicos "on line", en el entendido que han logrado adquirir un nivel de relevancia fundamental en la sociedad. Con el paso del tiempo, se ha podido observar que estos medios de comunicación resultan influyentes e impactan tanto en los receptores de la información como en los protagonistas de la noticia en sí. En la actualidad, el rol de vehículo que antaño cumplían la radio o los periódicos impresos se ha transformado en un papel protagónico que hoy llevan a cabo los medios digitales. En el campo de las relaciones internacionales, esta transformación ha significado un nuevo esquema a la hora de comunicar, dado que hace repensar a las Cancillerías cual es la forma más eficaz para difundir los temas de agenda. Este cambio en el protagonismo de los medios de comunicación hace que su influencia pueda transformar hechos regionales en globales y modificar iniciativas y estrategias políticas. La evolución de la comunicación a partir de los años 90 impactó directamente en la política internacional, exigiendo actualidad y renovación de la información, dado que el acceso a la noticia ocurre durante las 24 horas del día. La controversia por el reclamo del archipiélago es una cuestión de toda la sociedad argentina y su solución no parece encontrarse fácilmente. La distribución de la información es clave en cualquier contienda internacional y constituye un factor determinante para delinear políticas. Entonces, ante esta disputa de política exterior que continúa sin resolución, el lugar y la percepción que otorgan los medios al tema, es fundamental para comprender la visión del conflicto en las sociedades tanto argentinas como británicas. Por ello, en esta tesis se decidió utilizar medios digitales de los países que se consideraron involucrados en el conflicto, y la visión de un tercer país (España).

[CA] El reclam de la República Argentina a Gran Bretanya per la sobirania de l'arxipèlag de les Illes Malvines i els seus espais marítims circumdants a l'Atlàntic sud, ha estat sempre present en tots els governs a través de diferents estratègies. El conflicte bèl¿lic de 1982 amb esmentant país -que ocupa, d'acord al nostre criteri, il¿legalment les Illes des de 1833 a la data- ha complicat la solució a la controvèrsia que a més de 33 anys de la guerra de Malvines, roman sense resoldre.En aquest treball s'analitza la percepció i repercussions que es van plasmar en les principals edicions digitals dels diaris de l'Argentina, Anglaterra i Espanya respecte a la qüestió Malvines durant la segona presidència de Cristina Fernández de Kirchner. El període que comença el 10 de desembre de 2011 i que conclourà el 10 de desembre de 2015, va ser testimoni d'un escenari complex en matèria internacional, particularment pel que fa a la disputa per l'arxipèlag.Té vigència investigar sobre la Qüestió Malvines avui perquè, en primer lloc, el context polític argentí és summament interessant. Presenta continuïtat en l'administració del Govern, que es troba en mans kirchneristes des de fa 12 anys -primer amb Néstor Kirchner (4 anys) i després les dues presidències de la seva esposa, Dra. Cristina Fernández (8 anys) -. En segon lloc, si bé els lineaments generals de la política exterior no van patir modificacions substancials, perquè la Dra. Fernández de Kirchner va saber revifar la controvèrsia a través de diferents reclams i imprimint el seu toc personal a la comanda de negociació amb el Regne Unit.Així mateix utilitzem de base documental els diaris "on line" a causa que amb el pas del temps, s'ha pogut observar la rellevància que a nivell societat han cobrat els mitjans de comunicació, influint tant en els receptors de la informació com en els protagonistes de la notícia en si. En l'actualitat, el paper de vehicle que antany complien els mitjans de comunicació s'ha transformat en un paper protagonista. En el camp de les relacions internacionals, aquesta transformació ha significat un nou esquema a l'hora de comunicar, atès que fa repensar a les Cancelleries com és la forma més eficaç de difondre els temes d'agenda.Aquest canvi en el protagonisme dels mitjans de comunicació fa que la seva influència pugui transformar fets regionals en globals i modificar iniciatives i estratègies polítiques. L'evolució de la comunicació a partir dels anys 90 va impactar directament en la política internacional, exigint actualitat i renovació de la informació, atès que l'accés a la notícia ocorre durant les 24 hores del dia.La controvèrsia pel reclam de l'arxipèlag és una qüestió de tota la societat argentina i la seva solució no sembla trobar-se fàcilment. La distribució de la informació és clau en qualsevol contesa internacional i constitueix un factor determinant per a delinear polítiques. Llavors, davant d'una contesa de política exterior que continua sense resolució, el lloc i la percepció que atorguen els mitjans al tema, és fonamental per comprendre la visió del conflicte en les societats tant argentines com britàniques. Per açò, es va decidir utilitzar mitjans digitals dels països que es van considerar involucrats en el conflicte, i la visió d'un tercer país (Espanya).