|
Resumen:
|
[EN] Historiography has bestowed upon the works of the treatise writer Guillermus de Podio a leading position in the history of Hispanic music theory. This is due not only to the intrinsic interest of his works, but also ...[+]
[EN] Historiography has bestowed upon the works of the treatise writer Guillermus de Podio a leading position in the history of Hispanic music theory. This is due not only to the intrinsic interest of his works, but also to his decisive influence, especially on the theorists of the 15th century. Nonetheless, existing studies still allow room to learn more about him.
The first part of this doctoral dissertation focuses on the writer's contentious life story. Although there have been several hypotheses set forth concerning the author's name, origin, and identity, data universally accepted by experts on his background were limited to his Hispanic origin and to the fact that he was a priest. Newly discovered unpublished documents found in various civil registers and religious archives now allow us to study the rich and extensive professional career of Guillem Molins, alias de Podio (*1420c; +1500), a distinguished musician who played important roles related to music in some of the most prominent cathedrals of the Crown of Aragon (Barcelona, Girona, and Valencia), as well as in the service of the Royal House of John II of Aragon and his wife Juana Enríquez.
In the second part we gain further knowledge of the musical environment of the author in the court of John II where the musician worked during the king's reign in Aragon (1458-1479). This dissertation helps to fill a historiographical gap that exists in existing studies concerning music in the court of the Aragonese monarchs. The historical record of the kingdom of John II was heretofore the most obscure from a musicological point of view throughout the nearly two centuries from 1336 to 1516, between the reigns of Peter the Ceremonious and Ferdinand the Catholic. A methodical analysis of archival sources, some of which were already known but not thoroughly studied, and others never considered for use in musicology, has allowed us to more closely examine different areas of music in this royal court, notably, the regulatory, economic, and social aspects. Moreover, it has been possible to describe, to varying levels of detail, the various groups of musicians that formed part of these royal houses, and their activities.
The third and final part is focused on Guillem de Podio's work Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes and on the only manuscript that includes it (I-Bc, A.71). The analysis of this short codex is particularly noteworthy since it represents the first time that distinct parts of its structure have been studied in detail, as well as its watermarks, signatures, and capital letters. This new information, as well as other data provided (such as biographical data on musicians Antonio Marlet and Juan de Sanabria, who are cited in the manuscript) lead to a new hypothesis about the manuscript's origin (at least of its oldest part) from the city of Valencia. A new contextualised introduction to the ideas contained in the Enchiridion aids in the accessibility of the work's translation into Valencian/Catalan, which is included in the appendix.
Among the remaining appendices, the ones that may be highlighted due to their importance and utility are those focused on the nearly complete transcription of the documents of interest, as well as the prosopographic catalogue (collection of biographies, including the documents consulted and bibliographies) of people related to music and who were with Guillem de Podio at the institutions where he worked.
[-]
[ES] La historiografía ha otorgado a la producción del tratadista Guillermus de Podio una posición preeminente en la Historia de la teoría musical hispánica, merced no solamente al interés intrínseco de sus obras, sino ...[+]
[ES] La historiografía ha otorgado a la producción del tratadista Guillermus de Podio una posición preeminente en la Historia de la teoría musical hispánica, merced no solamente al interés intrínseco de sus obras, sino también a la influencia determinante que ejerció, especialmente, sobre los teóricos del siglo XVI. No obstante, los estudios hasta ahora existentes dejaban todavía lugar para avanzar en el conocimiento sobre su figura.
La primera parte de este trabajo se focaliza en la controvertida cuestión biográfica. A pesar de que anteriormente se habían planteado diversas hipótesis sobre el nombre, origen e identidad del autor, los datos unánimemente admitidos por los especialistas sobre su trayectoria se reducían al origen hispánico y la condición sacerdotal. Nuevos documentos inéditos localizados en diversos archivos civiles y religiosos permiten ahora contemplar la rica y dilatada trayectoria profesional de Guillem Molins alias de Podio (*1420c;+1500), un distinguido músico que ejerció oficios musicales relevantes en algunas de las catedrales más destacadas de la Corona de Aragón -Barcelona, Girona y Valencia- así como al servicio de las casas reales de Juan II de Aragón y su esposa Juana Enríquez.
En la segunda parte, se avanza en el conocimiento del entorno musical del tratadista en la corte de Juan II de Aragón, a quien el músico sirvió a lo largo de todo su reinado (1458-1479). Este trabajo contribuye a llenar un vacío historiográfico en los estudios sobre la música en la corte de los monarcas de Aragón, pues el reinado de Juan II era, hasta ahora, el más oscuro, desde el punto de vista musicológico, en los casi dos siglos que transcurrieron entre los de Pedro el Ceremonioso y Fernando el Católico, es decir, desde 1336 hasta 1516. Un vaciado sistemático de las fuentes archivísticas -algunas conocidas, pero poco exploradas, y otras nunca consideradas en musicología- ha permitido aproximarse a diversos aspectos -normativos, económicos, sociales- relacionados con el hecho musical en esta corte. Asimismo, ha sido posible caracterizar, con diferente grado de detalle, los diversos conjuntos de músicos que formaban parte de las casas reales y su actividad.
La tercera y última parte está dedicada a la obra Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes de Guillem de Podio y al único manuscrito que la ha transmitido (I-Bc, A.71). El estudio de este pequeño códice recibe un impulso en este trabajo, puesto que por primera vez se estudia en detalle su estructura de fascículos, las marcas de agua, las signaturas y las letras capitales. Estos nuevos datos, y otros que también se aportan -como las referentes a detalles biográficos de los músicos Antoni Marlet y Juan de Sanabria, citados en el manuscrito- conducen a la formulación de una nueva hipótesis sobre el origen del manuscrito -al menos de su parte más antigua- que apunta a la ciudad de Valencia. Una introducción contextualitzada a las ideas presentes en el Enchiridion sirve para acercarse a la traducción de la obra al valenciano/catalán, que se ofrece en apéndice.
Entre el resto de apéndices del trabajo destacan, por la entidad y la utilidad, el dedicado a la transcripción, mayoritariamente completa, de documentos de interés (apéndice III), así como el catálogo prosoprográfico (apéndice II), o colección de biografías, documentos consultados y bibliografías de aquellas personas relacionadas con la música que coincidieron con Guillem de Podio en las instituciones donde sirvió.
[-]
[CA] La historiografia ha atorgat a la producció del tractadista Guillermus de Podio una posició preeminent en la Història de la teoria musical hispànica, mercés no només a l'interès intrínsec de les seues obres, sinó també ...[+]
[CA] La historiografia ha atorgat a la producció del tractadista Guillermus de Podio una posició preeminent en la Història de la teoria musical hispànica, mercés no només a l'interès intrínsec de les seues obres, sinó també a la influència determinant que exercí, especialment, sobre els teòrics del segle XVI. No obstant això, els estudis fins ara existents deixaven encara lloc per a avançar en el coneixement sobre la seua figura.
La primera part d'aquest treball es focalitza en la controvertida qüestió biogràfica. Tot i que anteriorment s'havien plantejat diverses hipòtesis sobre el nom, l'origen i la identitat de l'autor, les dades unànimement admeses pels especialistes sobre la seua trajectòria es reduïen a l'origen hispànic i a la condició de prevere. Nous documents inèdits localitzats en diversos arxius civils i religiosos permeten ara contemplar la rica i dilatada trajectòria professional de Guillem Molins àlies de Podio (*1420c; +1500), un distingit músic que va exercir oficis musicals rellevants en algunes de les catedrals més destacades de la Corona d'Aragó -Barcelona, Girona i València- així com al servei de les cases reials de Joan II d'Aragó i de la seua esposa Joana Enríquez.
En la segona part, s'avança en el coneixement de l'entorn musical del tractadista en la cort de Joan II d'Aragó, a qui el músic va servir al llarg de tot el seu regnat (1458-1479). Aquest treball contribueix a omplir un buit historiogràfic en els estudis sobre la música en la cort dels monarques d'Aragó, puix el regnat de Joan II era, fins ara, el més obscur, des del punt de vista musicològic, dins dels gairebé dos segles que van entre els de Pere el Cerimoniós i Ferran el Catòlic, és a dir, des del 1336 fins el 1516. Un buidat sistemàtic de les fonts arxivístiques -algunes conegudes, però poc explorades, i altres mai no considerades en musicologia- ha permès aproximar-se a diversos aspectes -normatius, econòmics, socials- relacionats amb el fet musical en aquesta cort. Així mateix, ha sigut possible caracteritzar, amb diferent grau de detall, els diversos conjunts de músics que formaven part de les cases reials i la seua activitat.
La tercera i darrera part es dedica a l'obra Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes de Guillem de Podio i a l'únic manuscrit que l'ha transmès (I-Bc, A.71). L'estudi d'aquest petit còdex rep en aquest treball un impuls atès que, per primera vegada, s'estudia en detall l'estructura de fascicles, les marques d'aigua, les signatures i les lletres capitals. Aquestes noves dades, i altres que també s'aporten -com ara les referents a detalls biogràfics dels músics Antoni Marlet i Juan de Sanabria, citats en el manuscrit- condueixen a la formulació d'una nova hipòtesi sobre l'origen del còdex -almenys de la part més antiga- que apunta a la ciutat de València. Una introducció contextualitzada a les idees presents a l'Enchiridion serveix per a acostar-se a la traducció de l'obra al valencià/català, que s'ofereix en apèndix.
Entre la resta d'apèndixs del treball destaquen, per l'entitat i la utilitat, el dedicat a la transcripció, majoritàriament completa, de documents d'interès (apèndix III), així com el catàleg prosoprogràfic (apèndix II) o recull de biografies, documents consultats i bibliografies d'aquelles persones relacionades amb la música que varen coincidir amb Guillem de Podio en les institucions on va servir.
[-]
|
