NUEVOS MODELOS ORGANIZATIVOS DE LAS COOPERATIVAS AGROALIMENTARIAS EUROPEAS Y ESPAÑOLAS: RESILIENCIA VS. DESMUTUALIZACIÓN

Abstract

Agri-food cooperatives have a very important socio-economic role, both in the European Union and in Spain, where they represent a large volume of turnover and employability. However, the contexts of global competition and increasing competitiveness in which they act require expansive processes and organizational structures that allow them to adapt to these new times and be able to operate in a more flexible way. Thus, the degree of development achieved by many agri-food cooperatives has turned them into complex structures, having become - some of these large groups - into capitalist-cut firms. The present thesis proposes to analyze - both at a structural and organizational level - the largest agri-food cooperatives in the European Union and Spain, which will allow to identify not only the different structural models they have developed, but their incidence in relation to aspects of business management, and especially performance. The results of this study can help cooperatives in decision-making to take measures to improve their management and the functioning of their governing bodies. The conclusions of this study reflect, first of all, that there are different structural models with which European agri-food cooperatives exploit growth, ranging from traditional property structures to models in which the cooperative form incorporates attributes more characteristic of capitalist-cut societies, sometimes creating business corporations that act as a holding society under the control of the cooperative (to a greater or lesser extent). This process can lead to what is known as decooperativization or demutualization, when the cooperative or its partners cease to hold the majority control over the group. On the other hand, there are intermediate formulas such as hybrid property structures, where - despite the fact that external investors have been accommodated, and even sometimes there has been a change in legal form - most of ownership and control remains in the hands of the partners. The results show that the European agri-food cooperatives that have undergone some type of conversion during their growth processes - regarding the creation of business corporations - have reached a larger size and present more optimal results in terms of solvency. On the contrary, the cooperatives that have maintained a structure of traditional property are those that make better settlements to its partners by the contributions made. On the other hand, in relation to the innovations introduced in the internal governments of the largest European agri-food cooperative groups, and the analysis of the possibility of incorporating them into the medium-large Spanish agri-food cooperatives, it has been shown that Spanish Cooperative legislation is not a brake or limitation in allowing it; many of them being applied to a large extent by the agri-food cooperatives in our country, and sometimes even more so than in the rest of Europe. Finally, it has been corroborated that, as in the European Union's agri-food cooperatives, the inclusion of innovations in the internal governance structures of Spanish agri-food cooperatives leads to an improvement in their results; so it is a fundamental aspect to take into account in the agri-food cooperatives of our country.

Las cooperativas agroalimentarias poseen un papel muy importante a nivel socio-económico, tanto en la Unión Europea como en España, donde representan un gran volumen de facturación y empleabilidad. Sin embargo, los contextos de competencia global y creciente competitividad en los que actúan hacen que requieran de procesos expansivos y estructuras organizativas que les permitan adaptarse a estos nuevos tiempos, así como operar de manera más flexible. Así, el grado de desarrollo alcanzado por muchas cooperativas agroalimentarias las han convertido en estructuras complejas, acercándose - algunos de estos grandes grupos - a lo que comúnmente se conoce como empresas de corte capitalista. La presente tesis se plantea analizar - tanto a nivel estructural como organizacional - las mayores cooperativas agroalimentarias de la Unión Europea y de España, lo que permitirá identificar no solo los diferentes modelos estructurales que han desarrollado, sino su incidencia en relación con distintos aspectos de la gestión empresarial, y en especial con el rendimiento. Los resultados de este estudio pueden ayudar a las cooperativas en la toma de decisiones a la hora de adoptar medidas que mejoren su gestión y el funcionamiento de sus órganos de gobierno. Las conclusiones de este estudio reflejan, en primer lugar, que existen diversos modelos estructurales con los que las cooperativas agroalimentarias europeas instrumentalizan el crecimiento, que van desde las estructuras de propiedad tradicional hasta modelos en los que la forma cooperativa incorpora atributos más característicos de las sociedades de corte capitalista, pudiendo en ocasiones llegar a crear sociedades de capital que actúan como sociedad holding bajo control de la cooperativa (en mayor o menor medida). Este proceso puede desembocar en lo que se viene denominando descooperativización o desmutualización, cuando la cooperativa o sus socios dejan de ostentar el control mayoritario sobre el grupo; existiendo, por otra parte, fórmulas intermedias como son las estructuras de propiedad híbrida, en las que - a pesar de que se ha dado cabida a inversores externos, e incluso en ocasiones se ha dado un cambio de forma jurídica -, la mayoría de la propiedad y control sigue en manos de los socios. Los resultados obtenidos muestran que las cooperativas agroalimentarias europeas que han experimentado algún tipo de conversión durante sus procesos de crecimiento - en lo que se refiere a la creación de sociedades de capital - han alcanzado un mayor tamaño y presentan unos mejores resultados en lo que respecta a solvencia; siendo, por el contrario, las cooperativas que han mantenido una estructura de propiedad tradicional las que realizan mejores liquidaciones a sus socios por las producciones realizadas a la cooperativa. Por otra parte, con relación a las innovaciones introducidas en los gobiernos internos de los mayores grupos cooperativos agroalimentarios europeos, y el análisis de la posibilidad de incorporarlas en las cooperativas agroalimentarias españolas de tamaño medio-grande, se ha demostrado que la legislación española en materia cooperativa no supone un freno o limitación a la hora de permitir su introducción; siendo muchas de ellas aplicadas en gran medida por las cooperativas agroalimentarias de nuestro país, y en ocasiones, incluso en mayor proporción de lo que se emplean en el resto de Europa. Por último, se ha corroborado que, al igual que sucede en las cooperativas agroalimentarias de la Unión Europea, la inclusión de innovaciones en las estructuras de gobierno interno de las cooperativas agroalimentarias españolas revierte en una mejora de sus resultados, por lo que debería ser un aspecto fundamental a tener en cuenta por las cooperativas agroalimentarias de nuestro país.

Les cooperatives agroalimentàries tenen un paper molt important a nivell socio-econòmic, tant a la Unió Europea com a Espanya, on representen un gran volum de facturació i ocupació. No obstant això, els contextos de competència global i creixent competitivitat en què actuen fan que requereixen de processos expansius i estructures organitzatives que els permeten adaptarse a aquests nous temps, així com operar de manera més flexible. Així, el grau de desenvolupament assolit per moltes cooperatives agroalimentàries les han convertit en estructures complexes, apropantse - alguns d'aquests grups nombrosos - al que comunment es coneix com a empreses d'orientació capitalista. La present tesi es planteja analitzar - tant a nivell estructural com organitzatiu - les majors cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea i d'Espanya, el que permetrà identificar no només els diferents models estructurals que han desenvolupat, sinó la seua incidència en relació amb diferents aspectes de la gestió empresarial, i especialment amb el rendiment. Els resultats d'aquest estudi poden ajudar les cooperatives en la presa de decisions a l'hora d'adoptar mesures que milloren la seua gestió i el funcionament dels seus òrgans de govern. Les conclusions d'aquest estudi reflecteixen, en primer lloc, que hi ha diversos models estructurals amb els quals les cooperatives agroalimentàries europeas instrumentalitzen el creixement, que van des de les estructures de propietat tradicional fins a models en els quals la forma cooperativa incorpora atributs més característics de les societats d'orientació capitalista, podent en ocasions arribar a crear societats de capital que actuen com a societat holding sota control de la cooperativa (en major o menor mesura). Aquest procés pot desem-bocar en el que es denomina descooperativizació o desmutualització, quan la cooperativa o els seus socis deixen d'ostentar el control majoritari sobre el grup; existint, d'altra banda, fórmules intermèdies com són les estructures de propietat híbrida, en què - tot i que s'ha donat cabuda a inversors externs, i fins i tot en ocasions s'ha donat un canvi de forma jurídica -, la majoria de la propietat i control segueix en mans dels socis. Els resultats obtinguts mostren que les cooperatives agroalimentàries europees que han experimentat algun tipus de conversió durant els seus processos de creixement - pel que fa a la creació de societats de capital - han assolit una major grandària i presenten uns millors resultats en el que fa a solvencia. Per contra, les cooperatives que han mantingut una estructura de propietat tradicional són les que realitzen millors liquidacions als seus socis per les produccions realitzades a la cooperativa. D'altra banda, amb relació a les innovacions introduïdes en els governs interns dels majors grups cooperatius agroalimentaris europeus, i l'anàlisi de la possibilitat d'incorporarles a les cooperatives agroalimentàries espanyoles de mida mitjana-gran, s'ha demostrat que la legislació espanyola en matèria cooperativa no suposa un fre o limitació a l'hora de permetre la seua introducció; sent moltes d'elles aplicades en gran mesura per les cooperatives agroalimentàries del nostre país, i en ocasions, fins i tot en major proporció del que succeeix a la resta d'Europa. Finalment, s'ha corroborat que, igual que succeeix en les cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea, la inclusió d'innovacions en les estructures de govern intern de les cooperatives agroalimentàries espanyoles reverteix en una millora dels seus resultats, de manera que hauria de ser un aspecte fonamental a tenir en compte per les cooperatives agroalimentàries del nostre país.