Estudio de los niveles de implementación del Cuadro de Mando Integral y factores que lo explicarían en el caso español

Abstract

[EN] Since the middle of the last century the prominence of performance measurement systems in enterprises has been increasing in a context that showed the inadequacy of the financial measures for the management. In this context, one of the instruments of measurement of greater acceptance has been the Balanced Scorecard (hereinafter BSC). Thanks to its specific configuration through four different perspectives, it is possible to assess four dimensions of performance and integrate financial and non-financial measures. Evident the proliferation in the use of the BSC in the last two decades, a detailed analysis of the literature highlights the lack of systematic studies that explain its nature and evolution, as well as the factors that condition its use. For this reason, one of the main objectives of the present thesis work, is to carry out a review of the literature that allows understanding its development and to analyse of contingency which depends on the level of implementation of a BSC in organizations, and what are the perceived benefits. Therefore, it is important to study the current research about state of the BSC, has developed the tool and contingency factors can determine the adoption and explain different levels of implementation of the BSC. The intention of this thesis work is to help to better understand the current reality of the BSC in organizations, and have a diagnostic tool that helps managers to discover what level of development is BSC implemented in their organizations. Under the perspective of the Theory Contingent, and the findings found in previous studies that explain the use or non-use of the tool, (Hoque and James, 2000, Braam and Nijssen 2011, Hendricks et al. 2012, Quesado et al. 2014), analysed those factors that may explain why the companies are positioned at different levels of development of the BSC and what are their perceived benefits. Research is conducted on the basis of data obtained from Spanish companies, the relationship between some factors of contingency, the level of development of the BSC and the benefit received thanks to their application. The results obtained in this thesis can serve as instrument to correctly assess the cost-effectiveness in implementing a BSC to executives from many companies. In this way, as a whole, this study contributes to contextualize the work done on the BSC to the reality and needs of the company in Spain.

[ES] Desde mediados del siglo pasado el protagonismo de los sistemas de medición del desempeño en las empresas ha ido en aumento en un contexto en el que se evidenció la insuficiencia de las medidas financieras para la gestión. En este marco, uno de los instrumentos de medición de mayor aceptación ha sido el Cuadro de Mando Integral (en adelante CMI). Gracias a su específica configuración a través de cuatro perspectivas diferentes, es posible evaluar cuatro dimensiones del desempeño e integrar medidas financieras y no financieras. Siendo evidente la proliferación en el uso del CMI en las últimas dos décadas, un análisis pormenorizado de la literatura pone de manifiesto la carencia de estudios sistemáticos que expliquen su naturaleza y evolución, así como los factores que condicionan su uso. Por este motivo, uno de los objetivos principales del presente trabajo de tesis, es llevar a cabo una revisión de la literatura que permita entender su desarrollo y analizar los factores de contingencia de los que depende el nivel de implementación de un CMI en las organizaciones, y cuáles son los beneficios percibidos. Por ello, es importante estudiar el estado actual de la investigación acerca del CMI, cómo ha evolucionado la herramienta y qué factores de contingencia pueden determinar la adopción y explicar sus distintos niveles de implantación del CMI. La intención de este trabajo de tesis doctoral es ayudar a entender mejor la realidad actual del CMI en las organizaciones, y disponer de una herramienta de diagnóstico que ayude a los directivos a descubrir en qué nivel de desarrollo se encuentra el CMI implementado en sus organizaciones. Bajo la perspectiva de la Teoría Contingente, y los hallazgos encontrados en estudios previos que explican el uso o no uso de la herramienta, (Hoque y James, 2000, Braam y Nijssen 2011, Hendricks et al. 2012, Quesado et al. 2014), se analizan aquellos factores que pueden explicar por qué las empresas se posicionan en distintos niveles de desarrollo del CMI y cuáles son sus beneficios percibidos. La investigación se realiza sobre la base de los datos obtenidos de empresas españolas, la relación entre algunos factores de contingencia, el nivel desarrollo del CMI y el beneficio percibido gracias a su aplicación. Los resultados alcanzados en esta tesis doctoral pueden servir a los directivos de muchas empresas como instrumento para valorar correctamente la relación coste-beneficio a la hora de implantar un CMI. De este modo, en su globalidad, este estudio contribuye a contextualizar los trabajos realizados sobre el CMI a la realidad y a las necesidades de la empresa en España.

[CA] Des de mitjans del segle passat la prominència de sistemes de mesura d'actuació a les empreses ha anat augmentant en un context que mostrava la insuficiència de les mesures per a la gestió financers. En aquest context, un dels instruments de mesura d'una major acceptació ha estat el Cuadre de Comandament Integral (en posterior CMI). Gràcies a la seva configuració específica a través de quatre perspectives diferents, és possible avaluar quatre dimensions d'actuació i integrar mesures financers i no financers. Evidents la proliferació en l'ús de la CMI en les últimes dues dècades, una anàlisi detallada de la literatura destaca la manca d'estudis sistemàtics que expliquen la seva naturalesa i evolució, així com els factors que condicionen el seu ús. Per aquest motiu, un dels principals objectius del treball present tesi, és per dur a terme una revisió de la literatura que permet entendre el seu desenvolupament i anàlisi de contingència que depenen del nivell d'implantació d'un CMI a les organitzacions, i quins són els beneficis percebuts. Per tant, és important estudiar la investigació actual sobre l'estat del CMI, ha desenvolupat l'eina i factors de contingències pot determinar l'adopció i explicar els diferents nivells d'implantació de la CMI. La intenció d'aquest Doctorat treball de tesi és ajudar a entendre millor la realitat actual del CMI a les organitzacions i tenen una eina diagnòstica que ajuda els administradors per descobrir quin nivell de desenvolupament és CMI implementat en les seves organitzacions. Sota la Perspectiva de la teoria contingent i les troballes trobats en els estudis previs que expliquen l'ús o no ús de l'eina, (Hoque i James, 2000, Braam i Nijssen 2011, Hendricks et al 2012, Quesado et al 2014), analitzar els factors que poden explicar per què les empreses es posicionen en els diferents nivells de desenvolupament de la CMI i quins són els seus beneficis percebuts. Investigació es porta a terme sobre la base de dades obtingudes de les empreses espanyoles, les relacions entre alguns factors de contingència, el nivell de desenvolupament de la CMI i el benefici rebut gràcies a la seva aplicació. Els resultats obtinguts en aquesta tesi pot servir com a instrument per avaluar el cost-efectivitat en l'aplicació d'un CMI als executius de moltes empreses. D'aquesta manera, en conjunt, aquest estudi contribueix a contextualitzar el treball realitzat en el CMI a la realitat i necessitats de l'empresa a Espanya.