Hacia la habitación exterior : dispositivos de proyecto para la introducción del espacio exterior en el hábitat

Abstract

El espacio exterior vinculado a la vivienda ha sido un factor crucial en la calidad y el diseño de esta. La vivienda aislada ha resuelto de forma satisfactoria la relación entre interior y exterior. Sin embargo, con la necesidad de densificar la solución habitacional hacia la vivienda colectiva, dicha relación se ha visto reducida debido a la complejidad de introducir el exterior. En el presente trabajo, se propone un análisis de la evolución de la vivienda colectiva y de los factores que influyen en la calidad del exterior en el hábitat.Tomando como punto de partida las reflexiones llevadas a cabo por Le Corbusier con respecto al monasterio de Galluzo en Ema y la implicación entre el grado de relación con el exterior y el confort psicológico del habitante, el trabajo se ha centrado en siete casos de estudio que atienden a tres formas de afrontar el uso del espacio exterior: como resultado de la agregación tipológica, afectando a colectividad y los espacios de relación o desde un punto de vista individual. Estos casos de estudio se ciñen a las siguientes características: vivienda colectiva, en un contexto urbano occidental, a partir de la primera modernidad. Del análisis se obtiene que los diferentes casos de estudio se enfrentan de manera distinta, tanto conceptual como tipológicamente, al reto que supone la introducción de una habitación exterior en la vivienda colectiva. Pese a esto, todos los casos estudiados persiguen un objetivo común: mejorar la calidad de los habitantes mediante el uso del espacio exterior. Así, la reinterpretación de las características de la vivienda aislada, llevadas a un modelo más denso, ha supuesto el motor del cuestionamiento y evolución de la vivienda colectiva.

The outdoor space related to the dwelling has been a crucial factor in its quality values and design. Single housing has solved the relation between interior and exterior space in a satisfactory way. Nevertheless, the need to densify housing solutions towards collective housing causes a reduction of this relationship due to the complexity of introducing exterior space. The following writing proposes an analysis of the evolution in collective housing, as well as the factors involved in the quality of the exterior space. Taking Le Corbusier’s thoughts about Galluzzo’s Monastery of Ema as a starting point, and the implication in the degree of the relationship with the exterior and the psychological comfort of the inhabitant, this dissertation focuses on seven case studies that attend to three ways of confronting the use of the outdoor space: as the result of typological aggregation, affecting collectivity and interacting spaces, or from an individual point of view. These case studies comply with the following characteristics: collective housing, in an urban and occidental context, starting from the first modernity onwards. The analysis shows how each of the case studies faces the challenge of introducing an exterior room in collective housing through different approaches. However, all of the cases exposed pursue a common aim: to improve the quality of the inhabitants’ environment by means of introducing exterior space. As a result, the reinterpretation of the characteristics involved in single housing, translated to a more densified model, has supposed the driving force for the examination and evolution in collective housing

L’espai exterior vinculat a l’habitatge ha estat un factor crucial en la qualitat i el disseny d’aquest. L’habitatge aïllat, ha resolt de manera satisfactòria aquesta relació entre interior i exterior. No obstant això, amb la necessitat de densificar la solució habitacional cap a l’habitatge col·lectiu, aquesta relació s’ha vist reduïda a causa de la complexitat d’introduir l’exterior. En el present treball, es proposa una anàlisi de l’evolució de l’habitatge col·lectiu i dels factors que influeixen en la qualitat de l’exterior en el hábitat. Es pren com a punt de partida les reflexions dutes a terme per Le Corbusier pel que fa al monestir de Galluzo, en Ema i la implicació entre el grau de relació amb l’exterior i el confort psicològic de l’habitant, el treball s’ha centrat en set casos d’estudi que atenen a tres formes d’afrontar l’ús de l’espai exterior: com a resultat de l’agregació tipològica, afectant la col·lectivitat i els espais de relació o des d’un punt de vista individual. Aquests casos d’estudi es limiten a les següents característiques: habitatge col·lectiu, en un context urbà occidental, a partir de la primera modernitat. De l’anàlisi s’obté que els diferents casos d’estudi s’enfronten de manera diferent, tant conceptual com tipològicament, al repte que suposa la introducció d’una habitació exterior en l’habitatge col·lectiu. Malgrat això, tots els casos estudiats persegueixen un objectiu comú: millorar la qualitat dels habitants mitjançant l’ús de l’espai exterior. Així, la reinterpretació de les característiques de l’habitatge aïllat portades a un model més dens ha suposat el motor del qüestionament i evolució de l’habitatge col·lectiu.