Video espacios/ posibles. Una aproximación geográfica del lenguaje audiovisual en la Frontera Norte de México

Abstract

[EN] Video possible/spaces. A geographic approximation to the audiovisual language of the Northern border of Mexico. The purpose of this thesis is to evidence the artistic practice that develops en a specific context, the city of Tijuana on the Northern border of Mexico. This practice limited to Video Art and the artists that produce within this medium, but overall the relationship between the artists and video. The emphasis on the body of work is put on the experience of the artists to produce audiovisuals and build an artistic language with a condition we have designated as nomad. This nomad condition, permits us to engage the dialog with the border context. Thinking of a culture related with the concepts that Nicolas Bourriaud promotes in his book The Radicant, showed a contemporary art under the acts of translation. The concepts of migration and nomadism in relation with fluidity and movements that culture has developed since modernity. From the aspect of humanist geography and experimental anthropology that give us the possibility of framing the concept of space and direct it toward the border as representational spaces (Lefebvre, experimenting, perceiving and imagining). We rely upon a qualitative method while performing a series of interviews of 10 artists: Marcos Ramírez "Erre"; Julio Orozco, Salvador Ricalde "Sal", Aldo Guerra, Adriana Trujillo, Omar Pimienta, Michelle Romero, Mayra Huerta, Abraham Ávila y Karina Álvarez. To identify the three classifications that derive from the following; the origin of the artist; the use of the medium (video) and the topics that the artists develop in their creative approaches. In this manner the research shows a panorama of the audiovisual language that connects with certain art history moments with which video has been related to in some way. We think of the displacement of video as well as of the artists selected to create classifications that can be modified at any moment. Either by the technical, discursive or interdisciplinary aspects with which it is produced in this medium. The result of this study, shows the relation of video art and the selected artists that work in the border context; providing an artistic practice linked to the mobile aspect of a contemporary society. This possibility makes evident ten nomad conditions in the analyzed audiovisuals. Including the widespread definition of how video is produced based on the various forms of working among all of them. The video demonstrates its ease to acquire this nomadic condition, as in the genres we have, some of the artist share their production in both genres (single channel video and video installation). The proposal can continue and change according to the needs of the audiovisuals that are analyzed.

[ES] Vídeo espacios/posibles. Una aproximación geográfica del lenguaje audiovisual de la Frontera Norte de México. El propósito de esta tesis es evidenciar la práctica artística que se desarrolla en un contexto específico, la ciudad de Tijuana al Norte de la frontera en México. Está práctica delimita al vídeo como medio de creación, y también a los artistas, pero sobre todo la relación de estos con el vídeo. El énfasis del cuerpo de trabajo está planteado desde la experiencia de los artistas para producir audiovisuales y construir un lenguaje artístico con una condición que hemos denominado nómada. Esta condición nómada nos permite entablar el diálogo con el contexto fronterizo. Al pensar en una cultura relacionada con los conceptos que Nicólas Borriaud promueve en su libro Radicante, se evidencia un arte contemporáneo bajo los actos de traducción. Conceptos como migración y nomadismo aparecen relacionados con la fluidez y movimientos que la cultura ha desarrollado a partir de la modernidad. Desde la perspectiva de la geografía y la antropología experimental nos dan la posibilidad de enmarcar el concepto de espacio, al direccionarlo a la frontera integrándolo a los espacios de representación (Lefebvre, experimentado, percibido e imaginado). Nos apoyamos en el método cualitativo al realizar una serie de entrevistas a diez artistas: Marcos Ramírez "Erre"; Julio Orozco, Salvador Ricalde "Sal", Aldo Guerra, Adriana Trujillo, Omar Pimienta, Michelle Romero, Mayra Huerta, Abraham Ávila y Karina Álvarez. Se han identificado tres clasificaciones que derivan de lo siguiente; el origen del que proviene al artista; el uso del medio (el vídeo) y los temas que los artistas desarrollan en sus propuestas creativas. De esta forma la investigación muestra un panorama del lenguaje audiovisual que se conecta con ciertos momentos históricos del arte, de los cuales el vídeo ha estado relacionado de alguna manera. Pensamos en el desplazamiento del vídeo así como el de los artistas seleccionados para crear clasificaciones que pueden modificarse en cualquier momento. Ya sea por los aspectos técnicos, discursivos o interdisciplinarios con los que se produce en este medio. El resultado de este estudio muestra la relación del vídeo de creación y los artistas seleccionados que producen en el contexto fronterizo; proporcionando una práctica artística vinculada al aspecto móvil de una sociedad contemporánea. Esta posibilidad permite evidenciar diez condiciones nómadas en los audiovisuales analizados. Incluyendo, entre ellas la definición generalizada de cómo se produce en vídeo, y partiendo de las diversas formas de trabajar entre ellos. El vídeo demuestra su facilidad de adquirir esta condición nómada, pues en los géneros que tenemos, algunos de los artistas comparten la producción en ambos géneros (el vídeo monocanal y la vídeo instalación). La propuesta puede continuar y modificarse de acuerdo a las necesidades de los audiovisuales que se analicen.

[CA] Vídeo: espais/possibles. Una aproximació geogràfica del llenguatge audiovisual de la Frontera Nord de Mèxic. El propòsit d'aquesta tesis és evidenciar la pràctica artística que es desenvolupa en un contexte específic, la ciutat de Tijuana, al Nord de la frontera de Mèxic. La pràctica està delimitada al video com a mitjà de creació i als artistes, però, sobretot, a la relació del artistes amb el video. L'èmfasi del cos de treball està plantejat des de l'experiència dels artistes per produir audiovisuals i construir un llenguatge artístic com una condició que hem denominat nòmada. Aquesta condició nòmada ens permet entaular el diàleg amb el contexte fronterer. Al pensar en una cultura relacionada amb els conceptes que Nicólas Borriaud promou al seu llibre Radicante, s'evidencia un art contemporani sota els actes de traducció. Els conceptes com de migració i nomadisme en relació a la fluïdesa i els moviments que la cultura ha desenvolupat a partir de la modernitat. Desde la perspectiva de la geografia i l'antropologia experimental que ens donen la possibilitat d'emmarcar el concepte d'espai al redireccionar-lo a la frontera com els espais de representació (Lefebvre, experimentat, percebut i imaginat). Ens recolzem d'un mètode qualitatiu al realitzar una sèrie d'entrevistes a deu artistes: Marcos Ramírez "Erre", Julio Orozco, Salvador Ricalde "Sal", Aldo Guerra, Adriana Trujillo, Omar Pimienta, Michelle Romero, Mayra Huerta, Abraham Ávila y Karina Álvarez. S'han d'identificat tres classificacions que deriven del següent: l'origen del qual prové l'artista; l'ús del medi (el video) i els temes que els artistes desenvolupen en les seues propostes creatives. D'aquesta forma, l'investigació mostra un panorama del llenguatge audiovisual que es conecta amb certs moments històrics de l'art, dels quals el video ha estat relacionat d'alguna manera. Pensem en el desplaçament del video així com el dels artistes seleccionats per a crear classificacions que poden ser modificades en qualsevol moment, siga pels aspectes tècnics, discursius o interdisciplinaris amb els quals es produeix aquest medi. El resultat d'aquest estudi mostra la relació del video de creació amb els artistes seleccionats, que produeixen en el contexte fronterer; proporcionant una pràctica artística vinculada a l'aspecte mòbil d'una societar contemporània. Aquesta possibilitat permet evidenciar deu condicions nòmades en els audiovisuals analitzats. Incloent, entre elles, la definició generalitzada de cóm es produeix en video, i partint de les diverses formes de treballar entre ells. El video demostra la seua facilitat d'adquirir aquesta condició nòmada, ja que en els gèneres que tenim, alguns dels artistes comparteixen la producció en ambdós gèneres (el video monocanal i la video instalació). La proposta pot continuar i modificar-se d'acord amb les necessitats dels audiovisuals que s'analitzen.