Resumen:
|
A finales del siglo XIX y principios del XX, se desarrolla en la arquitectura la época modernista, la cual está definida por los conceptos de tradición y modernidad. Tradición, por ese intento de conservar aquellas costumbres ...[+]
A finales del siglo XIX y principios del XX, se desarrolla en la arquitectura la época modernista, la cual está definida por los conceptos de tradición y modernidad. Tradición, por ese intento de conservar aquellas costumbres que han ido pasando de generación en generación; y modernidad, por el intento de transformar y transmitir esos conocimientos de una manera más novedosa y acorde a los nuevos tiempos que nos acompañan. La cerámica nunca ha dejado de utilizarse como material en la construcción, sobre cerramientos, como aislamiento o de forma decorativa. Sin embargo, durante la última época, ha ido cobrando especial relevancia debido a los tratamientos aplicados, hasta el punto de llegar a convertirse en un material noble. Fueron los arquitectos modernistas catalanes, Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, Joan Rubió, Josep María Jujol y Antoni Gaudí los que desarrollaron con mayor intensidad este nuevo lenguaje de la arquitectura. Otorgando a Cataluña una personalidad propia y diferenciada con respecto a Europa. Supusieron un referente en aquellos jóvenes arquitectos que comenzaban a desarrollar su carrera profesional. Como fue el caso de José Antonio Coderch de Sentmenat, cuya obra cobra un fuerte interés, como medio de aprendizaje, dada las características didácticas que posee. La simplicidad y emotividad por la que se caracteriza su arquitectura la convierten en objeto de obligado estudio para cualquier joven arquitecto. Es por ello por lo que se considera necesario realizar el estudio de alguna de sus obras, en este caso las viviendas de la Barceloneta, para entender su manera de actuar a partir de recursos extremadamente modestos como es el caso de la cerámica.
[-]
At the end of the XIXth century and beginning of the XXth, modernism arises in architecture, which is defined by the concepts of tradition and modernity. Tradition, for this attempt of preserving those customs that have ...[+]
At the end of the XIXth century and beginning of the XXth, modernism arises in architecture, which is defined by the concepts of tradition and modernity. Tradition, for this attempt of preserving those customs that have been happening from generation to generation; and modernity, for the attempt of transforming and transmitting those knowledges in a more novel way and according to the current circumstances. The ceramics, although it has never stopped being used like building material, closures, isolation or decoration, have been gaining, especially during this period, special relevancy due to the applied treatments, to the point of turning into a noble material. It was the Catalan modernist architects, Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, Joan Rubió, Josep Maria Jujol and Antoni Gaudí those who developed more strongly this new language of the architecture. Giving to Cataluña its own and different personality regarding to Europe. They supposed a model in those young architects who began to develop its career. As was the case of José Antonio Coderch de Sentmenat, whose work gain importance as way of learning, given the didactic characteristics that it possesses. The simplicity and emotion by which its architecture is characterized turn it into subject to study for any young architect. Therefore it is considered necessary to realize the study of some of its works, in this case the housings of La Barceloneta, to understand its way of acting from extremely modest resources as it is the case of the ceramics.
[-]
A finals del segle XIX i principi del XX, es va desenvolupar en l’arquitectura l’època modernista, la qual està definida per els conceptes de tradició i modernitat. Tradició, per eixe intent de conservar aquells costums ...[+]
A finals del segle XIX i principi del XX, es va desenvolupar en l’arquitectura l’època modernista, la qual està definida per els conceptes de tradició i modernitat. Tradició, per eixe intent de conservar aquells costums que han anat passant de generació en generació; i modernitat, per l’intent de transformar i transmetre eixos coneiximents d’una manera més nova i d’acord amb els nous temps que ens acompanyen. La cerámica mai ha deixat d’utilitzar-se com a material en la construcció, sobre tancaments, com aïllament o de forma decorativa. No obstant això, durant l’ultima época, ha anant cobrant especial rellevància degut als tractaments aplicats, fins al punt d’arribar a convertir-se en un material noble. Van ser els arquitectes modernistes catalans, Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafach, Enric Sagnier, Joan Rubió, Josep María Jujol I Antoni Gaudí els que van desenvolupar amb major intensitat aquest nou llenguatje de l’arquitectura. Atorgant a Catalunya una personalitat pròpia i diferenciada respecte a Europa. Van suposar un referent en aquells jó- vens arquiteces que començaven a desenvolupar la seua carrera professional. Com va ser el cas de José Antonio Coderch de Sentmenat, l’obra del qual cobra un fort interés, com a mitjà d’aprenentage, donada les característiques didàctiques que posseïx. La simplicitat i emotivitat per la qual es caracteritza la seua arquitectura la converteixen en objecte d’obligat estudi per a qualsevol jove arquitecte. És per això pel que es considera necessari realitzar l’estudi d’alguna de les seues obres, en aquest cas les vivendes de la Barceloneta, per entendre la seua manera d’actuar a partir de recursos extremadament modestos com és el cas de la ceràmica.
[-]
|