El documental interactivo como un instrumento educativo. Propuesta teórico práctica para la difusión digital del patrimonio cultural colombiano

Abstract

This research is a theoretical and practical study about interactive documentaries used as educational tools for the broadcasting of Colombian cultural heritage. It is comprised of three parts, that range from the theoretical to its applied uses.

The first part is an analytical corpus, a contextualization under two perspectives: One starting from the connotations of heritage education, digitalization, and information and communication technology usage in cultural heritage digital broadcasting; and the other one starting from the analysis of the relationship between knowledge and new technologies in cyberculture, and the investigation about the teaching functions of multimedia and the teaching implications of technology usage, all within this research's theoretical framework. To accomplish the latter, a brief classification is elaborated and trends and differentiated methods of teaching materials and MOOC (Massive Open Online Course) courses about cultural heritage are established.

The focus of the second part of this study is the interactive documentary, highlighting its audiovisual, narrative and stylistics particularities: Role reconsideration of directors and spectators within nonlinear narratives and technical tools that determine its development; exclusive software usage in this type of work and script elaboration as a mind map; and the outlining of browsing and possible interactions in interactive documentaries within multimodal education. Some referent interactive documentaries are analyzed and proposals about this genre made in Colombia from 2012 to 2016 are established, highlighting related proposals to cultural heritage. Lastly, coproduction, promotion, broadcasting, and debate spaces exclusive to interactive audiovisual work in Colombia are defined.

In the third part of this study, two examples of interactive documentaries about Colombian cultural heritage are introduced. These are the result and consequence of the theoretical study project, referent analysis, and conceptual outlining. One of the documentaries tends more to multimedia and tangible heritage broadcasting; the other to hypermedia and intangible heritage broadcasting.

As a result, two models that contribute to the broadcasting of cultural heritage have been obtained, as well as tools for heritage education directed to new audiences. This demonstrates that in the designing and making of nonlinear documentaries on the Web, different digital art resources can be used, such as video creation, expository documentary, 360° images, two-dimensional animation, and multimedial photography banks and infographics. Digital art tools contribute to enrich the esthetic, teaching, and ludic experience of people approaching cultural heritage.

La investigación es un estudio teórico práctico sobre el documental interactivo como un instrumento educativo para la difusión del patrimonio cultural colombiano. El estudio se compone de tres partes que van de lo teórico a lo aplicado.

La primera parte es el corpus teórico, una contextualización desde dos perspectivas: por un lado desde las connotaciones de la educación patrimonial, la digitalización y el empleo de las tecnologías de la información y la comunicación en la difusión digital del patrimonio cultural. Por otro lado, dentro del marco teórico se analiza la relación entre el conocimiento y las nuevas tecnologías en la cibercultura, se indaga sobre la función pedagógica de los multimedia y sobre la implicación didáctica del uso de las tecnologías, para esto se hace una breve clasificación y se establecen las tendencias y métodos diferenciados del material educativo y de los cursos MOOC (Massive Open Online Course) sobre patrimonio cultural.

La segunda parte del estudio se enfoca en el documental interactivo, señalando sus particularidades audiovisuales, narrativas y estilísticas: el replanteamiento de los roles del director y del espectador dentro de las narraciones no lineales y las herramientas técnicas que determinan su desarrollo; el uso de software exclusivos en este tipo de obras y la elaboración del guion como un mapa mental; se plantean las posibilidades de interacción y navegación del documental interactivo dentro de la educación multimodal; se analizan algunos referentes de documental interactivo y se establecen las propuestas que sobre este género se han realizado en Colombia entre 2012 al 2016, enfatizando en las propuestas relacionadas con patrimonio cultural; por último, se determinan los espacios de coproducción, promoción, difusión y discusión dirigidos exclusivamente a audiovisuales interactivos en Colombia.

En la tercera parte de la investigación se presentan dos ejemplos prácticos de documental interactivo sobre patrimonio cultural colombiano, como resultado y consecuencia del proyecto teórico de estudio, del análisis de referentes y de los conceptos planteados. Uno de los documentales interactivos está más enfocado al multimedia y a la difusión del patrimonio material, mientras que el otro modelo, tiende más hacia el hipermedia y a la difusión del patrimonio inmaterial.

Como resultado se han obtenido dos modelos que contribuyen a difundir el patrimonio cultural, herramientas para la educación patrimonial dirigida sobre todo a nuevos públicos. Se demuestra que en el diseño y elaboración de los documentales no lineales en la Web se pueden emplear distintos recursos del arte digital, como video creación, documental expositivo, imágenes 360º, animaciones en 2 dimensiones, banco de fotografías multimedia e infografías. Las herramientas del arte digital contribuyen a enriquecer la experiencia estética, pedagógica y lúdica de las personas que se acercan al patrimonio cultural.

Aquesta investigació és un estudi teòric pràctic sobre el documental interactiu com un instrument educatiu per a la difusió del patrimoni cultural colombià. L'estudi consta de tres parts que van dels aspectes teòrics a la materialització pràctica.

La primera part és el corpus teòric, una contextualització des de dues perspectives: per una banda des de les connotacions de l'educació patrimonial, la digitalització i l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió digital del patrimoni cultural. D'altra banda, la relació entre coneixement i noves tecnologies en la Cibercultura s'analitza des del marc teòric, així com es pregunta sobre la funció pedagògica dels multimèdia i la implicació didàctica en l'ús de les tecnologies, per això es fa una breu classificació i s'estableixen les tendències i mètodes diferenciats del material educatiu i dels cursos MOOC (Massive Open Online Course) sobre patrimoni cultural.

La segona part de l'estudi se centra en el documental interactiu, assenyalant les particularitats audiovisuals, narratives i estilístiques: cal apuntar el replantejament de les funcions del director i de l'espectador dins de les narracions no lineals i les eines tècniques que determinen el seu desenvolupament; l'ús de software exclusiu en aquest tipus d'obres i l'elaboració del guió com un mapa mental; es plantegen possibilitats d'interacció i navegació del documental interactiu dins l'educació multimodal; s'analitzen algunes referències del documental interactiu i s'estableixen les propostes que en aquest gènere s'han fet a Colòmbia entre 2012 al 2016, destacant les propostes relacionades amb el patrimoni cultural. Llavors es determinen els espais de coproducció, promoció, difusió i debat dirigit exclusivament a l'audiovisual interactiu en Colòmbia.

A la tercera part de la recerca es presenta dos exemples pràctics del documental interactiu sobre patrimoni cultural colombià, resultat i conseqüència del projecte teòric d'estudi, de l'anàlisi de referents i dels conceptes plantejats. Un dels documentals interactius està més centrat a la multimèdia i a la difusió del patrimoni material, mentre l'altre model, tendeix més cap a conceptes d'hipermèdia i a la difusió del patrimoni immaterial.

El resultat d'aquest treball ha sigut l'obtenció de dos models que contribueixen a difondre el patrimoni cultural, eines per a l'educació patrimonial dirigit majoritàriament a públic nou. Es mostra que en el disseny i desenvolupament dels documentals no lineals a la Web es poden utilitzar diferents recursos de l'art digital, com vídeo creació, documental expositiva, imatges de 360º, animacions en 2 dimensions, banc de fotografies multimèdia i infografies. Les eines de l'art digital contribueixen a enriquir l'experiència estètica, pedagògica i lúdica de les persones que s'apropen al patrimoni cultural.