El género del retrato más allá de la captación de la identidad. Representaciones del rostro en la pintura contemporánea: antecedentes y contexto actual

Abstract

[EN] The portrait genre has been, from its very beginning and up until the end of the XIX century, intrinsically linked to the representation of the human face. Consequently, one of its main aims has been the capture of the represented subject's identity according to their physical and psychological traits. The redefinition of the characteristics and limits of the portrait genre by the historical avant-garde movement, as well as the critical context following the Second World War, oblige artists to build a new vision of the individual. They mark, too, the beginning of a new process where the identity of the portrayed subjects, which had until then been the inherent characteristic of art work within this genre, starts losing relevance until its disappearance from the practice of contemporary painting. Considering these facts, this research paper sets a question on the expansion of the portrait genre in contemporary paintings beyond the identity of a specific portrayed individual.

In order to give an answer to this question, qualitative analytical research has been conducted through the synthesizing and critical interpretation of a series of documents, catalogues, interviews, texts by artists, documentaries, art essays, press articles and pictorial works. This analysis is structured around two essential theoretical chapters: "Precedents" and "Strategies in the pictorial contemporary representation of the human face beyond identity", and around a third visual chapter named "Atlas of the pictorial representation of the human face".

The conclusions draw an affirmative answer to our research question: in contemporary times, a field within the portrait genre has been created, where artists work with the pictorial representation of the human face a er the disappearance of the subject's identity.

[ES] El género del retrato en la pintura ha estado, desde sus orígenes y hasta finales del siglo XIX, íntimamente ligado a la representación del rostro, siendo uno de sus objetivos principales la captación de la identidad del sujeto representado, a través de su descripción física y de carácter. Tras la redefinición de las características y límites del retrato llevada a cabo por las vanguardias históricas, y el contexto crítico tras la Segunda Guerra Mundial que obliga a los artistas a construir una nueva visión del sujeto, empieza un proceso en el que la identidad de los retratados, que hasta entonces había conformado la cuestión principal de las obras de arte de este género, comienza a perder protagonismo hasta su disolución en la práctica pictórica contemporánea. Teniendo en cuenta esto, la presente investigación plantea la cuestión en torno a la expansión del género del retrato en la pintura contemporánea más allá de la identidad perteneciente al rostro de un sujeto determinado.

Para dar respuesta, se ha realizado una investigación cualitativa analítica a través de una serie de documentos, catálogos, entrevistas, textos de artistas, documentales, ensayos de arte, artículos de prensa y obras pictóricas, sintetizando la información y haciendo una interpretación crítica de la misma. Este análisis se vertebra en torno a dos bloques teóricos fundamentales: los "Antecedentes" y las "Estrategias en la representación pictórica contemporánea del rostro más allá de la identidad", y un tercer bloque visual titulado "Atlas de la representación pictórica del rostro".

En las conclusiones, daremos una respuesta afirmativa a nuestra pregunta de investigación, comprobando que en la contemporaneidad se ha generado un campo dentro del género del retrato en el que los artistas trabajan la representación pictórica del rostro tras la desaparición de la identidad del modelo.

[CA] El gènere del retrat en la pintura ha estat, des dels seus orígens i fins a finals del segle XIX, íntimament lligat a la representació del rostre, sent un dels seus objectius principals la captació de la identitat del subjecte representat, a través de la seua descripció física i de caràcter. Després de la redefinició de les característiques i límits del retrat duta a terme per les avantguardes històriques, i el context crític després de la Segona Guerra Mundial que obliga als artistes a construir una nova visió del subjecte, comença un procés en què la identitat dels retratats, que fins llavors havia conformat la qüestió principal de les obres d'art d'este gènere, comença a perdre protagonisme fins a la seua dissolució en la pràctica pictòrica contemporània. Tenint en compte açò, la present investigació planteja la qüestió entorn de l'expansió del gènere del retrat en la pintura contemporània més enllà de la identitat pertanyent al rostre d'un subjecte determinat.

Per a donar resposta, s'ha realitzat una investigació qualitativa analítica a través d'una sèrie de documents, catàlegs, entrevistes, textos d'artistes, documentals, assajos d'art, articles de premsa i obres pictòriques, sintetitzant la informació i fent una interpretació crítica de la mateixa. L'anàlisi es vertebra entorn de dos blocs teòrics fonamentals: els "Antecedentes" i les "Estrategies en la representació pictòrica contemporània del rostre més enllà de la identidad", i un tercer bloc visual titulat "Atlas de la representació pictòrica del rostro".

A les conclusions, donem una resposta afirmativa a la nostra pregunta d'investigació, comprovant que en la contemporaneïtat s'ha generat un camp dins del gènere del retrat en què els artistes treballen la representació pictòrica del rostre després de la desaparició de la identitat del model.