Influencia de los cambios históricos del uso del suelo en el régimen hídrico del barranco del Carraixet

Abstract

This study aims to assess the impact of the change in land use on the water regime (balance, floods and intermittence) in the Barranco of Carraixet using the distributed hydrological model TETIS. The work will be developed using the distributed hydrological model TETIS implemented in the Barranco of Carraixet by Hebert Tejada Espinoza, We will recalibrate the model with some corrections so it will have a better representation of impacts that may occur in land use. For changes that occur in land use, maps used in the doctoral thesis of Juan Antonio Pascual (of 2001) are available. These comprise maps of land use in the years 1956, 1978, 1991 and 1998. Additionally, maps of Corine Land Cover project of 2000 and 2006 will be used. To analyze changes in land use the legend needs to be unified. We will use the legend that was used for model calibration TETIS. With these maps, the new maps for each year of infiltration and static storage, which are the parameters that depend the land use will be generated. Meteorological information (precipitation and temperature) to daily scale will be obtained from Spain02v4 project in the period of 1971-2007, prepared by the State Meteorological Agency - AEMET and the group of the University of Cantabria - UNICAN. A simulation for each map of land use will be made and simulated series for each state of land use will be obtained. Then we will perform different analyses on the water balance, in the settings of annual maximum, distributions of extreme values and on the probability of null flow.

El estudio tiene como objetivo evaluar el impacto que tiene el cambio en los usos del suelo sobre el régimen hídrico (balance, crecidas e intermitencia) en el Barranco del Carraixet empleando el modelo hidrológico distribuido TETIS. El trabajo se desarrollará empleando el modelo hidrológico distribuido TETIS implementado en el Barranco del Carraixet por Hebert Tejada Espinoza, se recalibrará el modelo con algunas correcciones que le permitan representar mejor los impactos que se puedan dar en los usos del suelo. Para los cambios que se producen en los usos del suelo se dispone de los mapas usados en la tesis doctoral de Juan Antonio Pascual (de 2001) que comprende mapas del uso del suelo de los años 1956, 1978, 1991 y 1998. También se usaran los mapas de usos del suelo del proyecto Corine Land Cover de los años 2000 y 2006. Para poder analizar los cambios de los usos del suelo se tiene que unificar la leyenda, la leyenda que se usara es la que se utilizó para la calibración del modelo TETIS. Con estos mapas se generarán los nuevos mapas, para cada año, de infiltración y de almacenamiento estático, que son los parámetros que dependen de los usos del suelo. La información meteorológica (precipitación y temperatura) a escala diaria se obtendrá del proyecto Spain02v4 en el periodo de tiempo de 1971 a 2007, elaborado por la Agencia Estatal Meteorológica AEMET y el grupo de la Universidad de Cantabria UNICAN. Se realizará una simulación para cada mapa del uso del suelo y se obtendrá la serie simulada para cada estado de los usos del suelo, para luego realizar diferentes análisis sobre el balance hídrico, en los ajustes de máximos anuales a distribuciones de valores extremos y en la probabilidad de caudal nulo.

[CA] La demanda, de la creixent població mundial, de matèries primes per a saciar les necessitats de la societat actual, fiquen sobre la taula de debat del món acadèmic, quins seran els impactes generats en el medi ambient per les activitats econòmiques. En aquest sentit, el món ara està en sotsobra per els canvis que es produeixen en el planeta producte de les activitats humanes. El present treball contínua un trajecte d’investigacions que busquen millorar el coneixement de les influències generades en el règim hídric, producte dels canvis en els usos del sòl. El cas d’estudi és la conca del barranc del Carraixet, aquesta conca característica de la zona mediterrània, es una zona que presenta riscos d’inundació, es per això que aquest estudi pot servir de base per a la implementació de mesures per a reduir els costos associats a les inundacions. El treball es desenvolupa utilitzant la implementació en la conca del barranc del Carraixet, duta a terme per Tejada Espinoza (2016) del model distribuït TETIS desenvolupat per el Departament d’ Enginyeria Hidràulica y Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Valencia. El model distribuït es adequat per a introduir els canvis en els usos del sòl, ja que els paràmetres són variables en l’espai. La informació cartogràfica dels usos del sòl que va ser utilitzada, procedeix de fonts diferents; per un banda es va utilitzar la informació cartogràfica procedent de Pascual Aguilar (2002) i per l’altra banda la informació cartogràfica dels usos del sòl procedent del projecte Corine Land Cover. Aquesta informació al procedir de diferents fonts, no contenen informació homogènia per a fer l’avaluació, és per això que es va dur a terme un procés d’unificació de llegenda per a tindre informació homogènia que ens permeta comparar els canvis. Amb la cartografia ja uniformitzada, es va fer una avaluació de l’evolució dels usos del sòl. A partir de la cartografia de Corine Land Cover de l’any 2006, que va ser utilitzada per a calibrar el model, es formulen tres escenaris extrems de canvis: el primer suposa que tota la conca esta coberta de bosc de coníferes, el segon suposa que el bosc de coníferes i el matoll esclerofil•le patixen un incendi i el tercer suposa que tots els usos de cultius són ocupats per urbà discontinu. Els resultats mostren que el procés que predomina en la conca del barranc del Carraixet és l’evapotranspiració, influint fortament en la resta de processos del cicle hidrològic. L’evapotranspiració determina la dinàmica del cicle hidrològic en la conca del barranc del Carraixet, aquest fet comporta a què els canvis en els usos del sòl repercutisquen en tot el cicle hidrològic. En els esdeveniments de crescudes, els resultats mostren un increment marcat dels cabals al presentar-se un incendi als boscos de coníferes i al matoll esclerofil•le, comportant açò a l’increment dels riscos d’inundació.