Espacios para la convivencia. La reformulación democrática desde el arte y su repercusión en la práctica artística española vinculada al arte relacional

Abstract

La presente tesis investiga la correspondencia existente entre los discursos estéticos relacionales, dialógicos y antagónicos y la práctica artística contemporánea española. Nuestro trabajo analiza aquellas obras que en nuestro contexto han hecho uso de unas estrategias que han potenciado la creación de encuentros y/o de lugares para la colectividad, con la intención de producir experiencias comunes, intercambios sociales y espacios democráticos aptos para relaciones sociales igualitarias. Aunque nuestro estudio contempla, lógicamente, el discurso de la estética relacional de Nicolás Bourriaud, la difícil definición de sus límites y la constatación de la contaminación e hibridación de las obras seleccionadas en nuestra tesis, ha determinado que incluyamos otro tipo de discursos críticos surgidos en respuesta a Bourriaud. Por un lado, realizamos una aproximación al arte dialógico de Grant H. Kester, hecho que nos sirve de contrapunto para analizar las diferencias y similitudes entre ambas posiciones, así como para profundizar en la teoría de la democracia y del espacio público desarrollada por Jürgen Habermas, una teoría en la que Kester se apoya. Por otro lado, también abordamos el antagonismo relacional, planteado por Claire Bishop. Esta autora parte del concepto de modelo democrático agonístico de Chantal Mouffe y Ernesto Laclau, para así cuestionar la visión unificadora de la comunidad que ofrece la estética relacional, dado que la misma ignora las diferencias que se dan dentro de una sociedad verdaderamente democráticaPartiendo de esta aportación, revisamos la concepción de democracia propuesta por Jacques Rancière, puesto que se trata de un modelo que, al margen de coincidir con el desarrollado por Mouffe, es el utilizado por Claire Bishop para dotar de fundamento teórico al arte participativo. Los artistas españoles seleccionados para investigar las correspondencias con las teorías señaladas son los siguientes. Estética relacional: Ana Laura Aláez, Xavier Arenós, Santiago Cirugeda y Alicia Framis. Estética dialógica: Alicia Framis, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín y Jesús Palomino. Antagonismos relacionales: Jesús Palomino y Santiago Sierra.

The present thesis investigates the correspondence between relational, dialogical and antagonistic aesthetic discourses and contemporary Spanish artistic practice. Our work analyses those works that, in our context, have used strategies that have fostered the creation of encounters and/or places for the community, with the intention of producing common experiences, social exchanges and democratic spaces suitable for egalitarian social relations. Although our study logically contemplates the discourse of Nicolás Bourriaud's relational aesthetics, the difficult definition of its limits and the confirmation of the contamination and hybridization of the works selected in our thesis has determined that we include other types of critical discourses arising in reply to Bourriaud. On the one hand, we make an approach to the dialogical art of Grant H. Kester, a fact that serves us as a counterpoint to analyse the differences and similarities between both positions, as well as to delve into the theory of democracy and public space developed by Jürgen Habermas, a theory on which Kester relies.On the other hand, we also address the relational antagonism, raised by Claire Bishop. This author takes the concept of the agonistic democratic model of Chantal Mouffe and Ernesto Laclau to question the unifying vision of the community that relational aesthetics offers since it ignores the differences existing within a truly democratic society. Taking this contribution as a base, we review the idea of democracy proposed by Jacques Rancière, since it is a model that, besides coinciding with the one developed by Mouffe, it is the one used by Claire Bishop to give the theoretical foundation to the participatory art. The Spanish artists selected to investigate the correspondences with the indicated theories are the following named bellow. Relational aesthetics: Ana Laura Aláez, Xavier Arenós, Santiago Cirugeda and Alicia Framis. Dialectical aesthetics: Alicia Framis, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín and Jesús Palomino. Relational antagonisms: Jesus Palomino and Santiago Sierra.

La present tesi investiga la correspondència existent entre els discursos estètics relacionals, dialògics i antagònics i la pràctica artística contemporània espanyola. El nostre treball analitza aquelles obres que en el nostre context han fet ús d'unes estratègies que han potenciat la creació de trobades i/o de llocs per a la col·lectivitat, amb la intenció de produir experiències comuns, intercanvis socials i espais democràtics aptes per a relacions socials igualitàries. Malgrat que el nostre estudi contempla, lògicament, el discurs de l'estètica relacional de Nicolás Bourriaud, la difícil definició dels seus límits i la constatació de la contaminació i hibridació de les obres seleccionades en la nostra tesi, ha determinat que inclogam altre tipus de discursos crítics sorgits en resposta a Bourriaud. Per una banda, realitzem una aproximació a l'art dialògic de Grant H. Kester, fet que ens serveix de contrapunt per a analitzar les diferències i similituds entre ambdues posicions, així com per a profunditzar en la teoria de la democràcia i de l'espai públic desenvolupada per Jürgen Habermas, una teoria en la qual Kester es recolza. Per altra banda, també abordem l'antagonisme relacional, plantejat per Claire Bishop. Aquesta autora parteix del concepte de model democràtic agonístic de Chantal Mouffe i Ernesto Laclau, per a qüestionar la visió unificadora de la comunitat que ofereix l'estètica relacional, donat que la mateixa ignora les diferències que es donen dins d'una societat vertaderament democràtica. Partint d'aquesta aportació, revisem la concepció de democràcia proposta per Jacques Rancière, ja que es tracta d'un model que, al marge de coincidir amb allò desenvolupat per Mouffe, és l'utilitzat per Claire Bishop per a dotar de fonament teòric a l'art participatiu. Els artistes espanyols seleccionats per a investigar les correspondències amb les teories assenyalades són els següents. Estètica relacional: Ana Laura Aláez, Xavier Arenós, Santiago Cirugeda i Alicia Framis. Estètica dialògica: Alicia Framis, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín i Jesús Palomino. Antagonismes relacionals: Jesús Palomino i Santiago Sierra.