FOTOGRAFÍA Y TIEMPO. LA TEMPORALIDAD CONTENIDA EN LA FOTOGRAFÍA CONCEPTUAL A PARTIR DE LOS '90

Abstract

Time inevitably adheres to photography, from the early catches over eight hours of exposure to the most fleeting snapshots. The existence of this time raises questions about its nature, its different manifestations, and their way to affecting both photography and its reception by the audience.

This research work focuses on the theoretical study and practical development of temporality in photography, especially attending three aspects: how is the picture captured, how is shown to the viewer, and what is shown on it. The study begins with the analysis of initial discussions on photography, whether its objective or subjective, its treatment as snapshot or long exposure and its consideration as document or fiction. From here, is intended to confirm the proposed objectives: to demonstrate the importance of time existence in photography and to compare it to the three proposed photographic approaches, thus generating a practical research that includes and synthesizes these three temporal aspects.

El tiempo se adhiere irremediablemente a la fotografía, desde las primeras capturas de más de ocho horas de exposición hasta las instantáneas más fugaces. La existencia de este tiempo provoca cuestiones acerca de su naturaleza, sus diferentes manifestaciones, y su manera de afectar tanto a la fotografía como a su recepción por parte del espectador.

El presente trabajo de investigación se centra en el estudio teórico y desarrollo práctico de la temporalidad en la fotografía, atendiendo especialmente a tres aspectos relevantes: cómo se captura la fotografía, cómo se muestra al espectador, y qué se muestra en ella. El estudio comienza con el análisis de los debates iniciales en fotografía, sobre su carácter objetivo o subjetivo, su trato como instantánea o exposición temporal, y su consideración como documento o ficción. A partir de aquí, se pretende confirmar los objetivos planteados: demostrar la importancia de la existencia del tiempo en la fotografía y relacionarlo con los tres acercamientos fotográficos propuestos, generando en consecuencia una investigación práctica que incluye y sintetiza estos tres aspectos temporales.

El temps s'adherix irremissiblement a la fotografia, des de les primeres captures de més de huit hores d'exposició fins a les instantànies més efímeres. L'existència d'aquest temps provoca qüestions sobre la seva naturalesa, les seves diferents manifestacions, i la seva manera d'afectar tant la fotografia com a la seva recepció per part de l'espectador.

El present treball d'investigació reuneix l'estudi teòric i desenvolupament pràctic de la temporalitat en la fotografia, atenent especialment a tres aspectes principals: com es captura la fotografia, com es mostra a l'espectador, i què es mostra en ella. L'estudi comença amb l'anàlisi dels debats inicials en fotografia, sobre el seu caràcter objectiu o subjectiu, el seu tracte com a instantània o exposició temporal, i la seua consideració com a document o ficció. A partir d'ací, es pretén confirmar els objectius proposats: demostrar la importancia de l'existència del temps en la fotografia i relacionar-ho amb els tres acostaments fotogràfics proposats, generant en conseqüència una investigació pràctica que inclou i sintetitza aquestos tres aspectes temporals.