Distribució geogràfica i evolució estacional de parasitoides i hiperparasitoides de pugons en cítrics a la Península Ibèrica

Abstract

Two species of aphids, the predominant species Aphis spiraecola and the secondary Aphis gossypii, are found at relevant levels on citrus crops of the Iberian Peninsula. The presence of primary parasitoids should minimize economic damages through the reduction of aphids¿ populations, but their effectiveness is compromised by the action of hyperparasitoids. By weekly monitoring infested shoots and yellow sticky traps installed in 15 orchards distributed along the citrus belt of eastern Spain and two orchards in the Algarve (South Portugal), an identification and monitoring of the seasonal evolution of the aphids, parasitoids and hyperparasitoids was carried out between April and September in the years 2015 and 2016. The parasitoids identified were Binodoxys angelicae, which was the most abundant in 2015, and Lyshiplebus testaceipes, more abundant in 2016. We identified six hyperparasitoids: Alloxysta sp, Syrphophagus aphidivorus, Pachyneuron aphidis, Asaphes supensus, Asaphes vulgaris and Dendrocerus sp. While the abundance of parasitoids was similar in the two years of study, hyperparasitoids were much more abundant in 2015. Comparing the species distribution among orchards we observed that in general each particular orchard contains most or all the species of parasitoids and hyperparasitoids. The species with more irregular abundance between orchards is B. angelicae, and the most homogeneous is Alloxysta sp. On the east coast of Spain both primary parasitoids were present in similar abundance levels and the most abundant hyperparasitoids were Alloxysta sp and S. aphidivorus. In the south of Portugal, the most abundants were the primary parasitoid L. testaceipes and the hyperparasitoids Alloxysta sp, Asaphes vulgaris and A. suspensus. Comparing the seasonal population trend of aphids, parasitoids and hyperparasitoids we observed that the three groups appear in time almost simultaneously. Only in one of two years we observed a slight difference of 1-2 wk in the population maximum. Among the hyperparasitoids, S. aphidivorus is the only species showing some delay in relation with the primary parasitoids.

[ES] En la Península Ibérica hay dos especies de áfidos a niveles relevantes, predominando la especie Aphis spiraecola, y la secundaria Aphis gossypii. La presencia de parasitoides primarios tendría que minimizar los perjuicios económicos a través de la reducción de las poblaciones de áfidos, pero su eficacia se ve comprometida por la acción de los hiperparasitoides. Mediante un monitoreo semanal de la infestación de brotes y la instalación de trampas amarillas en 15 parceladas distribuidas a lo largo del cinturón cítrico del este de España y dos en el Algarve (Sur de Portugal), se hizo una identificación y seguimiento de la evolución estacional de los áfidos, parasitoides e hiperparasitoides en el periodo de abril a septiembre en los años 2015-2016. Los parasitoides identificados fueron Binodoxys angelicae, el más abundante en 2015 y Lysiphlebus testaceipes, más abundante en 2016. Hemos identificado seis especies de hiperparasitoides: Alloxysta sp, Syrphophagus aphidivorus, Pachyneuron aphidis, Asaphes vulgaris, Asaphes suspensus y Dendrocerus sp. Mientras que la abundancia de parasitoides fue parecida en los dos años de estudio, los hiperparasitoides fueron más abundantes en 2015. Comparando la distribución de las especies en las parcelas observamos que en general las parcelas individuales contienen todas las especies de parasitoides e hiperparasitoides. La especie de distribución más irregular es B. angelicae y la más homogénea Alloxysta sp. En el este de la costa de España los dos parasitoides primarios presentan unos niveles de abundancia similar y los hiperparasitoides más abundantes son Alloxysta sp y Syrphophagus aphidivorus. En el Sur de Portugal el parasitoide primario más abundante es L. testaceipes y los hiperparasitoides son Alloxysta sp, Asaphes vulgaris y Asaphes suspensus. Comparando las tendencias estacionales de las poblaciones de los pulgones, parasitoides y hiperparasitoides, observamos que los tres grupos aparecen casi simultáneamente. Solo en uno de los dos años observamos pequeñas diferencias de una a dos semanas en los máximos poblacionales. Entre los hiperparasitoides, S. aphidivorus es la única especie con un retraso respecto a los parasitoides primarios.

A la Península Ibèrica trobem dos espècies d¿àfids a nivells rellevants, l¿espècie predominant Aphis spiracola, i la secundaria Aphis gossypii. La presència de parasitoides primaris hauria de minimitzar els perjudicis econòmics a través de la reducció de la poblacions d¿àfids, però la seua eficàcia es veu compromesa per l¿acció dels hiperparasitoides. Mitjançant un monitoratge setmanal de la infestació de brots de brots i la instal·lació de paranys grocs en 15 parcel·les distribuïdes al llarg del cinturo cítric de l¿est d¿Espanya i dos en l¿Algarve (Sud de Portugal), es va fer una identificació i seguiment de l¿evolució estacional dels àfids, parasitoides i hiperparasitoides en el període d¿abril a setembre dels anys 2015 i 2016. Els parasitoides identificats van ser Binodoxys angelicae, que va ser el més abundant en 2015 i Lyshiplebus testaceipes, més abundant el 2016. Hem identificat sis espècies d¿hiperparacitoides: Alloxysta sp, Syrphophagus aphidivorus, Pachyneuron aphidis, Asaphes supensus, Asaphes vulgaris I Dendrocerus sp. Mentre què l¿abundància de parasitoides va ser semblant en ambdós anys d¿estudi, els hiperparasitoides van ser molt més abundants en 2015. Comparant la distribució de les espècies en les parcel·les observem que en general les parcel·les individuals contenen totes les espècies de parasitoides i hiperparasitoides. L¿espècie de distribució més irregular és B. angelicae i la més homogènia Alloxysta sp. En el est de la costa d¿Espanya ambdós parasitoides primaris presenten uns nivells d¿abundància similar i els hiperparasitoides més abundants són Alloxysta sp i S. aphidivorus. En el Sud de Portugal el parasitoide primari més abundant és L. testaceipes i els hiperparasitoides són Alloxysta sp., Asaphes vulsgaris i Asaphes suspensus. Comparant les tendències estacionals de les poblacions dels pugons, parasitoides i hiperparasitoides observem que els tres grups apareixen quasi alhora. Solament en un dels dos anys observem lleugeres diferencies d¿1 a 2 setmanes en els màxims poblacionals. Entre els hiperparasitoides, S. aphidivorus és l'única espècie que mostra algun retard en relació amb els parasitoides primaris.