LA PRAXIS ARTÍSTICA EN EL LUGAR: EXPLORANDO MEDIANTE EL DESARROLLO DE LAS NOCIONES DE LUGAR LA EVOLUCIÓN DEL ARTE PÚBLICO EN TAIWÁN

Abstract

[EN] Ever since the 1960's in the last century, many sculptures did not present self-reference of their inner structures, but explored outwards towards outer structures, such as extreme art and landscape art works that reflected the logic of space. Nevertheless, during the 1980's and 1990's there appeared many work projects of site specific art. The practice of this kind of art mainly paid concern for social and cultural contexts and different communities, instead of confining itself in space conditions. The abovementioned works relating to space, site and community gradually developed a type of art. No matter it was based on different spaces or places, they all emphasized interaction, process, intervention, dialog and participation.

This research mainly explores art works with space attributes and those focusing on site specific creation. They just refer to the art with close connection with place.

This is a globalized trend that public art has been developing from space to place. Since many artists of local art works attempted to express and emphasize their identification with the local places, the study will firstly discuss the situation in Taiwan. From the introspection of art in Taiwan from space to place, we can see promotion work in related areas, such as policies, education and exhibitions. In the context of policies, with the abolition of martial law at the end of the 1980's, the diversified society step by step became more liberal and more open. With an intention to highlight the subjectivity of Taiwan through cultural construction, the government put funds on many places, such as formulation of policies for public art and overall community reconstruction. Through artists' cooperation with different communities, a new type of "public art" with local characteristics was developed. In the context of education, the Department of Fine Art of that time opened some courses of contemporary art, introducing to students the concepts of installation and participation. Thus, students were able to understand the trend of contemporary art. In the system of art, no matter inside or outside of art museums, some curators of exhibitions planned some exhibitions relating to space or site. All through these two decades, we gradually saw some artists create works with notions of place, and these works also aroused concerns from some critics.

[ES] A partir de la década de los sesenta del siglo XX, algunas obras escultóricas no se limitaron a su forma autónoma, sino que dirigieron su atención hacia la exploración de la estructura exterior, tal es el caso del minimal y el land art. En este último, las obras reflejaban la condición del espacio. Sin embargo, durante los años ochenta y noventa, aparecieron muchas prácticas artísticas que fueron realizadas para un lugar determinado, ocupándose de su proyección sociocultural así como de las diferentes comunidades, en vez de relacionarse con la condición espacial. Dichas obras, desarrolladas en torno al espacio, el lugar y la comunidad muestran un tipo de arte basado tanto en las propiedades espaciales como en el lugar, poniendo de relieve la interacción, el proceso, la intervención, el diálogo y la colaboración.

Mi trabajo se centrará en las obras que analizan las propiedades espaciales y explora el trabajo que se crea en un lugar, es decir, el estudio se enfocará en el arte estrechamente relacionado con el lugar.

Es una tendencia global que el arte público se desarrolla del espacio al lugar, porque muchos locales intentan fortalecer la identidad por medio de obras artísticas, por lo tanto, hablaremos de los casos taiwaneses. En Taiwán, las praxis del arte desde la reflexión sobre el espacio al lugar se promueven por varios aspectos: la política, la enseñanza y la exposición. En la política, a finales de los años ochenta, con el levantamiento de la Ley marcial, tiene como consecuencia una progresiva liberación social en todas partes. El gobierno esperaba que la subjetividad de Taiwán se destacase mediante las construcciones culturales, por lo tanto, el gobierno aportaba recursos en muchas localidades, tanto en las políticas del Arte Público como en la Construcción de Comunidad, donde los artistas y las comunidades se colaboraban desarrollando la particularidad del lugar a través del nuevo "arte público". En la enseñanza, por aquel entonces, las facultades de Bellas Artes abrieron unas asignaturas del arte contemporáneo haciendo que los alumnos pudiesen conocerlo como por ejemplo la instalación y la intervención. En la institución arte, algunos comisarios organizaron las exposiciones relacionadas con el espacio y el lugar tanto en el museo como al aire libre. Transcurriendo más de veinte años, muchos artistas y comentarios empezaron a interesarse por el sentido del lugar.

[CA] Des de la dècada dels seixanta del segle XX, algunes obres escultòriques no s'hi varen limitar a llur forma autònoma, sinó que s'adreçaren cap a l'exploració de l'estructura exterior, com va passar amb el minimal i el land art. En aquest darrer cas, les obres reflectien la condició de l'espai. I tanmateix, durant els anys vuitanta i noranta, hi aparegueren moltes pràctiques artístiques realitzades per a un indret determinat, ocupant-se'n de la projecció sociocultural i també de les diferents comunitats, en lloc de relacionar-se amb la condició espacial. Aquestes obres, desenvolupades al voltant de l'espai, de l'indret i de la comunitat, ens mostren un tipus d'art basat tant en les propietats espacials com en l'indret, posant de relleu la interacció, el procés, la intervenció, el diàleg i la col·laboració.

El meu treball s'hi centra en les obres que analitzen les propietats espacials i explora el treball que s'hi crea en un lloc determinat, és a dir, l'estudi s'enfocarà en l'art estretament relacionat amb l'indret.

És una tendència global que l'art públic es desenvolupa des de l'espai cap a l'indret, perquè molts locals intenten enfortir la identitat mitjançant les obres artístiques, és per això que parlarem dels casos taiwanesos. A Taiwan, la praxi de l'art, des de la reflexió sobre l'espai a l'indret, s'hi promou per diversos aspectes: per la política, per l'ensenyament i per l'exposició. En política, a finals dels anys vuitanta, amb l'aixecament de la Llei marcial, s'hi produeix un progressiu alliberament social per tot arreu. El govern esperava que la subjectivitat de Taiwan s'hi destacara mitjançant les construccions culturals, és per això que el govern hi aportava recursos en moltes localitats, tant en les polítiques d'Art Públic com en la Construcció de la Comunitat, on els artistes i les comunitats col·laboraven desenvolupant la particularitat de l'indret mitjançant el nou «art públic». En l'ensenyament, aleshores, les facultats de Belles Arts obriren assignatures d'art contemporani, la qual cosa va permetre que els alumnes pogueren conèixer, per exemple, la instal·lació i la intervenció. En la institució art, alguns comissaris organitzaren les exposicions relacionades amb l'espai i l'indret, ja fóra en el museu o a l'aire lliure. Havent passat ja més de vint anys, molts artistes i comentaris començaren a interessar-se pel sentit de l'indret.