Estudio de la efectividad del ácido tánico en piezas de hierro arqueológico

Abstract

[EN] In this Master’s Degree final dissertation it was tried to examine the effectiveness of one of the products most used in the process of inhibition of archaeological objects of iron, such as tannic acid. As well as the verification of the inhibitory-protective combination, in order to know if it is really necessary to apply the samples, when the corrosive products of this type of archaeological pieces are passivated. The use of tannins causes a variation of coloration in the surface of an object, as a consequence of the chemical reaction, which occurs when it is applied, that creates a new component on the pieces. This is one of the reasons why it has been decided to carry out this research, the results of which may be very useful to the world of the conservation and restoration of archaeological objects, more specifically those formed by iron; one of the metals most likely to corrode. To carry out the present investigation, it has been necessary to carry out a thorough bibliographical review of iron specific corrosion products and their corrosion process; as well as the products used in the interventions during the processes of inhibition and passivation of the archaeological objects of iron. Electrochemical techniques such as Electrochemical Impedance Spectroscopy (EIS) and Cyclic Voltamperometry have also been studied and use to verify the effectiveness of the treatments applied to the different samples with which the study has been elaborated. Tannic acid as an inhibitor and acrylic resin, Paraloid® B-44, as a protector have been the products chosen for the study, due to its great use in the field of restoration of archaeological pieces of iron, in order to extend the shelf life of archaeological objects.

En el presente trabajo final de máster, se ha querido abordar la comprobación de la efectividad de uno de los productos más utilizados en el proceso de inhibición de los objetos arqueológicos de hierro, como es el ácido tánico. Así como la comprobación de la combinación inhibidor-protector, para conocer si realmente es necesaria la aplicación de los dos tratamientos, a la hora de pasivar los productos de corrosión presentes en este tipo de piezas arqueológicas. La utilización de taninos provoca una variación de coloración en la superficie del objeto, ya que al aplicarlo se produce una reacción química que crea un nuevo componente sobre las piezas. Este es uno de los motivos por los que se ha decidido llevar a cabo esta investigación, cuyos resultados pueden ser de gran utilidad para el mundo de la conservación y restauración de objetos arqueológicos, más concretamente los formados por hierro; uno de los metales más proclives a corroerse. Para llevar a cabo la presente investigación, ha sido necesaria la realización de una exhaustiva revisión bibliográfica de los productos de corrosión específicos del hierro y su proceso de corrosión; así como los productos empleados en las intervenciones durante los procesos de inhibición y pasivación de los objetos arqueológicos de hierro. También se han estudiado y utilizado técnicas electroquímicas como la Espectroscopía de Impedancia Electroquímica (EIS) y la Voltamperometría Cíclica, para comprobar la efectividad de los tratamientos aplicados a las distintas muestras con las que se ha elaborado el estudio. El ácido tánico como inhibidor y la resina acrílica Paraloid® B-44 como protector han sido los productos elegidos para la realización del estudio, por su gran utilización en el campo de la restauración de piezas arqueológicas de hierro, aplicados para alargar la vida útil de los objetos arqueológicos.

[CA] En el present treball final de màster s’ha volgut abordar la comprovació de l’efectivitat d’un dels productes més utilitzats en el procés d’inhibició dels objectes arqueològics de ferro, com és l’àcid tànnic. Així com la comprovació de la combinació inhibidor-protector, per a conéixer si realment és necessària l’aplicació ambdós tractaments, a l’hora de passivar els productes de corrosió presents en aquest tipus de peces arqueològiques. La utilització de tannins provoca una variació de coloració a la superfície de l’objecte, ja que quan s’aplica es produeix una reacció química que crea un nou component a les peces. Aquest és un dels motius pels quals s’ha decidit realitzar aquesta investigació, els resultats de la qual poden resultar de gran utilitat per al món de la conservació i la restauració d’objectes arqueològics, més concretament els formats per ferro; un dels metalls més proclius a corroir-se. Per a portar a terme la present investigació, ha sigut necessària la realització d’una exhaustiva revisió bibliogràfica dels productes de corrosió específics del ferro i el seu procés de corrosió; així com els productes empleats a les intervencions durant els processos d’inhibició i passivació dels objectes arqueològics de ferro. També s’han estudiat i utilitzat tècniques electroquímiques com l’Espectroscòpia d’Impedància Electroquímica (EIS) i la Voltamperometria Cíclica, per a comprovar l’efectivitat dels tractaments aplicats a les distintes mostres amb les quals s’ha elaborat l’estudi. L’àcid tànnic com inhibidor i la resina acrílica Paraloid® B-44 com protector han sigut els productes seleccionats per a la realització de l’estudi, per la seua gran utilització en el camp de la restauració de peces arqueològiques de ferro, empleats per a allargar la vida útil dels objectes arqueològics.