Gestión del agua regulada por una presa: El precio del agua como instrumento de planificación y financiamiento para la modernización de los sistemas de irrigación

Abstract

In the province of Jujuy was developed an irrigation area regulated by a dam, and currently is planned to increase the area to be irrigated. This will lead to increased water demand that would exceed the supply available given the current state of infrastructure, generating scarcity. Since prices contribute to allocate scarce resources among competing users, set out to explore a maximum threshold price of water that allow producers set up a fund for financing irrigation technologies and changing efficiency in resource use due technological substitution. This will contribute consequently, to increasing the irrigated area due water saving. Mathematical programming model was constructed for estimating land use and consumption of water at different prices and inverse demand curve was graphed. A price threshold was defined at the inelastic part of the inverse demand curve, and the amount of money to finance the replacement of irrigation technologies was established. Then the amount of water to be reallocated was estimated. It was found that the price surplus would finance the modernization of surface irrigation to drip irrigation to the entire area. Maintaining constant efficiencies rural infrastructure and reaching an overall efficiency of 80% is achieved irrigate the incremental surface with the average annual volume of water dammed. International experience shows that to induce a reduction in water demand, significant price increases are required and those prices are politically difficult to enforce. Therefore, was proposed to determine the threshold price of water in the inelastic portion of the demand curve that producers would willing to pay to finance the replacement of the irrigation technology to achieve savings targets, and investigate the relevant aspects perceived due to modernization. In order to have empirical evidence, a research process was designed and developed through a survey structured. This allowed testing the relevant hypotheses in the field. In order to quantify the cause-effect variables structural equation model (SEM) was used. The results demonstrate that the producer is willing to pay up to four times the price of water to finance and invest in irrigation technologies. There was also confirmed that they are predisposed to participate in the creation of a single organization to manage the whole area irrigated by the dam. The challenge for achieving the goal of saving water in an area served by a dam would be determined by the motivations of producers regarding technological modernization and their propensity to invest, as well as proper design of an organizational structure that allow to incorporate most of them. Because of that, the support for strengthening organizations and institutions throughout the process is required.

En la provincia de Jujuy se desarrolló un área de riego regulada por un dique y en la actualidad se proyecta incrementar el área a irrigar. Esto conducirá a un aumento de la demanda de agua que superaría la oferta disponible dada la situación actual de la infraestructura, lo que generará una situación de escasez. Dado que los precios contribuyen a asignar los recursos escasos entre usuarios en competencia, se propuso explorar un umbral máximo de precio del agua que permita a los productores constituir un fondo para el financiamiento en tecnologías de riego y cambiar la eficiencia en el uso del recurso debido a la sustitución tecnológica, y consecuentemente contribuir al incremento de la superficie irrigada debido al ahorro de agua. Se desarrolló un modelo de programación matemática para estimar los usos del suelo y los consumos a diferentes precios del agua, constatándose la capacidad predictiva del modelo. Utilizando el modelo se construyó la curva inversa de demanda. A partir de un precio definido como umbral en la parte inelástica de la curva inversa de demanda, se estimó el impacto de dicho diferencial para financiar la sustitución en tecnologías de riego, y la cantidad de agua a ser reasignada. Se comprobó que el excedente de precio permitiría financiar la reconversión de riego por gravedad a riego por goteo para la totalidad del área. Manteniendo constante las eficiencias de la infraestructura extrafinca y alcanzando una eficiencia global del 80%, se logra irrigar la superficie incremental con el volumen promedio anual de agua embalsado en la presa. La experiencia internacional demuestra que para inducir una reducción de la demanda de agua, se requieren considerables aumentos de precios y esos precios son políticamente difíciles de hacer cumplir. Por ello, se plantea determinar el umbral de precio del agua en el tramo inelástico de la curva de demanda que los productores estarían dispuestos a pagar para financiar la sustitución en tecnología de riego para alcanzar los objetivos de ahorro e investigar los aspectos relevantes percibidos en relación a la modernización. Con el objeto de disponer de evidencia empírica y relevar información de campo, el proceso de investigación se diseñó y desarrolló a través de una encuesta estructurada de modo tal que permita testear las hipótesis relevantes. Con el fin de cuantificar la relación causa-efecto de las variables se empleó el modelo de ecuaciones estructurales (SEM). Los resultados demuestran para el caso en estudio que el productor está dispuesto a pagar hasta cuatro veces el precio del agua para financiar la sustitución ante una situación de escasez del recurso e invertir en tecnologías de riego, si visualiza los beneficios de la modernización. También se confirmó la voluntad a participar en la conformación de una sola organización para el manejo del recurso, a partir de la metodología de proporciones. El desafío para el logro del objetivo de ahorro de agua en un área servida por un dique, estarían determinadas por las motivaciones de los productores en relación a la modernización tecnológica, y su propensión a invertir, como también en un adecuado diseño de una estructura organizativa que permita incorporar a la mayoría de los mismos, por lo que se requiere un acompañamiento y apoyo para el fortalecimiento de las organizaciones e instituciones a lo largo del proceso.

En la província de Jujuy es va desenvolupar un àrea de regadiu regulada per un dic i en l'actualitat es projecta incrementar l'àrea regada. Açò conduirà a un augment de la demanda d'aigua que superaria l'oferta disponible donada la situació actual de la infraestructura, la qual cosa generarà una situació d'escassetat. Atès que els preus contribueixen a assignar els recursos escassos entre usuaris en competència, es va proposar explorar un llindar màxim de preu de l'aigua que permeta als productors constituir un fons per al finançament en tecnologies de regadiu i canviar l'eficiència en l'ús del recurs a causa de la substitució tecnològica, i conseqüentment contribuir a l'increment de la superfície irrigada a causa de l'estalvi d'aigua. Es va desenvolupar un model de programació matemàtica per estimar els usos del sòl i els consums a diferents preus de l'aigua, constatant-se la capacitat predictiva del model. Utilitzant el model es va construir la corba inversa de demanda. A partir d'un preu definit com a llindar en la part inelàstica de la corba inversa de demanda es va estimar l'impacte de dita diferencial per a finançar la substitució en tecnologies de regadiu i la quantitat d'aigua a ser reassignada. Es va comprovar que l'excedent de preu permetria finançar la reconversió de regadiu per gravetat a reg per degoteig per a la totalitat de l'àrea. Mantenint constant les eficiències de la infraestructura extrafinca i aconseguint una eficiència global del 80%, s'aconsegueix irrigar la superfície incremental amb el volum mitjana anual d'aigua embassat en la presa. L'experiència internacional demostra que per induir una reducció de la demanda d'aigua, es requereixen considerables augments de preus i aqueixos preus són políticament difícils de fer complir. Per açò, es planteja determinar el llindar de preu de l'aigua en el tram inelàstic de la corba de demanda que els productors estarien disposats a pagar per finançar la substitució en tecnologia de regadiu per aconseguir els objectius d'estalvi i investigar els aspectes rellevants percebuts en relació a la modernització. Amb l'objectiu de disposar d'evidència empírica i rellevar informació de camp, el procés de recerca es va dissenyar i es va desenvolupar a través d'una enquesta estructurada de manera tal que permetera testejar les hipòtesis rellevants. Amb la finalitat de quantificar la relació causa-efecte de les variables es va emprar el model d'equacions estructurals (SEM). Els resultats demostren per al cas en estudi que el productor està disposat a pagar fins a quatre vegades el preu de l'aigua per finançar la substitució davant una situació d'escassetat del recurs i invertir en tecnologies de regadiu, si visualitza els beneficis de la modernització. També es va confirmar la voluntat a participar en la conformació d'una sola organització per al maneig del recurs, a partir de la metodologia de proporcions. El desafiament per a l'assoliment de l'objectiu d'estalvi d'aigua en un àrea servida per un dic, estarien determinades per les motivacions dels productors en relació a la modernització tecnològica, i la seua propensió a invertir, com també en un adequat disseny d'una estructura organitzativa que permeta incorporar a la majoria dels mateixos, per la qual cosa es requereix un acompanyament i suport per a l'enfortiment de les organitzacions i institucions al llarg del procés.