CORRELATED RESPONSE TO SELECTION FOR LITTER SIZE RESIDUAL VARIANCE IN RABBITS

Abstract

The thesis is composed for four articles, where is studied either as relationships between body condition and energetic mobilization in rabbits and as the effect of selection for litter size variability in body condition and energetic mobilization, such as welfare biomarkers, and in litter size and its components after seven generation of selection. The first article examines the relationships between measures of body condition and energetic mobilization on primiparous rabbit at mating, delivery and 10 d after delivery, using principal component analysis. Body condition was measured as body weight and perirenal fat thickness. Energetic mobilization was measured as non-esterified fatty acid concentration in blood, before (NEFAb) and after lipolysis stimulation by isoproterenol (NEFAr). All body weights and perirenal fat thickness were located on the first principal component, exhibiting high correlations between them both at the same or different times (from 0.51 to 0.83). All NEFA measurements were located on the second component, showing low correlations with body condition measurements. Both NEFAs showed high positive correlations when measured at the same time (0.65 at mating, 0.72 at delivery and 0.69 at 10 d after delivery), but low correlations when measured at different times (from 0.09 to 0.20). The second article analyses the correlated response in body condition and fat reserves mobilization. The perirenal fat thickness and the increase in NEFAs from basal until adrenergic stimulation by isoproterenol were measured at second mating, at delivery and at 10 d after delivery. Perirenal fat thickness was similar in both lines at mating. However, the high line showed lower fat thickness than the low line at delivery (-0.16 mm, P=0.86), and this difference remained at 10 d after delivery (-0.17 mm, P=0.86). Moreover, this line exhibited 30% more concentration in NEFAs at delivery than the low one (P=0.96). The third and fourth articles study the correlated responses to selection in litter size and its components. A laparoscopy was performed 12 d of the second gestation, in order to estimate ovulation rate and number of implanted embryos. The litter size was recorded at the second parity. In the last gestation, the embryonic development was analysed at 28, 48 and 72 hours of gestation. The ovulation rate was similar in both lines. The line selected to reduce variability in litter size showed a higher number of implanted embryos (1.23, P=1.00) than the high line. Also, this line showed a more advanced development of the embryos from 48 hours of gestation, exhibiting a lower percentage of early morulae both at 48 hours (53.32% vs 79.90%, P=0.93) and at 72 hours (3.88% Vs. 21.04%, P=0.93). More advanced embryo development is related to higher embryo survival (0.85 vs 0.78, P=1.00). A higher uterine overcrowding of embryos in the low line did not penalise fetal survival, and as a result, this line continued showing a greater number of kits born at birth (0.98, P=0.96). In conclusion, body weight and perirenal fat thickness are good predictors of body reserves and both measurements could be used to estimate energy changes in the mid-long term, while NEFA measurements should be used in the short term. A decrease in litter size variability has a favourable effect on body condition, fat reserve mobilization, embryonic development and survival, and litter size.

La tesis se compone de cuatro artículos, donde se estudia tanto la relación entre la condición corporal y la movilización de energía en la coneja como el efecto de la selección divergente por variabilidad del tamaño de camada en la condición corporal y movilización de reservas energéticas, como biomarcadores del bienestar del animal, y en el tamaño de camada y sus componentes después de siete generaciones de selección. El primer artículo examina las relaciones entre las medidas de la condición corporal y la movilización de energía en conejas primíparas a la monta, al parto y a los 10 días tras el parto, a través de un análisis de componentes principales. La condición corporal se midió como el peso corporal y el espesor de grasa perirenal. La movilización de energía se midió como la concentración de ácidos grasos no esterificados en sangre, antes (NEFAb) y después de la estimulación lipolítica con isoproterenol (NEFAr). Todos los pesos y espesores de grasa perirenal se situaron sobre la primera componente principal, exhibiendo altas correlaciones entre ellos independientemente del estado fisiológico donde se midieron (de 0.51 a 0.83). Todas las medidas de NEFAs se localizaron sobre la segunda componente principal, mostrando una baja correlación con las medidas de la condición corporal. Los NEFAb y NEFAr mostraron elevadas correlaciones entre ellos cuando se midieron en el mismo momento (0.65 a la monta, 0.72 al parto y 0.69 a los 10 días tras el parto), pero bajas correlaciones cuando se midieron en diferentes momentos (de 0.09 a 0.20). El segundo artículo analiza la respuesta correlacionada sobre la condición corporal y la movilización de reservas grasas. El espesor de la grasa perirenal y el incremento de los niveles basales de NEFAs después de su estimulación adrenérgica con isoproterenol fueron medidos a la segunda monta, al parto y a los 10 días tras el parto. El espesor de la grasa perirenal fue similar en ambas líneas a la monta. Sin embargo la línea de alta mostró un menor espesor de grasa que la línea de baja al parto (-0.16 mm, P=0.86), y esta diferencia se mantuvo a los 10 días después del parto (-0.17 mm, P=0.86). Por otro lado, esta línea exhibió un 30% menos de NEFAs al parto que la línea de baja (P=0.96). El tercer y cuarto artículo estudian la respuesta correlacionada sobre el tamaño de camada y sus componentes. Se realizó una laparoscopía a los 12 días de la segunda gestación para estimar la tasa de ovulación y el número de embriones implantados. Se contabilizó el tamaño de camada al segundo parto. En la última gestación se analizó el desarrollo embrionario a 28, 48 y 72 horas de gestación. La tasa de ovulación fue similar en ambas líneas. La línea seleccionada para reducir la variabilidad en tamaño de camada mostró un mayor número de embriones implantados (1.23, P=1.00) que la línea de alta. También, esta línea mostró un desarrollo de los embriones más avanzado a partir de las 48 horas de gestación, exhibiendo un menor porcentaje de mórulas tempranas tanto a 48 horas (53.32% vs 79.90%, P=0.93) como a 72 horas (3.88% vs 21.04%, P=0.93). Un desarrollo más avanzado del embrión está relacionado con una mayor supervivencia de éste (0.85 vs 0.78, P=1.00). Por otro lado, un mayor atestamiento de embriones en el útero de la línea de baja variabilidad no penalizó la supervivencia fetal, y como resultado, esta línea continuó mostrando un mayor número gazapos al parto (0.98, P=0.96). En conclusión, el peso y el espesor de grasa perirenal son buenos predictores de las reservas corporales, ambas medidas podrían usarse para estimar los cambios energéticos a medio plazo, mientras que las medidas de NEFAs se deberían usar a corto plazo. La disminución de la variabilidad del tamaño de camada tiene un efecto favorable sobre la condición corporal, la movilización de reservas grasas, el desarrollo y supervivencia embrionaria y el tam

La tesi es compon de quatre articles, on s'estudia tant la relació entre la condició corporal i la mobilització d'energia en la conilla com l'efecte de la selecció divergent per variabilitat de la grandària de ventrada en la condició corporal i mobilització de reserves energètiques, com biomarcadores del benestar de l'animal, i en la grandària de ventrada i els seus components després de set generacions de selecció. El primer article examina les relacions entre les mesures de la condició corporal i la mobilització d'energia en conilles primípares a la muntada, al part i als 10 dies després del part, a través d'una anàlisi de components principals. La condició corporal es va mesurar com el pes corporal i la grossària de greix perirenal. La mobilització d'energia es va mesurar com la concentració d'àcids grassos no esterificats en sang, abans (NEFAb) i després de l'estimulació lipolítica amb isoproterenol (NEFAr) . Tots els pesos i grossàries de greix perirenal es van situar sobre la primera component principal, exhibint altes correlacions entre ells independentment de l'estat fisiològic on es van mesurar (de 0.51 a 0.83) . Totes les mesures de NEFAs es van localitzar sobre la segona component principal, mostrant una baixa correlació amb les mesures de la condició corporal. Els NEFAb i NEFAr van mostrar elevades correlacions entre ells quan es van mesurar en el mateix moment (0.65 a la muntada, 0.72 al part i 0.69 als 10 dies després del part) , però baixes correlacions quan es van mesurar en diferents moments (de 0.09 a 0.20). El segon article analitza la resposta correlacionada sobre la condició corporal i la mobilització de reserves greixos. La grossària del greix perirenal i l'increment dels nivells basals de NEFAs després de la seua estimulació adrenérgica amb isoproterenol van ser mesurats a la segona muntada, al part i als 10 dies després del part. La grossària del greix perirenal va ser semblant en ambdós línies a la muntada. No obstant això la línia d'alta va mostrar una menor grossària de greix que la línia de baixa al part (-0.16 mm, P=0.86) , i esta diferència es va mantindre als 10 dies després del part (-0.17 mm, P=0.86) . D'altra banda, esta línia va exhibir un 30% menys de NEFAs al part que la línia de baixa (P=0.96). El tercer i quart article estudien la resposta correlacionada sobre la grandària de ventrada i els seus components. Es va realitzar una laparoscopía als 12 dies de la segona gestació per a estimar la taxa d'ovulació i el nombre d'embrions implantats. Es va comptabilitzar la grandària de ventrada al segon part. En l'última gestació es va analitzar el desenrotllament embrionari a 28, 48 i 72 hores de gestació. La taxa d'ovulació va ser semblant en ambdós línies. La línia seleccionada per a reduir la variabilitat en grandària de ventrada va mostrar un nombre més gran d'embrions implantats (1.23, P=1.00) que la línia d'alta. També, esta línia va mostrar un desenrotllament dels embrions més avançat a partir de les 48 hores de gestació, exhibint un menor percentatge de mórulas primerenques tant a 48 hores (53.32% vs 79.90%, P=0.93) com a 72 hores (3.88% vs 21.04%, P=0.93). Un desenrotllament més avançat de l'embrió està relacionat amb una major supervivència d'este (0.85 vs 0.78, P=1.00). D'altra banda, un major atapeïment d'embrions en l'úter de la línia de baixa variabilitat no va penalitzar la supervivència fetal, i com resultat, esta línia va continuar mostrant un nombre més gran errors al part (0.98, P=0.96). En conclusió, el pes i la grossària de greix perirenal són bons predictors de les reserves corporals, ambdós mesures podrien usar-se per a estimar els canvis energètics a mitjà termini, mentres que les mesures de NEFAs s'haurien d'usar a curt termini. La disminució de la variabilitat de la grandària de ventrada té un efecte favorable sobre la condició corporal, la mobilització de reserves greixos, el dese