FACTORES DETERMINANTES EN LA EMISION Y LA VERIFICACIÓN DE INFORMES DE SOSTENIBILIDAD: UN ESTUDIO ENTRE LAS ORGANIZACIONES COOPERATIVAS Y MUTUALES MAS GRANDES DEL MUNDO"

Abstract

[EN] In recent years, increasing demand for new social requirements has caused activities linked to Corporate Social Responsibility (CSR). Thus, a large number of companies introduce sustainability criteria into their business strategy, and they take actions on issues related to good governance, improving the work environment, social action, business practices and respect for the environment. The emergence of CSR has greatly influenced business communication. Recent decades have witnessed growth in sustainability reporting. This practice has quickly become the main established tool through which companies worldwide communicate their economic, social and environmental performance to stakeholders. However, as the sustainability reporting is consolidated, the need for credible information in this area is critical. As a result, companies submit their CSR reports to an assurance process carried out by independent experts to improve their credibility. Previous studies have explored how companies adopt reporting and assurance practices. Some academics have attempted to identify the factors that explain why companies issue sustainability reports and why they adopt external assurance. Moreover, prior research works have analysed assurance statements and showed that approaches in sustainability assurance differ significantly across assurance providers. Furthermore, some authors have evaluated the quality of assurance statements and they have tried to determine what factors influence the quality. Given the shortage of prior studies, this research focuses on the special case of cooperative and mutual organisations. These organisations, in view of their social character, are highly susceptible to CSR. Therefore, this is a pioneering work while analyses the sustainability reporting and assurance, from a new perspective different to stock companies. Thus, the aim of this research is the analysis of sustainability reporting and assurance practices among the 300 largest cooperatives and mutual organisations in the world. By combining both quantitative and qualitative statistical techniques, the purpose is to determine what factors have an impact on reporting and assurance, as well as to assess assurance statements and study what factors affect the quality of them. Results show that the publication of a sustainability report depends significantly on the organisation size, its origin country and the sector in which it operates. There is also evidence that country and sector significantly influence the decision to assure. Moreover, the choice of provider depends significantly on the organisation size. Furthermore, the format and content of the assurance reports differ by type of provider. Finally, it should be noted that the quality of reports depends on organisation size, country and sector. Despite having social characteristics and to be an enabling environment for CSR, reporting is scarce between cooperative and mutual organisations, though, a bet is displayed for assurance. Such organisations should use their social nature to lead these practices and to be an example of CSR.

[ES] En los últimos años, la creciente demanda de nuevos requerimientos sociales ha promovido actividades ligadas a la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). Así, un gran número de empresas introducen criterios de sostenibilidad en sus estrategias de negocio, y toman acciones en cuestiones relacionadas con el buen gobierno, mejorando el ambiente de trabajo, la acción social, las prácticas comerciales y el respeto por el medio ambiente. La emergencia de la RSC ha tenido una gran influencia sobre la comunicación empresarial. Las últimas décadas han sido testigo del crecimiento de la publicación de informes (reporting) de sostenibilidad, una práctica que ha llegado a ser rápidamente el principal medio a través del cual, empresas de todo el mundo comunican su desempeño económico, social y medioambiental a sus grupos de interés. No obstante, a medida que el reporting de sostenibilidad se consolida, la necesidad de información creíble en este área se hace fundamental. Como consecuencia, las empresas someten sus informes de RSC a un proceso de verificación, llevado a cabo por expertos independientes, para mejorar su credibilidad. Estudios previos han examinado cómo las empresas adoptan las prácticas de reporting y de verificación. Algunos académicos han tratado de identificar los factores que explican por qué las empresas emiten informes de sostenibilidad y los someten a una verificación externa. Además, investigaciones previas han analizado los informes de verificación y han mostrado que éstos difieren significativamente según el proveedor del servicio. Asimismo, algunos autores han evaluado la calidad de los informes de verificación y han intentado determinar qué factores influyen en ésta. Ante la escasez de estudios precedentes, esta investigación se centra en el caso especial de las organizaciones cooperativas y mutuales, pues estas organizaciones, en vista de su carácter social, son altamente susceptibles a la RSC. Por tanto, este trabajo resulta pionero en tanto que analiza el reporting de sostenibilidad y su verificación, desde una nueva perspectiva, distinta a la de las sociedades mercantiles. Así pues, el objetivo de esta investigación consiste en el análisis de las prácticas de reporting y de verificación de la sostenibilidad entre las 300 organizaciones cooperativas y mutuales más grandes del mundo. Mediante la combinación de técnicas estadísticas tanto cuantitativas como cualitativas, el propósito es determinar qué factores tienen un impacto en la emisión de informes de sostenibilidad y en la verificación, así como evaluar los informes de verificación y estudiar de qué factores depende la calidad de los mismos. Los resultados ponen de manifiesto que la emisión de un informe de sostenibilidad depende significativamente del tamaño de la organización, de su país de procedencia y del sector en el que opera. También existen evidencias de que el país y el sector influyen de forma significativa en la decisión de verificar. Además, la elección del tipo de proveedor depende significativamente del tamaño de la organización. Por otro lado, el formato y contenido de los informes de verificación difieren según el tipo de proveedor. Por último, cabe señalar que la calidad de los informes depende tanto del tamaño de la organización, como del país y el sector. A pesar de contar con características sociales y de ser un entorno propicio para la RSC, el reporting es escaso entre las cooperativas y mutualidades, si bien, sí se muestra una apuesta por la verificación. Este tipo de organizaciones deberían aprovechar su naturaleza social para liderar estas prácticas y ser un ejemplo de RSC.

[CA] En els últims anys, la creixent demanda de nous requeriments socials ha promogut activitats lligades a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Així, un gran nombre d'empreses introdueixen criteris de sostenibilitat en les seues estratègies de negoci, i prenen accions en qüestions relacionades amb el bon govern, millorant l'ambient de treball, l'acció social, les pràctiques comercials i el respecte pel medi ambient. L'emergència de la RSC ha tingut una gran influència sobre la comunicació empresarial. Les últimes dècades han sigut testimoni del creixement de la publicació d'informes de sostenibilitat (reporting), una pràctica que ha arribat a ser ràpidament el principal mitjà a través del qual, empreses de tot el món comuniquen el seu acompliment econòmic, social i mediambiental als seus grups d'interès. No obstant, a mesura que el reporting de sostenibilitat es consolida, la necessitat d'informació creïble en aquesta àrea esdevé fonamental. Com a conseqüència, les empreses sotmeten els seus informes de RSC a un procés de verificació, dut a terme per experts independents, per a millorar la seua credibilitat. Estudis previs han examinat com les empreses adopten les pràctiques de reporting i verificació. Alguns acadèmics han tractat d'identificar els factors que expliquen per què les empreses emeten informes de sostenibilitat i per què els sotmeten a una verificació externa. A més, investigacions prèvies han analitzat els informes de verificació i han mostrat que els enfocaments de la verificació difereixen significativament segons el proveïdor del servei. Així mateix, alguns autors han avaluat la qualitat dels informes de verificació i han intentat determinar quins factors influeixen en aquesta. Davant l'escassesa d'estudis precedents, aquesta recerca es centra en el cas especial de les organitzacions cooperatives i mutuals, doncs aquestes organitzacions, en vista del seu caràcter social, són altament susceptibles a la RSC. Per tant, aquest treball resulta pioner en tant que analitza el reporting de sostenibilitat y la seua verificació, des d'una nova perspectiva, distinta a la de les societats mercantils. Així doncs, l'objectiu d'aquesta investigació consisteix en l'anàlisi de les pràctiques del reporting i la verificació de la sostenibilitat entre les 300 organitzacions cooperatives i mutuals més grans del món. Mitjançant la combinació de tècniques tant quantitatives com qualitatives, el propòsit és determinar quins factors tenen un impacte en l'emissió d'informes de sostenibilitat i en la verificació, així com avaluar els informes de verificació i estudiar de quins factors depèn la qualitat dels mateixos. Els resultats posen de relleu que l'emissió d'un informe de sostenibilitat depèn significativament de la grandària de l'organització, del seu país de procedència y del sector en el que opera. També existeixen evidències de que el país y el sector influeixen de forma significativa en la decisió de verificar. A més, l'elecció del tipus de proveïdor depèn significativament de la grandària de l'organització. Per altra banda, el format i el contingut dels informes de verificació difereixen segons el tipus de proveïdor. Per últim, cap senyalar que la qualitat dels informes depèn tant de la grandària de l'organització, com del país i el sector. A pesar de comptar amb les característiques socials y de ser un entorn propici per a la RSC, el reporting es escàs entre les cooperatives i mutualitats, si be, sí es mostra una aposta per la verificació. Aquest tipus d'organitzacions deurien aprofitar la seua natura social per liderar aquestes practiques i ser un exemple de RSC.