Arquitectura y Buddhismo: La Ciudad del Nirvana

Abstract

Key words: Utopía, Nirvana, City, Strategy.

This thesis starts from a small idea that Utopia and Nirvana can be twin concepts. If utopianism refers to system and ideology, Nirvana is about phenomenology and psychology, which are inevitable genres when dealing with contemporary cities. It is also a counterpart of the orthodox utopian tradition to generate another point of singularity, entering into the Heretical dimension.

The first objective of this study is to clarify a dialectical synthesis confronting two heterogeneous concepts which are Utopia and Nirvana. And the second objective of this study is to check the strength of this study at a practical level. For this reason, the investigations and the arguments procede in the following methodological orders.

Ths first chapter presents the Buddhist mantras which are the essential teachings of Siddhartha to reach Nirvana. Chapters 2 through 5 investigate utopian urban planning projects in the 20th century for analysis, by using the Buddhist approach which was discussed in Chapter 1. Chapters 6 and 7 focus on Japanese architectures and gardens which introduced in Zen-Buddhist philosophies that can be the counterpart of utopianism.

In Chapters 8, 9 and 10, the principles on epistemology, ethics and aesthetics are established with general arguments based on data analyzed by nirvanic criteria. And in Chapters 11, 12 and 13, the nirvanic principles are applied in the real-life city to verify its forcefulness, as a new tool to understand the city in an alternative perspective by incorporating urbanism, fields of psychology and phenomenology, positively and strategically. In Chapter 14, based on the data and principles that have been acquired in the previous chapters, a new advanced principle called Nirvanic Form is established, a practical index to describe and to value spaces in the architectural and urban perspective.

In the end, Chapter 15 and 16, this study argues for the ontological meaning of this study for this modern era and the possibility for the future.

Since no dharma can be perpetual, the strength of the thesis could not be eternal. It is sufficient if this thesis gains its reason for existence by checking its utility and its spirit in this age. Nevertheless the strength and feasibility of the thesis is already demonstrated by applying the idea of Nirvana to urban and architectural space.

Logically, The City of Nirvana would be a city-dharma. Depending on the situation, this study reproduces the extinction of pain, and on the contrary, it can reproduce the accumulation of pain when the circumstance changes in the future.

Palabras Claves: Utopía, Nirvana, Ciudad, Estrategias.

La tesis empieza desde una pequeña idea consistente en que la Utopía occidental y el Nirvana asiático pueden ser conceptos gemelos. Si el utopismo se refiere al sistema y la ideología, el Nirvana es sobre la fenomenología y la psicología, que son géneros inevitables cuando tratan de las ciudades contemporáneas, también es una contraparte de la tradición utopista ortodoxa para generar otro punto de singularidad, entrando en la dimensión herética.

El primer objetivo de este estudio es dilucidar una síntesis dialéctica confrontando dos conceptos heterogéneos que son la Utopía y el Nirvana. Y el segundo objetivo de este estudio es comprobar la contundencia de este estudio en un nivel práctico. Por eso, las investigaciones y los argumentos se suceden en los siguientes órdenes metodológicos.

La metodología de este estudio es sencilla y clara. En el primer capítulo, se van a presentar los mantras buddhistas, cuáles son las esenciales enseñanzas de Siddhartha para llegar al Nirvana. En los capítulos 2 al 5, se investiga los proyectos utopistas del urbanismo en el siglo XX para analizar con el criterio buddhista que se adquirirá en el capítulo 1. En los capítulos 6 y 7, se entienden las arquitecturas y jardines japoneses en los que están introducidas las filosofías zen-buddhistas que puede ser la contraparte del utopismo.

En los capítulos 8, 9 y 10, se establecen los principios sobre la epistemología, la ética y la estética con los argumentos generales, basando los datos analizados por los criterios nirvánicos. Y en los capítulos 11, 12 y 13, los principios nirvánicos se aplican en la ciudad real para comprobar su contundencia, como una nueva herramienta para poder percibir la ciudad en una perspectiva alternativa, incorporando en el urbanismo los campos de la psicología y la fenomenología, positivamente y estratégicamente. En el capítulo 14, basándose en los datos y principios que se han adquirido en los capítulos precedentes, se establece un nuevo principio avanzado llamado Forma Nirvánica, un índice práctico para poder describir y valorar los espacios en la perspectiva arquitectónica y urbanística.

Al final, en el capítulo 15 y 16, se argumenta sobre el sentido ontológico de este estudio para la presente era y la posibilidad para el tiempo venidero, añadiendo algunas explicaciones adicionales. El estudio llega a la conclusión.

Como ningún dharma puede ser perpetuo, la contundencia de la tesis tampoco podría ser eterna. Solamente, sería suficiente si esta tesis gana su razón de existir comprobando su utilidad y su espíritu en esta era. No obstante la contundencia y la factibilidad de la tesis ya está demostrada aplicando la idea del Nirvana al espacio urbanístico y arquitectónico.

La ciudad del nirvana sería una ciudad-dharma, lógicamente. Esta tesis no es nada más que un dharma. Depende de la situación, este estudio reproduce la extinción del dolor, y también, al contrario, puede reproducir la acumulación del dolor cuando la circunstancia cambiase en el tiempo venidero.

Paraules Clau: Utopia, Nirvana, Ciutat, Estratègies

La tesi comença des d'una petita idea consistent en què la utopia occidental i el nirvana asiàtic poden ser conceptes bessons. Si l'utopisme es refereix al sistema i a la ideologia, el Nirvana és sobre la fenomenología i la psicología, que són gèneres inevitables quan es tracta de les ciutats contemporànies, també és una contrapart de la tradició utopista ortodoxa per a generar altre punt de singularitat, entrat en la dimensió herètica.

El primer objectiu d'aquest estudi és dilucidar una síntesi dialèctica confrontant dos conceptes heterogenis que són l'Utopia i el Nirvana. I el segon objectiu d'aquest estudi és comprovar la contundència d'aquest estudi en un nivell pràctic. Per això, les investigacions i els arguments es succeeixen en els següents ordres metodològics.

La metodología d'aquest estudi es senzilla i clara. En el primer capítol, es van a presentar els mantras buddhistas, les quals són les essencials ensenyaments de Siddharta per arribar al Nirvana. En els capitols 2 al 5, s'investiga els projectes utopistas de l'urbanisme en el segle XX per analitzar amb el criteri buddhista que es va adquirir en el capítol 1. En els capitols 6 i 7, s'entenen les arquitectures i els jardins japonesos en els quals estan introduïdes les filosofies zen-Buddhistes que poden ser la contrapart de l'utopisme. En els capitols 8,9 i 10, s'estableixen els principis sobre l'epistemologia, l'ètica i l'estètica amb els arguments generals, basant les dades analitzats pels criteris nirvànics. I en els capitos 11, 12 i 13, els principis nirvànics s'apliquen en la ciutat real per comprovar la seva contundència, com una nova eina per poder percebre la ciutat en una perspectiva alternativa, incorporant en l'urbanisme els camps de la psicología i la fenomenología, positiva i estratégicament. En el capítol 14, basant-se en les dades i principis que s'han adquirit en els capitols precedents, s'estableix un nou principi avançat anomenat Forma Nirvànica, un índex pràctic per poder descriure i valorar els espais en la perspectiva arquitectònica i urbanística.

Al final, en el capítol 15 i 16, s'argumenta sobre el sentit ontològic d'aquest estudi per la present era i la possibilitat per al temps esdevenidor, afegint algunes explicacions addicionals. L'estudi arriba a la conclusió.

Com cap dharma pot ser perpetu, la contundència de la tesi tampoc podria ser eterna. Només, seria suficient si aquesta tesi guanya la seva raó d'existir comprovant la seva utilitat i el seu esperit en aquesta era. No obstant això, la contundència i la factibilitat de la tesi ja està demostrada aplicant la idea del Nirvana a l'espai urbanístic i arquitectònic.

La ciutat del Nirvana seria una ciutat-dharma, lògicament. Aquesta tesi no és res més que un dharma. Depèn de la situació, aquest estudi reprodueix l'extinció del dolor, i també, al contrari, pot reproduir l'acumulació del dolor quan la circumstància canviés en el temps esdevenidor.