Aproximación al habitar y a su construcción a través de las lecciones de Herman Hertzberger

Abstract

El acto de habitar posee implicaciones y connotaciones casi tan numerosas y variadas como habitantes existen. Sobre ello se ha reflexionado mucho en la historia de la arquitectura. Aquí nos centramos en la visión de Aldo Van Eyck y del estructuralista Herman Hertzberger, en las guías que dejaron para que aprendiésemos a descubrir y a desvelar poco a poco ese acto de habitar, que debía ser el sujeto de una arquitectura que Aldo Van Eyck consideró como propiamente humana. Ambos se apoyaban en una estructura teórica de partida en sus proyectos, siendo éstos claros ejemplos de aplicación directa de su teoría. En este recorrido ilustramos ese pensamiento con ejemplos de arquitectura escolar. De este modo aplicamos e identificamos esa base de conocimiento en proyectos de otros autores; aprendemos a mirar con sus ojos todas las formas del habitar y a ver qué nos desvela la arquitectura sobre el mundo.

The act of inhabiting has implications and connotations which are almost as numerous and varied as existing inhabitants. This issue has been widely considered in the history of architecture. Here the focus is in the Aldo Van Eyck and in the structuralist Herman Hertzberger view, in the guide they left so we could learn to discover and unveil gradually that act of inhabiting, which should be the subject of an architecture called as truly human by Aldo Van Eyck. Both of them based their projects on a theoretical structure. Their projects are perfect examples of the implementation of their theory. In this pages, that thought is illustrated by scholar architecture examples. By this way that base of knowledge is implemented and identified in different authors’ projects; we learn to look with their eyes every way of living in each inviting form, and so, to see what can architecture tell us about the world.

L'acte d'habitar posseeix implicacions i connotacions quasi tan nombroses i variades com habitants existeixen. Al voltant d’açò s'ha reflexionat molt en la història de l'arquitectura. Ací ens centrem en la visió de Aldo Van Eyck i de l'estructuralista Herman Hertzberger, en les guies que van deixar perquè aprenguérem a descobrir i a desvetlar a poc a poc aquest acte d'habitar, que havia de ser el subjecte d'una arquitectura que Aldo Van Eyck va considerar com pròpiament humana. Tots dos es recolzaven en una estructura teòrica de partida en els seus projectes, sent aquests exemples clars d'aplicació directa de la seua teoria. En aquest recorregut il·lustrem eixe pensament amb exemples d'arquitectura escolar. D'aquesta manera apliquem i identifiquem eixa base de coneixement en projectes d'altres autors; aprenem a mirar amb els seus ulls totes les formes de l'habitar i a veure què ens desvetla l'arquitectura sobre el món.