Caracterización del productor y explotación agraria ecológica. El caso de la Comunidad Valenciana

Abstract

Organic farming is gaining importance in recent years as a more environmentally friendly method of agricultural production. It has been observed that the number of producers and the area devoted to these crops in the world grow steadily.

The present thesis analyzes the influence of a set of sociodemographic and socioeconomic variables when making the decision to follow an ecological method in the farm. The objective of the research is to analyze if these variables can characterize the profile of the producer and the ecological exploitation, in particular in the case of the Valencian Community, and, if they are sufficient to differentiate the producers who choose the ecological system production against the conventional. To achieve this objective, a descriptive analysis of the characteristics of organic farms at the national, regional and provincial level is carried out. The effect of the variables is then explored through a multiple correspondence analysis. Variables for the analysis are gender, ownership, age, training, farm size, profitability, crop type, and total work-year units.

After characterizing the profile of the producer and ecological farms at the national, regional and provincial level, some specificities are deduced for the Valencian case. The analysis showed that the selected variables are not sufficient to determine the choice of an ecological or conventional method. In addition, the profile of the organic producer has hardly evolved over time, showing a slight different effect of the study variables in the two stages analyzed: 1999 and 2009. This is not a production method exclusive for a minority but rather an expanding form of production. However, there is no defined profile of organic producer that can particularize this form of agricultural production. Everything suggests that economic expectations are a priority for the development of this type of agriculture, leaving behind the ideological and / or environmental motivations that started this activity.

To analyze the variables at the national, regional and provincial levels, the 2009 Agrarian Census published by the National Statistics Institute (INE) was used as a data source. It has been working differentiating men of women, and holders of non-titleholders. The same division is made for the study of the evolution of variables in the Valencian Community where the data of the Agrarian Census of 1999, of the Agrarian Census of 2009 and of the Survey of the Structure of the Agricultural Exploitations of 2013 are compared.

La agricultura ecológica está ganando relevancia los últimos años por ser un método de producción agrario más respetuoso con el medio ambiente. Se ha podido constatar que crece de manera sostenida el número de productores y la superficie dedicada a estos cultivos en todo el mundo.

La presente Tesis analiza la influencia de un conjunto de variables sociodemográficas y socioeconómicas a la hora de tomar la decisión de seguir un método ecológico en la explotación agraria. El objetivo de la investigación es analizar si dichas variables pueden caracterizar el perfil del productor y de la explotación ecológica, en particular en el caso de la Comunidad Valenciana, y si son suficientes para diferenciar a los productores que eligen el sistema de producción ecológico frente al sistema convencional. Para lograr este objetivo se realiza, en primer lugar, un análisis descriptivo de las características de las explotaciones ecológicas a nivel nacional, autonómico y provincial. Posteriormente se explora el efecto de las variables a través de un análisis de correspondencias múltiples. Las variables para el análisis son el género, la titularidad, la edad, la formación, el tamaño de la explotación, la rentabilidad, el tipo de cultivo y las unidades de trabajo-año totales.

Tras la caracterización del perfil del productor y de las explotaciones ecológicas a nivel nacional, autonómico y provincial se deducen algunas especificidades para el caso valenciano. El análisis realizado pone de manifiesto que las variables seleccionadas no son suficientes para determinar la elección de un método ecológico o convencional. Además, el perfil del productor ecológico apenas ha evolucionado a lo largo del tiempo, mostrándose un leve efecto diferenciado de las variables de estudio en las dos etapas analizadas: 1999 y 2009. No se trata de un método de producción exclusivo de una minoría sino ante una forma de producción en expansión. Sin embargo, no existe un perfil definido de productor ecológico que pueda particularizar esta forma de producción agraria. Todo hace pensar que las expectativas económicas son una prioridad para el desarrollo de este tipo de agricultura, quedando en un segundo plano las motivaciones ideológicas y/o medioambientales que iniciaron esta actividad.

Para analizar las variables a nivel nacional, autonómico y provincial se ha utilizado como fuente de datos el Censo Agrario de 2009 publicado por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Se ha trabajado diferenciando varones de mujeres, y titulares de no titulares. La misma división se realiza para el estudio de la evolución de las variables en la Comunidad Valenciana donde se comparan los datos del Censo Agrario de 1999, del Censo Agrario de 2009 y de la Encuesta sobre la Estructura de las Explotaciones Agrícolas de 2013

L'agricultura ecològica està guanyant rellevància els últims anys per ser un mètode de producció agrària més respectuós amb el medi ambient. S'ha pogut constatar que el nombre de productors i la superfície dedicada a aquests cultius creixen de manera sostinguda a tot el món. La present Tesi analitza la influència d'un conjunt de variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques a l'hora de prendre la decisió de seguir un mètode ecològic en l'explotació agrària. L'objectiu de la investigació és analitzar si aquestes variables poden caracteritzar el perfil del productor i de l'explotació en el cas de la Comunitat Valenciana, i si són suficients per a diferenciar els productor que trien el sistema de producció ecològic enfront del sistema convencional. Per aconseguir aquest objectiu es realitza un anàlisi descriptiu de les característiques de les explotacions ecològiques a nivell nacional, autonòmic i provincial amb la intenció d'aproximar-se a la realitat valenciana. Posteriorment s'explora l'efecte de les variables a través d'una anàlisi de correspondències múltiples. Les variables per a l'anàlisi són el gènere, la titularitat, l'edat, la formació, la grandària de l'explotació, la rendibilitat, el tipus de cultiu i les unitats de treball-any totals. Després de la caracterització del perfil del productor i de les explotacions ecològiques a nivell nacional, autonòmic i provincial, s'observa algunes especificitats per al cas valencià. L'anàlisi realitzat posa de manifest que les variables seleccionades no són suficients per a determinar l'elecció d'un mètode ecològic o convencional. A més, el perfil del productor ecològic a penes ha evolucionat al llarg del temps mostrant-se un lleu efecte diferenciat de les variables d'estudi en les primeres etapes analitzades (1999) i en les segones (2009). No estem davant d'un mètode de producció exclusiu d'una minoria sinó d'una forma de producció en expansió, doncs es detecta un augment creixent del nombre de productors. No obstant això, no existeix un perfil definit de productor ecològic que puga particularitzar esta forma de producció agrària. Tot fa pensar que les expectatives econòmiques són una prioritat per al desenvolupament d'aquest tipus d'agricultura quedant en un segon pla les motivacions ideològiques i/o mediambientals que van iniciar aquesta activitat. Per analitzar les variables a nivell nacional, autonòmic i provincial s'ha utilitzat com a font de dades el Cens Agrari de 2009 publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). S'ha treballat diferenciant homes de dones, titular i no titulars. La mateixa divisió es realitza per a l'estudi de l'evolució de les variables a la Comunitat Valenciana on es comparen les dades del Cens Agrari de 1999, del Cens Agrari de 2009 i de l'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles de 2013.