Aplicación de los otolitos en el estudio de la interconectividad de stocks pesqueros de mugílidos de zonas costeras de la provincia de Buenos Aires, Argentina y de la costa Valenciana, España

Abstract

The aim of this thesis was to identify mugilid stocks in the Southwestern Atlantic coast (25°30'S-40°32'S) and in the Mediterranean coast of the Valencia Community (38º08'N-40°38-N), and their connectivity using the morphology, morphometry and chemical composition of sagittae otoliths (complex carbonate structures located in the inner ear of the fish). Morphology of sagittal for 9 Mugilidae species was analyzed; thus, being able to differentiate them and generating an identification key for the species. Moreover, morphological patterns for family and genera were proposed. Given that otoliths vary along fish growth, ontogenetic patterns were identified for Mugil liza, Mugil cephalus and Liza ramada, describing, also, their biometric relations (standard fish length vs length-width of the otolith). In regard to the identification of fish stocks, by means of morphometrical indices (circularity, rectangularity, aspect ratio, percentage occupied by the sulcus, ellipticity and form factor) and otolith microchemistry (Sr:Ca and Ba:Ca ratios), different behavioral patterns related to habitat use of M. liza and M. cephalus were identified. For M. cephalus four behavioral patterns could be identified with differential use of marine, estuarine and freshwater environments; while for M. liza only three could be recognized. M. cephalus showed at least two fish stocks in the Valencian Mediterranean coast, whereas M. liza did not show michochemical differences that allowed recognizing more than one fish stock in the Southwestern Atlantic coast. In this context, otoliths turned out to be an important complementary tool to study the biology and ecology of mugilids, recognizing movements, habitat use and stock identification; allowing to generate proper management strategies for the species and the preferred used areas.

El objetivo de esta tesis fue determinar los stocks de mugílidos presentes en la costa Atlántica sudoccidental (25°30'S-40°32'S) y en la costa Mediterránea de la Comunidad Valenciana (38º08'N-40°38-N) y su interconectividad, utilizando la morfología, morfometría y composición química de los otolitos sagittae (cuerpos policristalinos compuestos por carbonato de calcio alojados en el oído interno del pez). Se analizó la morfología del sagitta de 9 especies de mugílidos, lo que permitió diferenciarlos y generar una clave de identificación especifica. Asimismo, se propusieron patrones morfológicos del otolito a nivel de familia y géneros. Dado que los otolitos varían a lo largo del desarrollo de los peces, se identificaron patrones ontogenéticos en relación al crecimiento del pez para Mugil liza, Mugil cephalus y Liza ramada, pudiendo describirse las relaciones biométricas (longitud estándar vs largo-ancho del otolito). En relación a la identificación de stocks pesqueros, mediante el uso de índices morfométricos (circularidad, rectangularidad, aspecto de radio, porcentaje del otolito ocupado por el sulcus, elipticidad y factor de forma) y la microquímica del otolito (relaciones Sr:Ca y Ba:Ca) se identificaron diferentes patrones de comportamiento y de uso de hábitats de M. liza y M. cephalus. Para M. cephalus fue posible identificar cuatro patrones comportamentales con uso diferencial de ambientes marinos, estuarinos y de agua dulce, mientras que para M. liza se identificaron solo tres. M. cephalus presentó al menos dos stocks pesqueros en la costa Mediterránea Valenciana, mientras que M. liza no presentó diferencias en la microquímica que permitan reconocer más de un stock en costa del Océano Atlántico sudoccidental. En este contexto, los otolitos resultaron ser una herramienta complementaria importante para el estudio de la biología y ecología de los mugílidos, para el reconocimiento de sus desplazamientos, uso de hábitat e identificación de stocks pesqueros; permitiendo así contar con elementos para realizar un manejo apropiado de las especies y las áreas que utilizan.

L'objectiu d'aquesta tesi va ser determinar els estocs de mugílids presents en la costa Atlàntica sud-occidental (25°30'S-40°32'S) i en la costa Mediterrània de la Comunitat Valenciana (38º08'N-40°38-N) i la seua interconectividad, utilitzant la morfologia, morfometria i composició química dels otòlits sagitta (cossos policristal·lins compostos per carbonat de calci allotjats a l'oïda interna del peix). Es va analitzar la morfologia del sagita de 9 espècies de mugílids, la qual cosa va permetre diferenciar-los i generar una clau d'identificació específica. Així mateix, es van proposar patrons morfològics de l'otòlit a nivell de família i gènere. Atès que els otòlits varien durant el desenvolupament dels peixos, es van identificar patrons ontogenètics en relació amb el creixement del peix, per a Mugil liza, Mugil cephalus i Liza ramada, podent descriure's les relacions biomètriques (longitud estàndard front a llarg-ample de l'otòlit). En relació amb la identificació d'estocs pesquers mitjançant l'ús d'índexs morfomètrics (circularitat, rectangularitat, aspecte de radi, percentatge de l'otòlit ocupat pel sulcus, el·lipticitat i factor de forma), i la microquímica de l'otòlit (relacions Sr:Ca i Ba:Ca) es van identificar diversos patrons de comportament i d'ús de l'hàbitat de M. liza i M. cephalus. Per a aquesta última espècie va ser possible identificar quatre patrons comportamentals amb ús diferencial d'ambients marins, estuarins i d'aigua dolça, mentre que per a M. liza es van identificar solament tres. L'espècie M. cephalus va presentar almenys dos estocs pesquers en la costa Mediterrània valenciana, mentre que M. liza no va presentar diferències en la microquímica que permeten reconèixer més d'un estoc en la costa de l'Oceà Atlàntic sud-occidental. En aquest context, els otòlits van resultar ser una eina complementària important per a l'estudi de la biologia i ecologia dels mugílids, per al reconeixement dels seus desplaçaments, i ús d'hàbitat, així com per la identificació d'estocs pesquers; permetent així comptar amb elements per a realitzar un maneig apropiat de les espècies, i les àrees que utilitzen.