Transformaciones y cambios de contexto en los retablos; el caso de Xátiva

Abstract

SUMMARY

An altarpiece is a hard work of art to understand, from the structural point of view, as well as, from the iconographic one. It is an interrelated group of images, which are the result of some characteristics, which are determined in part for the place it is destined, and the rest for the people who ordered it, its authors and for the historicartistic period in which it was created. All the images and elements in the altarpiece have a concrete function and purpose: to transmit messages, a tale, a group of symbols and some aesthetic effects.

The topic of this Doctoral Thesis is focused on the transformations that the pictorial altarpiece have suffered, including changes in theirlocation, their iconography and the context in which they are presented. The transformations are a very important problem due to the huge variety of them; such as: repainting, mutilations, combination of elements from different ages and the dismemberment of the altarpiece and so on ... The trouble also depends on the degree of modifications suffered. In some altarpieces there is only one panel painted, or the altarpiece has arrived today with so many transformations that it has become a collage of pieces from other altarpieces. This is a challenge in every intervention of restoration and preservation.

Nowadays, there is no agreement in how to proceed regarding these transformations, to be able to explain the extent of these transformations this work of investigation has centred in some pictorial altarpieces, or in parts of them. These are preserved in the town of Xàtiva, the examples are located between XIV and XVIII centuries. Some of them are: " Retablo Mayor de San Pedro Y San Pablo, Retablo de los Dolores de la Virgen and Retablo de Guerau de Castellvert". There are also exposed examples of independent pieces, which in origin were part of some altarpiece, such as a tabernacle, some panel painted o part of a pew within others.

A description of each work of art has been made. The changes on its placements, each and every identified alteration in order to comprehend the rounds suffered by the work of art which have taken it to its present's day state. Some unpublished documents have been obtained, from written texts to pictures, which show some light on the history of these art pieces. Also, some hypothesis on these altar pieces restorations to their initial morphology, so that, the extent of their transformations is shown.

From the study of these pieces and the revision of the main pieces' alterations, the most recent restorations have been analysed and exposed, so that, studying the adopted solutions to handle these transformations, and reach that the observer can read these pieces of art despite their transformations, mutilations and their descontextualization.

RESUMEN

Un retablo es una obra compleja de comprender, tanto desde el punto de vista estructural como iconográfico. Es un conjunto de imágenes interrelacionadas, como resultado de un cúmulo de características, determinadas en parte por el lugar al que está destinado, por los comitentes que lo encargaron, por los artistas que lo realizaron y, por supuesto, por el período histórico-artístico y la estructura social en la que se creó. Todas las imágenes, y demás elementos que configuran el retablo, persiguen una función y propósito determinado para transmitir un mensaje, un relato, un conjunto de símbolos y también de efectos estéticos.

El tema de esta tesis doctoral está centrado en las transformaciones que han sufrido los retablos pictóricos, incluyendo tanto los cambios de carácter físico como las modificaciones en la iconografía, así como los cambios en el contexto en el que se presentan. Las transformaciones son un problema de enorme importancia debido a la gran variedad de estas (repintes, mutilaciones, combinaciones de elementos de diferentes épocas, desmembramiento de retablos etc.) y al grado de modificación que pueden implicar. De algunos retablos solo se ha conservado una tabla, o el retablo ha llegado a la actualidad con transformaciones que lo han convertido en un collage de piezas de otros retablos. Esto es un reto en cada intervención de conservación y restauración, así como en su gestión. Actualmente, no siempre hay un consenso en la forma de proceder con respecto a estas alteraciones o con respecto a la forma de presentación de los retablos, o de las partes conservadas de los mismos, para hacer entender al espectador, de forma comprensible, la historia de las piezas.

Para poder explicar el alcance de estas transformaciones, este trabajo de investigación se ha centrado en algunos retablos pictóricos (o partes de los mismos) conservados en la ciudad de Xàtiva, con ejemplos desde el siglo XIV hasta el s. XVIII. Algunos de estos son el Retablo Mayor de San Pedro y San Pablo, el Retablo de los Dolores de la Virgen y el Retablo de Guerau de Castellvert. También se exponen ejemplos de piezas independientes que formaban originalmente parte de algún retablo, como un sagrario, diversas tablas y fragmentos de un banco, entre otros.

Se ha realizado una descripción de cada obra, expuesto sus cambios de ubicación y todas las alteraciones que se han podido identificar, para comprender el recorrido de estas obras, los diversos estados por los que ha pasado y que han configurado la obra existente en la actualidad. Se han obtenido algunos documentos inéditos, tanto textos como fotográficos, que permiten arrojar luz sobre algún periodo de la historia de estas obras. También se aportan hipótesis de reconstrucción de algunos de los retablos (su morfología inicial) para presentar de forma más evidente el alcance de las transformaciones.

A partir del estudio de estas piezas, y de una revisión de las principales alteraciones que pueden sufrir los retablos, se han expuesto y analizado las restauraciones más recientes realizadas a las mismas. Se trata de estudiar las soluciones adoptadas para gestionar estas transformaciones y conseguir que la obra, aun mutilada y descontextualizada, sea legible para el espectador.

RESUM

Un retaule és una obra complexa de comprendre, tant des del punt de vista estructural com iconogràfic. És un conjunt d'imatges interrelacionades, com a resultat d'un cúmul de característiques, determinades en part pel lloc al qual està destinat, pels comitents que el van encarregar, pels artistes que el van realitzar i, per descomptat, pel període històric-artístic i l'estructura social en la qual es va crear. Totes les imatges, i altres elements que configuren el retaule, persegueixen una funció i propòsit determinat per transmetre un missatge, un relat, un conjunt de símbols i també d'efectes estètics.

El tema d'aquesta tesi doctoral està centrat en les transformacions que han sofert els retaules pictòrics, inclosos tant els canvis de caràcter físic com les modificacions en la iconografia, així com els canvis en el context en què es presenten. Les transformacions són un problema d'enorme importància a causa de la gran varietat d'aquestes (repintades, mutilacions, combinacions d'elements de diferents èpoques, desmembrament dels retaules, etc.) i al grau de modificació que poden implicar. D'alguns retaules només s'ha conservat una taula, o el retaule ha arribat a l'actualitat amb transformacions que l'han convertit en un collage de peces d'altres retaules. Això és un repte en cada intervenció de conservació i restauració, així com en la seva gestió. Actualment, no sempre hi ha un consens en la forma de procedir pel que fa a aquestes alteracions o pel que fa a la forma de presentació dels retaules, o de les parts conservades d'aquests, per fer entendre a l'espectador, de manera comprensible, la història de les peces.

Per poder explicar l'abast d'aquestes transformacions, aquest treball de recerca s'ha centrat en alguns retaules pictòrics (o parts dels mateixos) conservats a la ciutat de Xàtiva, amb exemples des del segle XIV fins al s. XVIII. Alguns d'aquests són el Retaule Major de Sant Pere i Sant Pau, el Retaule dels Dolors de la Mare de Déu i el Retaule de Guerau de Castellvert. També s'exposen exemples de peces independents que formaven originalment part d'algun retaule, com un sagrari, diverses taules i fragments d'un banc, entre d'altres.

S'ha realitzat una descripció de cada obra, exposat els seus canvis d'ubicació i totes les alteracions que s'han pogut identificar, per comprendre el recorregut d'aquestes obres, els diversos estats pels quals ha passat i que han configurat l'obra existent en l'actualitat. S'han obtingut alguns documents inèdits, tant textos com fotogràfics, que permeten donar llum sobre algun període de la història d'aquestes obres. També s'aporten hipòtesi de reconstrucció d'alguns dels retaules (la seva morfologia inicial) per presentar de forma més evident l'abast de les transformacions.

A partir de l'estudi d'aquestes peces, i d'una revisió de les principals alteracions que poden patir els retaules, s'han exposat i analitzat les restauracions més recents realitzades a aquestes. Es tracta d'estudiar les solucions adoptades per gestionar aquestes transformacions i aconseguir que l'obra, tot i mutilada i descontextualitzada, siga llegible per a l'espectador.