LA GENERACIÓN DE BORDES URBANOS EN EL INTERIOR DE LOS CENTROS HISTÓRICOS DE LAS CIUDADES. EL CASO DE VALENCIA

Abstract

[EN] SUMMARY OF THE DOCTORAL THESIS

Learning is remembering.

PLATO

Urban heritage, as custodian of collective memory, reflects and gives identity to a certain society; it represents a unique and irreplaceable asset whose maintenance relies on its recognition by society. Urban heritage is built upon several factors, and any change in public spaces may result in places for people to meet, crossing points or places that may be abandoned.

This research aims to find out whether the interaction between social and economic stakeholders, public administrations and legislations -which come together in the most sensitive areas, such as protected historic centres-, are responsible for the formation of border areas and micro-edges within the consolidated city.

During the 20th century, several theories on the suitability and ways of intervening in the city were developed, each of them as a result of strong political and, mostly, economic interests. These theories, which shared the common goal of creating quality cities, have left their mark on the cities through their planning.

This study, which focuses on the city of Valencia, specifically in its protected historic centre, the Ciutat Vella (old city), has analysed the influence and traces of the different urban development theories which emerged in the late 20th century; their planning and how such theories, along with land and heritage legislation and social stakeholders, have contributed to the changes in the city.

The starting point is a traditional, compact city model, consisting of monuments and multi-storey dwellings which, in theory, promote social integration. An efficient city with good development planning, services and mobility adapted to the development needs of its society. A field of study with a significant historical legacy, an inherited scheme and urban landscape; represent spaces that have the legal requirements of the conservation of its historic urban fabric and buildings with heritage values. The research also has found out that implementing changes that tear the scheme or the urban morphology may generate the risk of prompting the disappearance of the inherited city.

The research has analysed the interventions carried out by the government during the first decade of the 21st century in areas of significance and importance and recognised heritage value in the city, with the aim of identifying the processes and factors that may formalise border areas or urban borders within the consolidated city. Given that each neighbourhood is different and with specific physical characteristics, morphology, uses, activities, and public spaces, and the fact that these singularities are joined by the existence of Heritage of Cultural Interest and its protective environments. Unique locations that act as strategic focus of great attraction.

The analysis focuses on five urban projects promoted by the local government which, according to the legislation, were authorised by the regional government while taking into account its heritage nature. The study has revolved around the following squares belonging to public spaces in the protected historic centre: Plaza de Décimo Junio Bruto, Plaza del Patriarca, Plaza del Pilar, Plaza Redonda and Plaza del Tossal.

Among other issues, the variables that may influence the transformation of public spaces depend on political and economic opportunities, on the multifunctionality of each space, their adaptation to new uses and on social aspects related to the quality of life of the inhabitants. Hence the variation and complexity when choosing indicators for analysis and diagnosis.

[ES] RESUMEN DE LA TESIS DOCTORAL

Conocer es Recordar.

PLATÓN

El patrimonio urbano como conservador de la memoria colectiva es el reflejo y referencia de la identidad de una sociedad, es un bien único e irremplazable cuyo mantenimiento depende de su reconocimiento por parte de esta sociedad. Muchos son los factores que configuran el patrimonio urbano y cualquier cambio en el espacio público puede producir lugares tanto de encuentro, como de paso o de abandono.

La presente investigación muestra como la interactuación entre los diferentes agentes sociales, económicos, las administraciones públicas y las legislaciones que confluyen en los espacios más sensibles, como son los centros históricos protegidos, pueden provocar la formación de espacios frontera, micro-bordes, dentro de la ciudad consolidada.

Durante el siglo XX se desarrollaron diversas teorías acerca de la conveniencia y las formas de intervenir en la ciudad, cada una con marcadas bases políticas y, fundamentalmente, económicas. Estas teorías, todas con el objetivo común de lograr ciudades de calidad, han dejado huella en la ciudad a través del planeamiento.

En el presente estudio, centrado en la ciudad de Valencia, y en concreto en su Centro Histórico Protegido, Ciutat Vella, se han revisado la influencia y huellas de las distintas teorías urbanísticas surgidas en el último tercio del siglo XX; en su planeamiento y en cómo estas, junto a la legislación urbanística y patrimonial y los agentes sociales, han contribuido al cambio de la ciudad.

Se parte de un modelo de ciudad tradicional compacta, formada por monumentos y viviendas colectivas que, teóricamente, favorecen la integración social. Una ciudad eficiente dotada de una buena urbanización, con unos servicios y una movilidad adaptados a las necesidades de desarrollo de su sociedad. Un ámbito de estudio con un importante legado histórico, una trama y un paisaje urbano heredados; son espacios que cuentan con las premisas legales de la conservación de su tejido urbano histórico y de los inmuebles con valores patrimoniales. La investigación ha permitido comprobar también, como al introducir cambios que provocan rotos en la trama o en la morfología urbana se puede generar el riego de hacer desaparecer esa ciudad heredada.

La investigación ha analizado las intervenciones que la Administración ha llevado a cabo, durante la primera década del siglo XXI, en espacios de significado, importancia y reconocido valor patrimonial en la ciudad, con el objetivo de identificar los procesos y factores que pueden formalizar espacios frontera o bordes urbanos dentro de la ciudad consolidada. Teniendo en cuenta que cada barrio es diferente, tiene unas características físicas específicas, morfología, usos, actividades y espacios públicos propios, y que a estas singularidades se une la existencia de Bienes de Interés Cultural y de sus entornos de protección. Espacios singulares que actúan como focos estratégicos de gran atracción.

El análisis se centra en cinco actuaciones urbanas promovidas por la Administración Local y que contaron, según marca la legislación, con la autorización y cautela patrimonial de la Administración Autonómica. El estudio se ha centrado en los siguientes espacios públicos del Centro Histórico Protegido: la Plaza de Décimo Junio Bruto, la Plaza del Patriarca, la Plaza del Pilar, la Plaza Redonda y la Plaza del Tossal.

Los factores que pueden influir en la transformación de los espacios públicos dependen, entre otras cuestiones, de las oportunidades políticas y económicas, de la multifuncionalidad de cada espacio, de su adaptación a nuevos usos y de aspectos sociales relacionados con la calidad de vida de los habitantes. De ahí su variación y complejidad a la hora de elegir los elementos y aspectos que permitan el diagnóstico.

[CA] RESUM DE LA TESI DOCTORAL

Conéixer és Recordar.

PLATÓ

El patrimoni urbà com a conservador de la memòria col·lectiva és el reflex i referència de la identitat d'una societat, és un bé únic i irreemplaçable el manteniment del qual depén del seu reconeixement per part d'esta societat. Molts són els factors que configuren el patrimoni urbà i qualsevol canvi en l'espai públic pot produir llocs tant de trobada, com de pas o d'abandonament.

La present investigació mostra com la interactuació entre els diferents agents socials, econòmics, les administracions públiques i les legislacions que confluïxen en els espais més sensibles, com són els centres històrics protegits, poden provocar la formació d'espais frontera, microbords, dins de la ciutat consolidada.

Durant el segle XX es van desenvolupar diverses teories sobre la conveniència i les formes d'intervindre en la ciutat, cada una amb marcades bases polítiques i, fonamentalment, econòmiques. Aquestes teories, totes amb l'objectiu comú d'aconseguir ciutats de qualitat, han deixat empremta en la ciutat a través del planeament.

En el present estudi, centrat en la ciutat de València, i en concret en el seu Centre Històric Protegit, Ciutat Vella, s'han revisat la influència i empremtes de les distintes teories urbanístiques sorgides en l'últim terç del segle XX; en el seu planejament i en com estes, junt amb la legislació urbanística i patrimonial i els agents socials, han contribuït al canvi de la ciutat.

Es partix d'un model de ciutat tradicional compacta, formada per monuments i vivendes col·lectives que, teòricament, afavorixen la integració social. Una ciutat eficient dotada d'una bona urbanització, amb uns servicis i una mobilitat adaptats a les necessitats de desenvolupament de la seua societat. Un àmbit d'estudi amb un important llegat històric, una trama i un paisatge urbà heretats; són espais que compten amb les premisses legals de la conservació del seu teixit urbà històric i dels immobles amb valors patrimonials. La investigació ha permés comprovar també, com a l'introduir canvis que provoquen trencats en la trama o en la morfologia urbana es pot generar el risc de fer desaparéixer eixa ciutat heretada.

La investigació ha analitzat les intervencions que l'Administració ha dut a terme, durant la primera dècada del segle XXI, en espais de significat, importància i reconegut valor patrimonial en la ciutat, amb l'objectiu d'identificar els processos i factors que poden formalitzar espais frontera o bords urbans dins de la ciutat consolidada. Tenint en compte que cada barri és diferent, té unes característiques físiques específiques, morfologia, usos, activitats i espais públics propis, i que a estes singularitats s'unix l'existència de Béns d'Interés Cultural i dels seus entorns de protecció. Espais singulars que actuen com a focus estratègics de gran atracció.

L'anàlisi es centra en cinc actuacions urbanes promogudes per l'Administració Local i que van comptar, segons marca la legislació, amb l'autorització i cautela patrimonial de l'Administració Autonòmica. L'estudi s'ha centrat en els següents espais públics del Centre Històric Protegit: la Plaça de Décimo Junio Bruto, la Plaça del Patriarca, la Plaça del Pilar, la Plaça Redona i la Plaça del Tossal.

Els factors que poden influir en la transformació dels espais públics depenen, entre altres qüestions, de les oportunitats polítiques i econòmiques, de la multifuncionalitat de cada espai, de la seua adaptació a nous usos i d'aspectes socials relacionats amb la qualitat de vida dels habitants. D'ací la seua variació i complexitat a l'hora de triar els elementsi aspectos que permetan el diagnòstic.