- -

El proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia (1882-1907)

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

El proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia (1882-1907)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Capuz Rizo, Salvador Fernando es_ES
dc.contributor.advisor Sánchez Romero, Miguel Ángel es_ES
dc.contributor.author Armero Martínez, Antonio es_ES
dc.date.accessioned 2016-04-05T06:19:48Z
dc.date.available 2016-04-05T06:19:48Z
dc.date.created 2016-01-25 es_ES
dc.date.issued 2016-04-05 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/62168
dc.description.abstract [EN] This thesis analyzes how electrification was developed in the province of Valencia in its early stage. We have studied: how the first Valencian electricity companies were formed; how they were created; what were the factors that motivated its creation; what was the origin of the capital needed to establish them; how they grew; what was the role of the Valencian bourgeoisie in the creation of these first companies and what was their experience in the market. For this aim, we have collected information from different archives. First we describe the historical and economic environment that allows us to place economic activity within the Spanish framework and particularly, that of Valencia. Then you need to set the technological context in which Spain participates as an importer of electrical technology goods. We emphasize here the importance of the Gramme dynamo and arc lamps, and how these first lamps were gradually replaced by the more advanced filament. All this settle the first electric use that was lighting, especially street lighting. To better understand the process of initial electrification in the province of Valencia, we analyze how the process occurred in Catalonia, a process that had earlier been driven by Dalmau and his Sociedad Española de Electricidad. This company created a subsidiary in Valencia in 1883 that had an outstanding start in the Valencian Regional Exhibition of that year, but Dalmau's effort was not rewarded and the company soon folded. In the last decade of the century, some millers decided to install a generator coupled to the hydraulic mechanism of the mill. This thesis describes in detail five cases that later gave rise to four pioneering companies: Forés mill in Silla, the Nou Moles in Valencia, the Daroqui mill in Manises, the Peñesrroches mill in Montroy and Guarner in Játiva. The next step on the road to electrification occurred with the formation of the first companies and a jump of scale here can be clearly observed. First there is a general commitment to the use of alternating current for it was easy to transform its voltage and reduce power losses in trasnport. This advance allowed the use of more distant waterfalls from urban centers. So started Sociedad Hidroeléctrica de Valencia, whose aim was to provide electricity to the population of Gandía and other close populations to Alcoy river basin. In the location of Játiva and after the transformation of the Guarner mill to an electricity factory, comes Serra and Ramirez. In the Ribera Alta and about the same time, an important process of electrification was started by Juan Vicente Pardo. Later, in the city of Valencia the electric lighting market opened again, with Electro Hidráulica del Turia appearing from the west, and Sociedad Valenciana de Electricidad from the east. Electro Hidraulica del Turia was created by incorporating three mills as electricity assets, the Nou Moles mill, that of Quart and the transformation of the Daroqui mill, which would prove the important center of production of the new company. All these Valencian companies with Valencian capital were prior to "Hidroeléctrica Española", which was created in 1907. Finally, we outline the importance of the river Jucar, and especially the waterfalls next to Millares, in the configuration of the further electricity market. We focus especially on one known as the "Salto de las Agujas", which had been owned by "Hidroeléctrica de Valencia". No one in the Valencian society was able to take the necessary step to intensive generation. The thesis concludes by explaining the model of initial electrification in the province of Valencia, validating the role of the Valencian bourgeoisie in the initial wave and noting its failure on the way to the intensive generation. All this helps to explain how we arrived at the current situation. en_EN
dc.description.abstract [ES] Esta tesis analiza cómo se inició el proceso de electrificación de la provincia de Valencia en su fase temprana. Se ha estudiado cómo se formaron las primeras compañías eléctricas valencianas, cómo se originaron, cuáles fueron las experiencias previas que motivaron dicha formación, cuál fue el origen del capital necesario para establecerse, cómo crecieron, cuál fue el papel de la burguesía valenciana en la creación de estas primeras compañías y cuál fue su trayectoria en el mercado. Para ello se ha recopilado información de diferentes fondos documentales. Primeramente se ha descrito el entorno histórico y económico que permite situar la actividad económica dentro del marco español y particularmente, el valenciano. A continuación, es necesario establecer el contexto tecnológico donde España participa como país claramente importador de tecnología eléctrica. Destaca la importancia de la dinamo de Gramme y de las lámparas de arco voltaico. Todo ello conformaría el primer uso eléctrico que fue la iluminación y particularmente el alumbrado público. Para entender mejor el proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia, se analiza cómo se produjo el proceso en Cataluña, proceso que fue anterior, impulsado por Dalmau y su Sociedad Española de Electricidad. Esta sociedad creó una filial en Valencia en 1883 que tuvo un destacado comienzo en la Exposición Regional Valenciana de ese año, pero su esfuerzo no se vió recompensado y al poco tiempo desapareció. En la década posterior y última de siglo algunos molineros deciden acoplar un generador al mecanismo hidráulico del molino. En la tesis se describen en detalle cinco casos que dieron posteriormente pie a cuatro empresas eléctricas pioneras: el molino de Forés en Silla, el de Nou Moles en Valencia, el de Daroqui en Manises, el de Peñesrroches en Montroy y el de Guarner en Játiva. El siguiente paso en el camino de la electrificación se produce con la formación de las primeras empresas y aquí se observa claramente un salto de escala. En primer lugar, hay una apuesta generalizada por el uso de la corriente alterna pues resultaba sencillo transformar su voltaje y así reducir las pérdidas de potencia en el transporte. Este avance permitió el aprovechamiento de saltos más lejanos a los núcleos urbanos. Así surgió la Sociedad Hidroeléctrica de Valencia, cuyo objetivo era el suministro a la población de Gandía y a las poblaciones próximas a la cuenca del río Alcoy. En el término de Játiva y sobre la transformación del molino de Guarner en fábrica de electricidad, surge Serra y Ramírez. En la Ribera Alta y casi al mismo tiempo, se desarrolla una importante actividad de electrificación de la mano de Juan Vicente Pardo. Poco después, en la ciudad de Valencia se abre el mercado de la iluminación eléctrica apareciendo por la zona oeste la Electro Hidráulica del Turia y por el este, la Sociedad Valenciana de Electricidad Electro Hidráulica del Turia se crea mediante la incorporación de tres molinos como activos eléctricos, el de Nou Moles, el de Cuart y la transformación del de Daroqui, que será el centro de producción más importante de la nueva compañía. Todas estas sociedades de capital valenciano son anteriores a Hidroeléctrica Española que se crea en 1907. Por último, se destaca la importancia que tuvo el río Júcar y especialmente los saltos próximos a Millares, en la configuración del mercado eléctrico posterior, en particular el conocido como "Salto de las Agujas", que había sido propiedad de Hidroeléctrica de Valencia. Ninguna de las sociedades valencianas fue capaz de dar el paso necesario a la generación intensiva. La tesis concluye explicando el modelo de electrificación inicial en la provincia de Valencia, validando el papel de la burguesía valenciana en el impulso inicial y señalando su fracaso en el camino a la gran generación. Todo ello contribuye a explicar cómo se ha lleg es_ES
dc.description.abstract [CA] Aquesta tesi analitza com es va iniciar el procés d'electrificació de la província de València en la fase primera. S'ha estudiat com es van formar les primeres companyies elèctriques valencianes, com es van originar, quines van ser les experiències prèvies que van motivar la formació, quin va ser l'origen del capital necessari per a establir-se, com van créixer, quin va ser el paper de la burgesia valenciana en la creació d' aquestes primeres companyies i quina va ser la seva trajectòria en el mercat. Per això s'ha recopilat informació de diferents fons documentals. Primerament s'ha descrit l'entorn històric i econòmic que ens permet situar l'activitat econòmica dins el marc espanyol i particularment, el valencià. A continuació cal establir el context tecnològic on Espanya participa com a país clarament importador de tecnologia elèctrica. Destaquem aquí la importància de la dinamo de Gramme i de les llums d'arc voltaic. Tot això conformaria el primer ús elèctric que va ser la il·luminació i especialment l'enllumenat públic. Per entendre millor el procés d'electrificació inicial a la província de València, analitzem com es va produir el procés a Catalunya, procés que va ser anterior, impulsat per Dalmau i la seva Societat Espanyola d'Electricitat. Aquesta societat va crear una filial a València en 1883 que va tenir un destacat començament en l'Exposició Regional Valenciana d'aquest any, però el seu esforç no es va veure recompensat i al poc temps va desaparèixer. A la dècada posterior i última de segle alguns moliners van decidir acoblar un generador al mecanisme hidràulic del molí. A la tesi es descriuen en detall cinq casos que van donar posteriorment peu a quatre empreses elèctriques pioneres: el molí de Forés a Silla, el de Nou Moles a València, el de Daroqui a Manises, el de Penyes Rotges a Montroi i el de Guarner a Xàtiva. El següent pas en el camí de l'electrificació es produeix amb la formació de les primeres empreses i aquí s'observa clarament un salt d'escala. En primer lloc hi ha una aposta generalitzada per l'ús del corrent altern doncs resultava senzill transformar el voltatge i així reduir les pèrdues de potència en el transport. Aquest avanç va permetre l'aprofitament de salts més llunyans als nuclis urbans. Així va sorgir la Societat Hidroelèctrica de València el seu objectiu era el subministrament a la població de Gandia i a les poblacions properes a la conca del riu Alcoi. En el terme de Xàtiva i sobre la transformació del molí de Guarner en fàbrica d'electricitat, sorgeix Serra i Ramírez. A la Ribera Alta i gairebé al mateix temps, es desenvolupa una important activitat d'electrificació de la mà de Juan Vicente Pardo. Poc després, a la ciutat de València s'obre el mercat de la il·luminació elèctrica apareixent per la zona oest l'Electro Hidràulica del Túria i per l'est la Societat Valenciana d'Electricitat. Electro Hidràulica del Túria es crea mitjançant la incorporació de tres molins com a actius elèctrics, el de Nou Moles, el de Quart i la transformació del de Daroqui, que serà el centre de producció més important de la nova companyia. Totes aquestes societats de capital valencià són anteriors a Hidroelèctrica Espanyola que es crea en 1907. Finalment es destaca la importància que va tenir el riu Xúquer i especialment els salts propers a Millares, en la configuració del mercat elèctric posterior, en particular el conegut com "Salto de las Agujas", que havia estat propietat d'Hidroelèctrica de València. Cap de les societats valencianes va ser capaç de donar el pas necessari a la generació intensiva. La tesi conclou explicant el model d'electrificació inicial a la província de València, validant el paper de la burgesia valenciana en l'impuls inicial i assenyalant el seu fracàs en el camí a la gran generació. Tot això contribueix a explicar com s'ha arribat a la situació actual. ca_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Electrificación es_ES
dc.subject Historia de Valencia es_ES
dc.subject Historia industrial es_ES
dc.subject Iberdrola es_ES
dc.subject Hidroeléctrica es_ES
dc.subject Hidroeléctrica de Valencia es_ES
dc.subject Electricidad es_ES
dc.subject Historia eléctrica es_ES
dc.subject Siglo XIX es_ES
dc.subject Restauración es_ES
dc.subject.classification PROYECTOS DE INGENIERIA es_ES
dc.title El proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia (1882-1907) es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/62168 es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Proyectos de Ingeniería - Departament de Projectes d'Enginyeria es_ES
dc.description.bibliographicCitation Armero Martínez, A. (2016). El proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia (1882-1907) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62168 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\7121 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem