El diseño avanzado: características y competencias en la cultura de proyecto

Abstract

[EN] In the diversity of design cultures can be found the field referred to as Advanced Design (ADD), which is characterized by its visionary nature and its experimental strategies. ADD is particularly important in the pre-project stage where innovation opportunities are sought through the use of complex design processes (Celi, 2010). Despite being a practice consolidated and referenced since the 1970's, it has received little attention from researchers in terms of being studied or theorized. This investigation characterises ADD and identifies the specific competencies developed by the praxis through the learning dimension of design learning, using the methodological paradigm of Project-Based Learning. This study also addresses the problem of diversity in design from the perspective of territory, observing and characterizing practices in regions such as the North of Italy, where ADD is a lingua franca between different actors. Also studied are cases encompassing both business and global scenarios, in order to subsequently focus on the specifics of Mexico as a syncretic territory in terms of design practice. Mexico is a country of special interest due to its situation as an emerging economy located between the traditional and the global in terms of cultural, economic and industrial activity. This is the first study of ADD using a qualitative-quantitative methodological process; the qualitative aspect is realized by way of in-depth interviews with experts, focus groups, case analysis and distinct project experiences. The quantitative aspect is addressed through a business-based study, where the principal components of ADD are analysed by way of specially-developed questionnaires. The results of this study characterize ADD and its learning dimension through the grouping of conceptual components into "identifying", "research" and "multiple". It establishes a theoretical outline for future research in terms of how ADD functions and how it can be used to transform the organizational culture into an innovational culture.

[ES] En la diversidad de las culturas del diseño existe un rol denominado Diseño Avanzado (ADD), esta actividad se caracteriza por ser visionaria y estratégica ya que tiene una orientación prospectiva, trabaja en los momentos pre-proyectuales en donde busca oportunidades de innovación con procesos complejos usando herramientas del diseño (Celi, 2010). A pesar de ser una práctica ya consolidada y con referencias desde los años 70's, ha recibido poca atención de investigadores en teorizarlo o estudiarlo. La presente investigación hace una caracterización del ADD e identifica las competencias específicas que desarrolla en su praxis a través de la dimensión de aprendizaje del diseño, usando el paradigma metodológico de Aprendizaje Basado-en-Proyecto. Este estudio aborda también la problemática de la diversidad en el diseño desde la perspectiva del territorio, observando y caracterizando sus prácticas en diferentes regiones como el norte de Italia, donde el ADD es un lenguaje común entre los diferentes actores; estudia también casos en empresas y escenarios globales, para luego enfocarse en las especificidades de México como un territorio sincrético en sus prácticas del diseño dada su característica de país emergente situado entre la tradición y la globalidad de su actividad cultural, económica e industrial. Este es el primer estudio sobre el ADD que tiene un proceso metodológico cualitativo-cuantitativo; el abordaje cualitativo se realizó mediante entrevistas a profundidad a expertos, grupos de enfoque y el análisis de casos y experiencias proyectuales singulares; el abordaje cuantitativo mediante el estudio en empresa haciendo un análisis de componentes principales a partir de cuestionarios desarrollados para esos fines. Los resultados del presente estudio caracterizan al ADD y su dimensión de aprendizaje a través de sus componentes conceptuales agrupados en "identificar", "buscar" y lo "múltiple". Y sientan el marco teórico para futuras investigaciones, sobre sus maneras de operar y el cómo transforma la cultura organizacional llevándola hacia una cultura de innovación.

[CA] En la diversitat de les cultures del disseny hi ha un rol denominat Disseny Avançat (ADD). Aquesta activitat es caracteritza per ser visionària i estratègica ja que té una orientació prospectiva, treballa en els moments del preprojecte on busca oportunitats d'innovació amb processos complexos, tot usant ferramentes del disseny (Celi, 2010). A pesar de ser una pràctica ja consolidada i amb referències des dels anys 70, ha rebut poca atenció d'investigadors a teoritzar-lo o estudiar-lo. La present investigació fa una caracterització de l'ADD i identifica les competències específiques que desenvolupa en la seua praxi a través de la dimensió d'aprenentatge del disseny, usant el paradigma metodològic d'Aprenentatge basat en Projecte. Aquest estudi aborda també la problemàtica de la diversitat en el disseny des de la perspectiva del territori, observant i caracteritzant les seues pràctiques en diferents regions com el nord d'Itàlia, on l'ADD és un llenguatge comú entre els diferents actors; estudia també casos en empreses i escenaris globals, per a després enfocar-se en les especificitats de Mèxic com un territori sincrètic en les pràctiques del disseny, tenint en compte la seua característica de país emergent situat entre la tradició i la globalitat de la seua activitat cultural, econòmica i industrial. Aquest és el primer estudi sobre l'ADD que té un procés metodològic qualitatiu-quantitatiu; l'abordatge qualitatiu es va realitzar per mitjà d'entrevistes en profunditat a experts, grups d'enfocament i l'anàlisi de casos i experiències amb projectes singulars; l'abordatge quantitatiu es va portar a cap mitjançant l'estudi en empresa amb la realització d'un anàlisi de components principals a partir de qüestionaris desenvolupats per a eixos fins. Els resultats del present estudi caracteritzen l'ADD i la seua dimensió d'aprenentatge a través dels seus components conceptuals agrupats a identificar, buscar i un tercer component basat en la multiplicitat. I assenten el marc teòric per a futures investigacions, sobre les seues maneres d'operar i el com transforma la cultura d'organització que porta aquesta cap a una cultura d'innovació.