Reflexiones interculturales germano-españolas en los relatos de viaje de los científicos E. A. Rossmässler y J. Ezquerra del Bayo

Abstract

German-Spanish Intercultural Reflections in Travel Narrative by the Scientists E.A. Roßmäßler and J. Ezquerra del Bayo Abstract

The present doctoral dissertation analyses the travel narrative by the German naturalist E.A. Roßmäßler Reise-Erinnerungen aus Spanien (1854) and the travel diary by the Spanish engineer J. Ezquerra del Bayo Viage científico y pintoresco por Alemania (1847) from an intercultural and comparative perspective.

The main objective of this study has been to determine the degree of permanence of the Spanish and German stereotypes transmitted through written tradition in the German travel narrative about Spain and in the Spanish travel narrative about Germany in the first half of the 19th century. To this end, most of this research has been devoted to the enquiry about the origin of the stereotypes about Germany and Spain, which had existed throughout the centuries. Taking as the theoretical framework for this dissertation the notion of national stereotypes in related intercultural studies, we have analysed the presence or absence of some of the attributes stereotyped in the travel literature of the first half of the 19th century.

Within the framework of travel narrative studies, considered as a literary genre, we have specifically focused on classifying the different publications according to a historical period, but also by taking into account their formal aspects, the text type, their structure and the motivations for undertaking a travel. Moreover, much attention has been paid to the topics dealt with, as well as the style and the tone used in the travel narrative under study. Starting from the premise that in this type of narrative the author and the narrator have the same identity or, at least, there is a mutual understanding between them, we have aimed to determine to what extent their biographical aspects such as the profession, social status, religion, age, origin, as well as the political ideology had impact on their intercultural perspective.

Furthermore, we have looked into the different topics that are dealt with in this type of narrative, namely means of transport, travel routes, accommodation, weather, landscape, and people's physical appearance and personality, in order to find out if the authors of the narrative analysed adopted a more objective standpoint in their intercultural reflections, or, if they were equally influenced by the image and the 19th century's stereotypes about Germany and Spain.

As a result of this analysis, it can be argued that despite a clear scientific motivation of the travel, as it is reflected by the objective descriptions in Ezquerra's and Roßmäßler's narrative, the spirit encouraging Roßmäßler was clearly romantic, while in the case of Ezquerra, it was customary. In this sense, the German naturalist addressed potential readers from the perspective of a hetero-stereotype created about Spain from the assumptions of Romanticism, while Ezquerra used a humorous, ironic, and in general, satiric tone, so common in the Spanish press and in the Spanish society at that time. The author used that tone to describe the German social reality adopting a truly personal concise style.

Reflexiones interculturales germano-españolas en los relatos de viaje de los científicos E.A. Roßmäßler y J. Ezquerra del Bayo Resumen La presente tesis doctoral analiza el relato de viaje del naturalista alemán E. A. Roßmäßler Reise-Erinnerungen aus Spanien (1854) y el diario de viaje del ingeniero español J. Ezquerra del Bayo Viage científico y pintoresco por Alemania (1847) desde una perspectiva intercultural y comparativa. Uno de los objetivos generales de este estudio ha sido determinar qué grado de pervivencia existe de los estereotipos españoles y alemanes transmitidos a través de la tradición escrita en los relatos de viaje de alemanes en España y de relatos de viaje de españoles en Alemania en la primera mitad del siglo XIX. Para ello hemos dedicado gran parte de nuestra investigación a conocer el origen de esos estereotipos preexistentes a lo largo de los siglos. Partiendo de la base teórica que incluye los estereotipos nacionales en los estudios sobre interculturalidad, hemos investigado la presencia o ausencia de algunos de esos atributos estereotipados en los relatos de viaje de la primera mitad del siglo XIX. Tomando como marco teórico las investigaciones relativas a la literatura de viajes como género literario, ha sido uno de nuestros objetivos específicos adscribir las diferentes obras tratadas a una época determinada atendiendo a los aspectos formales, como el tipo de texto, la estructura del mismo y el motivo del viaje. Así mismo hemos prestado atención al contenido de los temas tratados y al estilo o tono empleado en las obras objeto de estudio. Partiendo de la premisa de que en el relato de viaje el autor y el narrador están identificados o al menos existe una connivencia entre ellos, hemos querido determinar qué incidencia tienen y qué rol desempeñan los aspectos biográficos, como la profesión, el estatus social, la confesión religiosa, la edad o la procedencia geográfica, así como la ideología o inclinación políticas en la manera de mirar y asimilar la realidad desde una perspectiva intercultural. Nos hemos preguntado al analizar los diferentes temas que aparecen en este tipo de textos (medios de transporte, estado de los caminos, alojamientos, clima, paisaje, fisonomía y carácter), si en las obras objeto de estudio los autores participan de una mayor objetividad en sus reflexiones interculturales o si éstas están igualmente influidas por la imagen y los estereotipos vigentes en el siglo XIX tanto sobre Alemania como sobre España. Como resultado de nuestra investigación hemos podido constatar que aun teniendo en cuenta el carácter científico del motivo del viaje, que aparece en descripciones objetivas tanto por parte de Ezquerra como de Roßmäßler, el espíritu sin embargo que anima las descripciones de Roßmäßler es romántico, mientras que el que se desprende del relato de Ezquerra es costumbrista. En este sentido, el naturalista alemán se dirige al potencial lector desde el heteroestereotipo creado sobre España desde los supuestos del Romanticismo. Ezquerra, por su parte, demuestra en su relato conocer bien el tono jocoso, irónico, en general satírico, que era habitual en la prensa española de la época -y creemos que también de forma general en la sociedad- y se sirve de él para transmitir la realidad social alemana desde un personal laconismo.

Reflexions interculturals germano-espanyoles en els relats de viatge dels científics E. A. Roßmäßler i J. Ezquerra del Bayo Resum La present tesi doctoral analitza el relat de viatge del naturalista alemany E. A. Roßmäßler Reise-Erinnerungen aus Spanien i el diari de viatge de l'enginyer espanyol J. Ezquerra del Bayo Viage científic i pintoresc per Alemanya des d'una perspectiva intercultural. Un dels objectius generals d'aquest estudi ha estat determinar quin grau de pervivència existeix dels estereotips espanyols i alemanys transmesos a través de la tradició escrita en els relats de viatge d'alemanys a Espanya i de relats de viatge d'espanyols a Alemanya en la primera meitat del segle XIX. Per això hem dedicat gran part de la nostra investigació a conéixer l'origen d'aquests estereotips preexistents al llarg dels segles. Partint de la base teòrica que inclou els estereotips nacionals en els estudis sobre interculturalitat, hem investigat la presència o l'absència d'alguns d'aquests atributs estereotipats en els relats de viatge de la primera meitat del segle XIX.

Prenent com a marc teòric les investigacions relatives a la literatura de viatges com a gènere literari, ha estat un dels nostres objectius específics adscriure les diferents obres tractades a una època determinada atenent els aspectes formals, com el tipus de text, l'estructura d'aquest i el motiu del viatge. Així mateix hem prestat atenció al contingut dels temes tractats i l'estil o to emprat en les obres objecte d'estudi. Partint de la premissa que en el relat de viatge l'autor i el narrador estan identificats o almenys hi ha una connivència entre ells, hem volgut determinar quina incidència tenen i quin rol juguen els aspectes biogràfics, com ara la professió, l'estatus social, la confessió religiosa, l'edat o la procedència geogràfica, així com la ideologia o la inclinació polítiques en la manera de mirar i assimilar la realitat des d'una perspectiva intercultural. Ens hem preguntat en analitzar els diferents temes que apareixen en aquest tipus de textos (mitjans de transport, estat dels camins, allotjaments, clima, paisatge, fesomia i caràcter), si en les obres objecte d'estudi els autors participen d'una major objectivitat en les seues reflexions interculturals o si aquestes estan igualment influïdes per la imatge i els estereotips vigents en el segle XIX tant sobre Alemanya com sobre Espanya. Com a resultat de la nostra investigació hem pogut constatar que, tot i tenint en compte el caràcter científic del motiu del viatge, que apareix en descripcions objectives tant per part d'Esquerra com de Roßmäßler, l'esperit, però, que anima les descripcions de Roßmäßler és romàntic, mentre que el que es desprén del relat d'Ezquerra és costumista. En aquest sentit, el naturalista alemany es dirigeix al potencial lector des de l'heteroestereotip creat sobre Espanya des dels supòsits del Romanticisme. Ezquerra, per la seua banda, demostra en el seu relat conéixer bé el to jocós, irònic, en general satíric, que era habitual en la premsa espanyola de l'època -i creiem que també de forma general en la societat- i se serveix d'aquest per transmetre la realitat social alemanya des d'un personal laconisme.