Ejecución de planes de emergencia usando motores de procesos

Abstract

Emergency response is a knowledge intensive activity. Much earlier than an incident occurs, knowledge management tasks have been performed by experts in the planning stage of the emergency management lifecycle. The experience of planners (their tacit knowledge) is combined with the in situ observations to compile an emergency plan containing all the information necessary to respond to potential incidents in a given organization. The emergency plan contains the formal knowledge that should be used in case of incidents. Among the planning activities, transforming as much tacit knowledge as possible into formal knowledge is particularly challenging. When a disaster occurs, the response procedure is performed according the specification contained in the emergency plan. Such a specification includes the identification of the actors participating in the response, plus the activities each actor should perform. These activities are modeled as tasks and coordinated according to a given control flow that defines a task execution ordering. The control flow specification may be implicit in a natural language based narrative description, or it may be explicit in the form of a directed graph in the case of formal or structured models (e.g. Petri Nets or BPMN specifications, respectively). Explicit models are mandatory to have a formal execution semantics allowing the enactment of the response procedures with the help of a process support system. The main objective of the project is to study the suitability of open source business process engines to the deployment of Web applications that contain the operational side of an emergency plan. The emergency plan will be modeled using process languages, these models will be deployed in the engine. Web clients will access the tasks involved in the execution of the emergency plan.

La respuesta a emergencias es una actividad intensiva en conocimiento. Mucho antes de que un incidente ocurre, las tareas de gestión del conocimiento han sido realizadas por expertos en el área de planificación de la gestión del ciclo de vida de una emergencia. La experiencia de los planificadores (su conocimiento tácito) se combina con las observaciones in situ para recopilar un plan de emergencia que contenga toda la información necesaria para responder a incidentes potenciales dentro de una organización. El plan de emergencia contiene el conocimiento formal que debe ser usado en caso de incidentes. Entre las actividades de planificación, la transformación de todo el conocimiento tácito que sea posible en conocimiento formal es una actividad particularmente exigente o retadora. Cuando ocurre un desastre, el procedimiento de respuesta se realiza de acuerdo a la especificación contenida en el plan de emergencia. La especificación incluye la identificación de los actores participantes en la respuesta, más las actividades que cada actor debe realizar. Esas actividades se modelan como tareas que son coordinadas de acuerdo a un flujo de control dado que define el orden de ejecución. La especificación del flujo de control puede ser implícito mediante una narración descrita en lenguaje natural, o explícito en la forma de un grafo dirigido en el caso de modelos formales o estructurados (i.e. Redes de Petri o especificaciones BPMN, respectivamente). Los modelos explícitos son obligatorios si se quiere tener una semántica de ejecución que permita la representación de los procedimientos de respuesta con la ayuda de sistemas de soporte a procesos. El principal objetivo del proyecto es estudiar la idoneidad de motores de procesos de código abierto para el desarrollo de aplicaciones Web que contenga la vertiente operacional de un plan de emergencia. El plan de emergencia será modelado utilizando lenguajes de procesos, esos modelos serán desplegados en el motor. Clientes Web accederán a las tareas relacionadas con la ejecución de un plan de emergencia.

[CA] La resposta a emergències és una activitat intensiva en coneixement. Molt abans que un incident ocorre, les tasques de gestió del coneixement han sigut realitzades per experts en l’àrea de planificació de la gestió del cicle de vida d’una emergència. L’experiència dels planificadors (el seu coneixement tàcit) es combina amb les observacions in situ per a recopilar un pla d’emergència que continga tota la informació necessària per a respondre a incidents potencials dins d’una organització. El pla d’emergència conté el coneixement formal que ha de ser usat en cas d’incidents. Entre les activitats de planificació, la transformació de tot el coneixement tàcit que siga possible en coneixement formal és una activitat particularment exigent. Quan ocorre un desastre, el procediment de resposta es realitza d’acord a l’especificació continguda en el pla d’emergència. L’especificació inclou la identificació dels actors participants en la resposta, més les activitats que cada actor ha de realitzar. Aqueixes activitats es modelen com a tasques que són coordinades d’acord a un flux de control atès que defineix l’ordre d’execució. L’especificació del flux de control pot ser implícit mitjançant una narració descrita en llenguatge natural, o explícit en la forma d’un graf dirigit en el cas de models formals o estructurats (i.i. Xarxes de Petri o especificacions BPMN, respectivament). Els models explícits són obligatoris si es vol tenir una semàntica d’execució que permeta la representació dels procediments de resposta amb l’ajuda de sistemes de suport a processos. El principal objectiu del projecte és estudiar la idoneïtat de motors de processos de codi obert per al desenvolupament d’aplicacions Web que continga el vessant operacional d’un pla d’emergència. El pla d’emergència serà modelat utilitzant llenguatges de processos, aqueixos models seran desplegats en el motor. Clients Web accediran a les tasques relacionades amb l’execució d’un pla d’emergència.