PROPUESTA DE MEJORA METODOLÓGICA PARA EL CONTROL INTEGRAL DEL SEGUIMIENTO DE RESTAURACIONES FORESTALES Y RECUPERACIÓN DE ÁREAS DEGRADADAS

Abstract

This present thesis shows improvements for the control and monitoring of reforestation projects and recovery of degraded areas in order to achieve greater survival and efficiency of the actions and corrective measures adopted. Initially a brief of the state of the forests of the European Union, Spain and the Valencian Community is carried out, governmental programs and repopulation actions stand out. A review is made of the studies that precede the present one in relation to the improvement of a methodology of integral control of the repopulations, which considers factors such as the quality of the project, quality of the execution, station quality and quality of the plant. To achieve the objectives of this thesis, data are used for repopulation in the Muela de Cortes de Pallás, where the development of the plants is verified. The data collection and mathematical model proposed relates the quality of execution and the station quality with the plant mortality. This model allows to infer in a probabilistic way the success of the performance by measuring parameters of performance quality and station quality, which would serve the experts to know beforehand the risk of failure that should be considerd for planing the further works timely follow-up. For the analysis of the quality of the plant are used the data of the project carried out in the localities of Domeño and Castellano, in the margins of the Loriguilla reservoir. In these places, morphological and physiological characteristics of plants from three nurseries were measured. From the morphological data, we have obtained a mathematical model that relates survival with classic variables of morphology such as height and root neck diameter. Also, from the analysis of the survival in several dates a threshold value is established from which the mortality is triggered limiting the chances of success of the repopulation. This same analysis discriminating by plants nursery allows to order these according to the quality of plant provided. On the other hand, an analysis of the nutrients according to the nurseries, date of harvest, plot and date of planting is carried out, showing statistically significant differences in relation to nutrient content, as is the case of Mg, Zn and Mn, highlighting P is a limiting factor in the metabolism and development of new plants. For the subsequent verification of the success of repopulations, orthophotos and satellite images, prior to repopulation, are used in the case of the Muela de Cortes de Pallás and others after repopulation, calculating the vegetation cover index. In conclusion, the contributions of these thesis can help to improve the monitoring of environmental and quality control factors of this type of projects, providing mathematical models of inference that can be useful in future decision-making processes repopulations and recovery of degraded areas. Also, the control tools developed are easily implemented in the current integral control methodologies regarding the characterization and monitoring of the execution, station and plant quality.

La presente tesis plantea mejoras para el control y seguimiento de proyectos de repoblación forestal y de recuperación de áreas degradas con la finalidad de conseguir mayor supervivencia y eficiencia de las actuaciones y medidas correctivas adoptadas. Inicialmente se realiza un breve levantamiento sobre el estado de los bosques de la Unión Europea, España y la Comunidad Valenciana, se destacan los programas gubernamentales y actuaciones repobladoras. Se hace una revisión sobre los estudios que anteceden al presente en relación con la mejora de una metodología de control integral de las repoblaciones, en la que se tiene en cuenta factores como la calidad del proyecto, calidad de la ejecución, calidad de estación y calidad de planta. Para lograr los objetivos de la presente tesis se hace uso de datos de la repoblación en la Muela de Cortes de Pallás donde se verifica el desarrollo de las plantas, la toma de datos y se propone un modelo matemático que relaciona la calidad de ejecución y la calidad de estación con la mortalidad. Este modelo permite inferir de forma probabilística el éxito de la actuación midiendo parámetros de calidad de ejecución y de calidad de estación, lo que serviría a los expertos para conocer de antemano los riegos de fracaso a los que se debería hacer frente y planificar así las labores de seguimiento oportunas. Para el análisis de la calidad de planta se utilizan los datos del proyecto realizado en las localidades de Domeño y Castellano, en las márgenes del embalse de Loriguilla. Allí se midieron características morfológicas y fisiológicas de plantas provenientes de tres viveros. A partir de los datos morfológicos se ha obtenido un modelo matemático que relaciona la supervivencia con variables clásicas de morfología como la altura y el diámetro de cuello de raíz. Asimismo, a partir del análisis de la supervivencia en varias fechas se establece un valor temporal umbral a partir de cual se dispara la mortalidad limitando las probabilidades de éxito de la repoblación. Este mismo análisis discriminando por vivero permite ordenar a éstos en función de la calidad de planta proporcionada. Por otra parte, se realiza un análisis de los nutrientes en función de los viveros, fecha de recolección, parcela y fecha de plantación que demuestra diferencias estadísticamente significativas en relación con el contenido de nutrientes como es el caso del Mg, Zn y Mn, destacando el P que es factor limitante en el metabolismo y desarrollo de las plantas nuevas. Para la verificación posterior del éxito de las repoblaciones se hace uso de ortofotos e imágenes de satélite previas a la repoblación en caso de Muela de Cortes de Pallás y otras posteriores a la repoblación, calculando el índice de cubierta vegetal. En suma, se puede concluir que las aportaciones de la tesis pueden ayudar a mejorar el seguimiento de factores ambientales y de control de calidad de este tipo de proyectos, aportando modelos matemáticos de inferencia que pueden ser útiles en los procesos de toma de decisiones de futuras repoblaciones y recuperación de áreas degradas. Asimismo, las herramientas de control desarrolladas son fácilmente implementarles en las actuales metodologías de control integral en lo concerniente a la caracterización y seguimiento de la calidad de ejecución, estación y planta.

La present tesi planteja millores per al control i seguiment de projectes de repoblació forestal i de recuperació d'àrees degrades amb la finalitat d'aconseguir major supervivència i eficiència de les actuacions i mesures correctives adoptades. Inicialment es realitza un breu alçament sobre l'estat dels boscos de la Unió Europea, Espanya i la Comunitat Valenciana, es destaquen els programes governamentals i actuacions repobladores Es fa una revisió sobre els estudis que antecedixen al present en relació amb la millora d'una metodologia de control integral de les repoblacions, en la que es té en compte factors com la qualitat del projecte, qualitat de l'execució, qualitat d'estació i qualitat de planta Per a aconseguir els objectius de la present tesi es fa ús de dades de la repoblació en el Queixal de Cortes de Pallars on es verifica el desenrotllament de les plantes, la presa de dades i es proposa un model matemàtic que relaciona la qualitat d'execució i la qualitat d'estació amb la mortalitat. Este model permet inferir de forma probabilística l'èxit de l'actuació mesurant paràmetres de qualitat d'execució i de qualitat d'estació, la qual cosa serviria els experts per a conéixer per endavant els regs de fracàs a què s'hauria de fer front i planificar així les labors de seguiment oportunes. Per a l'anàlisi de la qualitat de planta s'utilitzen les dades del projecte realitzat en les localitats de Domeño i Castellano, en els marges de l'embassament de Loriguilla. Allí es van mesurar característiques morfològiques i fisiològiques de plantes provinents de tres vivers. A partir de les dades morfològiques s'ha obtingut un model matemàtic que relaciona la supervivencia amb variables clàssiques de morfologia com l'altura i el diàmetre de coll d'arrel. Així mateix, a partir de l'anàlisi de la supervivència en diverses dates s'establix un valor temporal llindar a partir de qual es dispara la mortalitat limitant les probabilitats d'èxit de la repoblació. Esta mateixa anàlisi discriminant per viver permet ordenar a estos en funció de la qualitat de planta proporcionada. D'altra banda, es realitza una anàlisi dels nutrients en funció dels vivers, data de recol·lecció, parcel·la i data de plantació que demostra diferències estadísticament significatives en relació al contingut de nutrients com és el cas del Mg, Zn i Mn, destacant el P que és factor llimitant en el metabolisme i desenrotllament de les plantes noves. Per a la verificació posterior de l'èxit de les repoblacions es fa ús d'ortofotos i imatges de satèl·lit prèvies a la repoblació en cas de Queixal de Cortes de Pallars i altres posteriors a la repoblació, calculant l'índex de coberta vegetal. En suma, es pot concloure que les aportacions de la tesi poden ajudar a millorar el seguiment de factors ambientals i de control de qualitat d'este tipus de projectes, aportant models matemàtics d'inferència que poden ser útils en els processos de presa de decisions de futures repoblacions i recuperació d'àrees degrades. Així mateix, les ferramentes de control desenrotllades són fàcilment implementarlos en les actuals metodologies de control integral pel que fa a la caracterització i seguiment de la qualitat d'execució, estació i planta.