Emprendimiento en El Salvador: La Inseguridad Ciudadana como barrera

Abstract

[EN] Over the past few years, interest in entrepreneurship has been growing due to its contribution to economic growth, productivity growth, and the rejuvenation of social and productive networks. However, under the Local Economic Development, following the Sustainable Human Development paradigm, the entrepreneur becomes a key actor for his or her territory's development, highlighting his or her contribution from an integral vision of development, far beyond the mere wealth creation and economic growth. Stimulating the creation of High Potential Firms (HPF), capable of generating jobs, innovation and high value added products and services, becomes the main goal in the knowledge based economies context. Only a few literature is available concerning Latin America's entrepreneurial activity. This fact contrasts strongly with the results of some studies that highlight its potential. Latin America's entrepreneurship index is one of the highest of the world, but this is not reflected in its citizens' welfare, which is below the levels of other emerging regions. This is the case of the Central American republic of El Salvador, which shows high necessity driven entrepreneurship and high business failure rates. Entrepreneurship barriers, suffered by the local entrepreneurs, may appear from internal factors (such as age, gender, educational level, motivation, etc¿) or external factors (such as social, economic and cultural environment, etc¿). The country's high citizen insecurity rates may turn into a major threat to entrepreneurial activity. Consequently, the main objective of this Thesis is to provide more information about the barriers that hinder the correct development of entrepreneurial activity, specially a country with high citizen insecurity rates such as El Salvador, and within the Local Economic Development framework. By the means of an Analytic Hierarchy Process (AHP), applied to the answers of an expert panel, the main barriers to entrepreneurship in El Salvador have been hierarchized. Then, the crisp set Qualitative Comparative Analysis (csQCA) has been applied to El Salvador's 2012 GEM database, in order to analyze the effects of several internal and external factors in business failure. Finally, a fuzzy set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA) has been applied to El Salvador's 2014 GEM database, in order to identify the variables that affect the High Performance Firm (HPF) creation within the country. The results highlight that the three main barriers an entrepreneur has to face in El Salvador are his educational level, his social environment and citizen insecurity (both objective and subjective). Furthermore, the results show that the use of formal advisory services when creating a firm strongly correlates with the subsequent success of the business, as opposed to the exclusive use of informal advisory services. In addition, the educational level of the entrepreneur is an essential factor for business success. However, the offering of innovative products and/or services is not enough to guarantee the success of entrepreneurial projects in the early stage. Finally, the results show that businesses owned by high educated and opportunity driven entrepreneurs are more likely to turn into High Performance Firms. Actually, El Salvador is wasting its female entrepreneurship potential to create HPF, and its high levels of citizen insecurity become a strong barrier to the fostering of this kind of firms. These results are translated into several entrepreneurship policy recommendations addressed to El Salvador's policy makers and those of countries with similar characteristics. Specifically, the scope of the recommendations include female entrepreneurship, formal advisory services, human resources training, and the reduction of citizen insecurity and its effects on entrepreneurship.

[ES] Bajo la perspectiva del Desarrollo Económico Local, siguiendo el paradigma del Desarrollo Humano Sostenible, el emprendedor se convierte en un actor clave para el desarrollo del territorio destacando su contribución desde una visión integral del desarrollo, más allá de la mera creación de riqueza y crecimiento económico. Estimular la aparición de empresas de Alto Potencial (HPF), generadoras de empleo, innovación y de alto valor añadido se consolida como objetivo para el correcto desarrollo de un territorio en las economías basadas en el conocimiento. La escasa literatura centrada en el estudio de la actividad emprendedora de la región latinoamericana contrasta con los datos de algunos estudios que resaltan su potencial. Latinoamérica tiene uno de los índices de emprendimiento más altos del mundo, pero esto no se refleja en el bienestar de sus ciudadanos, que se sitúa por debajo del de otras regiones emergentes. Es el caso de la república centroamericana de El Salvador, que muestra características similares a las de su región, con altos índices de emprendimiento por necesidad y de fracaso empresarial. Las barreras al emprendimiento pueden surgir de características personales o de características del entorno, surgiendo limitantes que han sido poco estudiadas por la literatura académica. De esta manera, los altos índices de inseguridad ciudadana que presenta el país podrían constituir una seria amenaza para la actividad emprendedora. Así pues, la finalidad de esta tesis es profundizar en el conocimiento de las barreras que frenan el correcto desarrollo de la actividad emprendedora en el marco del Desarrollo Económico Local, para un país como El Salvador con unas características concretas entre las que destacan los altos índices de inseguridad ciudadana. Mediante la aplicación de un Proceso Analítico Jerárquico (AHP) a las respuestas de un panel de expertos sobre emprendimiento en El Salvador, se ha logrado jerarquizar las principales barreras al emprendimiento del país. Seguidamente, se ha aplicado un modelo de Análisis Cualitativo Comparativo en su variante crisp set (csQCA) a la base de datos del GEM 2012 de El Salvador con el objetivo de analizar los efectos de varias variables internas y externas, sobre el fracaso empresarial. Finalmente, se ha aplicado un modelo de Análisis Cualitativo Comparativo en su variante fuzzy set (fsQCA) a la base de datos del GEM 2014 de El Salvador con el objetivo de identificar las variables que afectan al desarrollo de empresas de alto rendimiento en el país. Los principales resultados obtenidos destacan que las tres barreras más importantes a las que se enfrenta un emprendedor en El Salvador son, por orden de importancia: su nivel de educación, su entorno social y la inseguridad ciudadana tanto en su componente objetiva como subjetiva. Así mismo, los resultados enfatizan que el uso de asesoramiento profesional es un facilitador para la supervivencia del proyecto emprendedor, en contraposición al uso exclusivo de asesoramiento informal. De la misma forma, se señala el nivel educativo del emprendedor como un factor fundamental para el éxito empresarial. Es interesante destacar que el hecho de ofrecer productos y/o servicios innovadores al mercado, no es condición suficiente para asegurar el éxito. Finalmente, los resultados destacan que el emprendedor que aprovecha oportunidades de mercado es más proclive a generar HPFs, al igual que lo son los emprendedores que presentan un alto nivel educativo. También se destaca el potencial emprendedor femenino que queda desaprovechado en cuanto a creación de HPF, y se identifica la inseguridad ciudadana como un factor del entorno con una alta incidencia negativa sobre las empresas de este tipo. Estos resultados derivan en la redacción de diversas recomendaciones en políticas de emprendimiento dirigidas a los policy makers de El Salvador y de países con realidades similares.

[CA] Sota la perspectiva del Desenvolupament Econòmic Local, i seguint el paradigma del Desenvolupament Humà Sostenible, l'emprenedor es converteix en un actor clau per al desenvolupament del territori destacant la seua contribució des d'una visió integral del desenvolupament, més enllà de la mera creació de riquesa i creixement econòmic. Estimular l'aparició d'Empreses d'Alt Potencial (HPF, per les seues segles en anglès), generadores d'ocupació, innovació i d'alt valor afegit es consolida com a objectiu per al correcte desenvolupament d'un territori en les economies basades en el coneixement. L'escassa literatura centrada en l'estudi de l'activitat emprenedora de la regió llatinoamericana contrasta amb les dades d'alguns estudis que ressalten el seu potencial. Llatinoamèrica té un dels índexs d'empreniment més alts del món, però açò no es reflecteix en el benestar dels seus ciutadans, el qual se situa per davall del d'altres regions emergents. És el cas de la república centreamericana d'El Salvador, que mostra característiques semblants a les de la resta de la seua regió, amb alts índexs d'empreniment per necessitat i de fracàs empresarial. Les barreres a l'empreniment poden sorgir de característiques personals o de característiques de l'entorn, sorgint limitants que han sigut poc estudiats per la literatura acadèmica. D'aquesta manera, els alts índexs d'inseguretat ciutadana que presenta el país podrien constituir una seriosa amenaça per a l'activitat emprenedora. Així, doncs, la finalitat d'esta tesi és aprofundir en el coneixement de les barreres que frenen el correcte exercici de l'activitat emprenedora en el marc del Desenvolupament Econòmic Local, per a un país com El Salvador amb unes característiques concretes entre les que destaquen els alts índexs d'inseguretat ciutadana. Per mitjà de l'aplicació d'un Procés Analític Jeràrquic (AHP, per les seues segles en anglès) a les respostes d'un panell d'experts sobre empreniment en El Salvador, s'ha aconseguit jerarquitzar les principals barreres a l' empreniment al país. A continuació, s'ha aplicat un model d'Anàlisi Qualitativa Comparativa en la seua variant crisp set (csQCA) a la base de dades del GEM 2012 d'El Salvador amb l'objectiu d'analitzar els efectes de diverses variables internes i externes sobre el fracàs empresarial. Finalment, s'ha aplicat un model d'Anàlisi Qualitativa Comparativa en la seua variant fuzzy set (fsQCA) a la base de dades del GEM 2014 d'El Salvador amb l'objectiu d'identificar les variables que afecten el desenvolupament d'empreses d'alt rendiment al país. Els principals resultats obtinguts destaquen que les tres barreres més importants a les que s'enfronta un emprenedor en El Salvador són, per orde d'importància: el seu nivell d'educació, el seu entorn social i la inseguretat ciutadana tant en la seua component objectiva com subjectiva. Així mateix, els resultats emfatitzen que l'ús d'assessorament professional és un facilitador per a la supervivència del projecte emprenedor en el país, en contraposició a l'ús exclusiu d'assessorament informal. De la mateixa manera, s'assenyala el nivell educatiu de l'emprenedor com un factor fonamental per a l'èxit empresarial. És interessant destacar que el fet d'oferir productes i/o serveis innovadors al mercat no és condició suficient per a assegurar l'èxit dels projectes emprenedors en fase primerenca. Finalment, els resultats destaquen que l'emprenedor que té com a motivació aprofitar oportunitats de mercat és més procliu a generar HPFs, igual que ho són els emprenedors que presenten un alt nivell educatiu. També es destaca el potencial emprenedor femení que queda desaprofitat quant a creació de HPF, i s'identifica la inseguretat ciutadana com un factor de l'entorn amb una alta incidència negativa sobre les empreses d'aquest tipus. Estos resultats deriven en la redacció de diverses recomanacions en polítiques d'empreniment dirigides