Análisis del sector del biodiesel en Brasil: sistema de certificación y evolución estructural

Abstract

El biodiesel es una fuente de energía renovable alternativa a los combustibles fósiles producida a partir de aceites de distintos orígenes. La cadena productiva del biodiesel tiene un desarrollo relativamente reciente en el mundo y se ha impulsado con el fin de reducir la dependencia de los combustibles fósiles y las emisiones de gases contaminantes. A diferencia de los países desarrollados, que ponen énfasis en los objetivos medioambientales en su política de biocombustibles (como ocurre en Europa), Brasil divulga la inclusión social como un pilar fundamental de su política, además de la diversificación de la matriz energética por medio de la utilización de materias primas regionales. La producción de biodiesel en Brasil es fomentada por el Estado a través del Sello Combustible Social (SCS), un sistema de certificación vinculado al Programa Nacional de Producción y Uso de Biodiesel (PNPB) destinado a promover el desarrollo económico y sostenible. Centrada en la inclusión social, la certificación -y con ella una serie de beneficios fiscales- se concede a las industrias procesadoras de biodiesel que se abastecen con materias primas procedentes de las pequeñas explotaciones agrícolas. El objetivo de esta Tesis es analizar el sector del biodiesel en Brasil, prestando atención a la estructura industrial y también a la interdependencia entre agricultores, cooperativas agrícolas e industrias, intensificada a través de políticas de certificación. Para ello, se analizaron los efectos que dichas políticas generan en la cadena de valor del biodiesel, abordando aspectos económicos y de gobernanza. El primer artículo se centra en el análisis de la evolución de la concentración de las industrias en el sector del biodiesel brasileño. Para ello se calcularon varios índices de concentración y se observó cómo han evolucionado desde que se puso en marcha este sector. El estudio se complementó con varias técnicas de análisis multivariante como el análisis de correspondencias múltiples (ACM) y el análisis cluster, con el fin de comprender los rasgos estructurales básicos de las industrias que operan en el sector del biodiesel en Brasil en la actualidad. En el segundo estudio fueron analizados los efectos ocasionados por el SCS en las relaciones entre la industria del biodiesel y los pequeños productores en diversas regiones de Brasil. A partir de una revisión bibliográfica de publicaciones científicas y de estudios realizados por agencias nacionales, se hizo un mapa de la actual situación de la cadena del biodiesel en las diversas regiones del país. Los resultados muestran que el SCS ha permitido avanzar en la inserción de agricultores familiares en la cadena de valor y el desarrollo rural sostenible. Sin embargo, la literatura también señala lagunas en la consecución de estos objetivos, como la ocurrencia de fallos en el cumplimiento de contratos entre agricultores familiares e industrias y dificultades en la diversificación de materia prima (oleaginosas utilizadas en la producción del biodiesel). En una tercera fase se hizo un análisis del funcionamiento del SCS, para el cual la información secundaria se completó con evidencia empírica obtenida por medio de trabajo de campo. El estudio de caso se centró en el estado de São Paulo y la información primaria se obtuvo a través de entrevistas semi-estructuradas a técnicos de industrias, agricultores, cooperativas y especialistas del sector. El objetivo era investigar los efectos de la certificación sobre los actores participantes de la cadena del biodiesel, y los resultados se recogen en la publicación nº 3. En este artículo se discutió el funcionamiento del SCS, los ajustes institucionales realizados en este instrumento político a lo largo de su funcionamiento y los logros y disfunciones que han tenido lugar en su aplicación práctica. Los resultados ponen en cuestión la realización del objetivo de inclusión social

Biodiesel is an alternative renewable source of energy to fossil fuels generated by oils from several origins. Biodiesel productive chain has a relatively recent development in the world, and it prospered aiming at reducing dependence on fossil fuels and emission of pollutant gases. Differently from developed countries that emphasize the environmental aims (as in Europe), Brazil divulges social inclusions as a fundamental pillar of its policy, besides the diversification of energy matrix by making use of regional raw materials. Biodiesel production in Brazil is sponsored by the government by means of the Social Fuel Seal (SCS, in Portuguese), a certification system linked to the National Programme for the Production and Use of Biodiesel (Programa Nacional de Produção e Uso de Biodiesel - PNPB) aiming at promoting economic and sustainable development. Focused on social inclusion, the certification and a series of tax benefits are granted to biodiesel processing industries that purchase raw materials from small agricultural properties. The aim of this Thesis is to analyse biodiesel in Brazil focusing both industrial structure and interdependence among farmers, agricultural cooperatives and industries stimulated by certification policies. Thus, the effects that the aforesaid policies have on the biodiesel value chain were analysed, tackling economic and government aspects. The first article is focused on the analysis of the evolution of the concentration of industries of the Brazilian biodiesel chain. So, several indexes of concentration were calculated and it was noticed how these indexes have evolved ever since biodiesel chain started in Brazil. The research was completed with several multivariant analytical techniques such as multiple correspondence analysis (MCA) and cluster analysis aiming at understanding the basic structural characteristics of the industries that operate in the biodiesel chain in Brazil at present. The second study analysed the effects caused by the Social Fuel Seal on the relationship between biodiesel industry and small producers in several regions of Brazil. Based on a bibliographic review of scientific publications and researches carried out by national agencies, a map was made of the present situation of the biodiesel chain in several regions in Brazil. The results show that the Social Fuel Seal allowed the improvement in the insertion of family farmers in the value chain and in the sustainable rural development. However, the literature also points out gaps to attain these objectives such as incomplete compliance with employment legislation between family farmers and industries and difficulties concerning the diversification of raw materials (oleaginous seeds used in the production of biodiesel). During the third phase, an analysis performance was made, when of the Social Fuel Seal performance when secondary information was obtained with empirical evidence obtained during field research. The aforesaid analysis was mainly made in the state of São Paulo, and primary information was obtained from semi-structured interviews with industrial technicians, farmers, cooperatives and specialists in this sector. The aim was to investigate the effects of the certification on the participants in the biodiesel chain, and the results are shown in publication nº 3. In this article, the Social Fuel Seal, institutional arrangements, achievements and dysfunctions were discussed. The results call in question the fulfilment of the aim of social inclusion and the sustainability of the role of family farmers in the Program.

El biodièsel és una font d'energia renovable alternativa als combustibles fòssils produïda a partir d'olis de distints orígens. La cadena productiva del biodièsel té un desenvolunpament relativament recent en el món, i s'ha impulsat a fi de reduir la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos contaminants. A diferència dels països desenvolupats, que posen èmfasi en els objectius mediambientals en la seua política de biocombustibles (com ocorre a Europa), Brasil divulga la inclusió social com un pilar fonamental de la seua política, a més de la diversificació de la matriu energètica per mitjà de la utilització de matèries primeres regionals. La producció de biodièsel a Brasil és fomentada per l'Estat a través del Segell Combustible Social (SCS), un sistema de certificació vinculat al Programa Nacional de Producció i Ús de Biodièsel (PNPB) destinat a promoure el desenvolupament econòmic i sostenible. Centrada en la inclusió social, la certificació -i amb ella una sèrie de beneficis fiscals- es concedix a les indústries processadores de biodièsel que s'abastixen amb matèries primeres procedents de les xicotetes explotacions agrícoles. L'objectiu d'esta Tesi és analitzar el sector del biodièsel a Brasil, prestant atenció a l'estructura industrial i també a la interdependència entre agricultors, cooperatives agrícoles i indústries intensificada a través de polítiques de certificació. Per aquest motiu, es van analitzar els efectes que dites polítiques generen en la cadena de valor del biodièsel, abordant aspectes econòmics i de governança. El primer article se centra en l'anàlisi de l'evolució de la concentració de les indústries en el sector del biodièsel brasiler. Per això es van calcular diversos índexs de concentració i es va observar com han evolucionat des de que es va posar en marxa aquest sector. L'estudi es va complementar amb diverses tècniques d'anàlisi multivariant com l'anàlisi de correspondències múltiples (ACM) i l'anàlisi cluster, a fi de comprendre els trets estructurals bàsics de les indústries que operen en el sector del biodièsel a Brasil en l'actualitat. En el segon estudi van ser analitzats els efectes ocasionats pel SCS en les relacions entre la indústria del biodièsel i els xicotets productors en diverses regions de Brasil. A partir d'una revisió bibliogràfica de publicacions científiques i d'estudis realitzats per agències nacionals, es va fer un mapa de l'actual situació de la cadena del biodièsel en les diverses regions del país. Els resultats mostren que el SCS ha permés avançar en la inserció d'agricultors familiars en la cadena de valor i el desenvolupament rural sostenible. No obstant això, la literatura també assenyala llacunes en la consecució d'aquestos objectius, com l'aparició de errades en el compliment de contractes entre agricultors familiars i indústries i dificultats en la diversificació de matèria primera (oleaginoses utilitzades en la producció del biodièsel). En una tercera fase, es va fer una anàlisi del funcionament del SCS per al qual la informació secundària es va completar amb evidència empírica obtinguda per mitjà de treball de camp. L'estudi de cas es va centrar en l'estat de São Paulo, i la informació primària es va obtindre a través d'entrevistes semi-estructuradas a tècnics d'indústries, agricultors, cooperatives i especialistes del sector. L'objectiu era investigar els efectes de la certificació sobre els actors participants de la cadena del biodièsel, i els resultats s'arrepleguen en la publicació nº 3. En aquest article es va discutir el funcionament del SCS, els ajustos institucionals realitzats en aquest instrument polític al llarg del seu funcionament, i els èxits i disfuncions que han tingut lloc en la seua aplicació pràctica. Els resultats posen en dubte la realització de l'objectiu d'inclusió social i alerten sobre la sostenibilitat del p