La ventana. Referente en el arte contemporáneo. Aportaciones a la escultura desde un proyecto personal

Abstract

[EN] The Window. Reference in contemporary art. Contributions in sculpture from a personal project.

Summary (English)

The window as an architectural element has marked the aesthetics of the buildings along the history. The patrimonial heritage, its rich typology, its relationship with the environment and its cultural connotations make it a clear reference to develop a contemporary reinterpretation of art. The hypothesis we propose is intended to demonstrate that the confluence between cultural heritage and contemporary art is possible. We start from a previous research, developed during the doctorate courses (2001-02), in which by means of field work cataloging the windows of the Community of Albarracín (Teruel) was performed. Further analysis work has brought us not only theoretical knowledge but typological has allowed us to strengthen the research in which architecture is linked to the sculptural field. This paper propose us to analyze and review the work of different authors and thinkers linked to architecture, sculpture, literature and cinema where the window is the element that articulates the spaces (poetic, architectural and experiential) and thus become an endless source of metaphors for artistic creation. This thesis presents double theoretical and practical aspects. Here we establish a parallel through the words and concepts are discussed later move to sculpture to investigate in the field of the creative process. Through the methodology of qualitative research was conducted the analytical study of concepts related to space (architectural, poetic and existential) and sculpture. The structuring of the thesis set out in two parts: The First consists of the theoretical content around the space, with reflections of authors on proxemics, poetic existence, taking us to the place where windows are present: the house. The Second part of the investigation includes concepts that lay the foundations for the implementation in the artwork and the work done by the theoretical development of it is presented. By raising and establish relationships and parallels with authors and artists, sensitive world which explores a selection of interdisciplinary references and sources close to the issue at hand is established. It has been worth the architectural heritage from which we start to argue over the uniqueness of art itself and its potential as a source of inspiration for the sculpture.

[ES] La ventana. Referente en el arte contemporáneo. Aportaciones en escultura desde un proyecto personal.

Resumen (Castellano)

La ventana como elemento arquitectónico ha marcado la estética de las construcciones a lo largo de la historia. La herencia patrimonial, su rica tipología, su vinculación con el medio y sus connotaciones culturales hacen de ella un claro referente para elaborar una relectura contemporánea desde el arte. La hipótesis que planteamos pretende demostrar que la confluencia entre el patrimonio cultural y el arte contemporáneo es posible. Partimos de una investigación previa, desarrollada durante los cursos de doctorado (2001-2002), en la que por medio del trabajo de campo se realizó una catalogación de las ventanas de la Comunidad de Albarracín (Teruel). El trabajo de análisis posterior nos ha aportado un conocimiento no solo tipológico sino teórico que nos ha permitido afianzar esta investigación en la que se vincula la arquitectura con el ámbito escultórico. Planteamos este trabajo analizando y revisando la obra de diferentes autores y pensadores vinculados a la arquitectura, la escultura, la literatura y el cine donde la ventana es el elemento que articula los espacios (poéticos, arquitectónicos y vivenciales) y se transforma en una fuente inagotable de metáforas para la creación artística. Esta tesis plantea una doble vertiente teórico-práctica. En ella establecemos un paralelismo a través de las palabras que analizadas como conceptos se trasladan posteriormente a la escultura para indagar en el terreno del proceso creativo. Por medio de la metodología de investigación cualitativa se ha llevado a cabo el estudio analítico de conceptos vinculados al espacio (arquitectónico, poético y vivencial) y a la escultura. Abordamos la investigación estableciendo un itinerario que relaciona distintas disciplinas en las que la ventana tiene un lugar preferente. La estructuración de la tesis se establece en dos partes: La primera está integrada por el contenido teórico en torno al espacio, con reflexiones de autores sobre proxémica, poética y existencia, que nos llevan al lugar donde las ventanas están presentes: la casa. La segunda parte de la investigación engloba los conceptos que asientan las bases de la puesta en práctica en la obra artística y se presenta la obra realizada junto al desarrollo teórico de la misma. Al plantear y establecer relaciones y paralelismos con autores y artistas, sensibles al mundo que se indaga, se establece una selección de referentes y fuentes interdisciplinares vinculadas a la temática que nos ocupa. Se ha puesto en valor el patrimonio arquitectónico desde el que partimos al argumentar a través del arte la singularidad del mismo y sus posibilidades como fuente de inspiración para la escultura.

[CA] La finestra. Referent en l'art contemporani. Aportacions en escultura des d'un projecte personal.

Resum (Valencià)

La finestra com a element arquitectònic ha marcat l'estètica de les construccions al llarg de la història. L'herència patrimonial, la seua rica tipologia, la seua vinculació amb el mitjà i les seues connotacions culturals fan d'ella un clar referent per a elaborar una relectura contemporània des de l'art. La hipòtesi que plantegem pretén demostrar que la confluència entre el patrimoni cultural i l'art contemporani és possible. Partim d'una recerca prèvia, desenvolupada durant els cursos de doctorat (2001-02), en la qual per mitjà del treball de camp es va realitzar una catalogació de les finestres de la Comunitat d'Albarrasí (Terol). El treball d'anàlisi posterior ens ha aportat un coneixement no solament tipològic sinó teòric que ens ha permès afermar aquesta recerca en la qual es vincula l'arquitectura amb l'àmbit escultòric. Plantegem aquest treball revisant i analitzant l'obra de diferents autors i pensadors vinculats a l'arquitectura, l'escultura, la literatura i el cinema on la finestra és l'element que articula els espais (poètics, arquitectònics i vivencials) i se transforma en una font inesgotable de metàfores per a la creació artística. Aquesta tesi planteja un doble vessant teòric-pràctica. En ella establim un paral·lelisme a través de les paraules que analitzades com a conceptes es traslladen posteriorment a l'escultura per a indagar en el terreny del procés creatiu. Per mitjà de la metodologia de recerca qualitativa i etnogràfica s'ha dut a terme l'estudi analític de conceptes vinculats a l'espai (arquitectònic, poètic i vivencial) i a l'escultura. L'estructuració de la tesi s'estableix en dues parts: La primera està integrada pel contingut teòric entorn de l'espai, amb reflexions d'autors sobre proxémica, poètica i existència, que ens porten al lloc on les finestres estan presents: la casa. La segona part de la recerca engloba els conceptes que assenten les bases de la posada en pràctica en l'obra artística i es presenta l'obra realitzada al costat del desenvolupament teòric de la mateixa. En plantejar i establir relacions i paral·lelisme amb autors i artistes, sensibles al món que s'indaga, s'estableix una selecció de referents i fonts interdisciplinàries vinculades a la temàtica que ens ocupa. S'ha posat en valor el patrimoni arquitectònic des del qual partim en argumentar a través de l'art la singularitat del mateix i les seues possibilitats com a font d'inspiració per a l'escultura.