I Congrés de la tomaca valenciana: la tomaca valenciana d'El Perelló
El "I Congrés de la Tomaca Valenciana: La Tomaca Valenciana d'El Perelló" te com a objectiu fer una posta en comú dels principals problemes o factors limitants del cultiu de la "Tomaca Valenciana". Amb aquest motiu especialistes en Millora Genética, Conservació de Recursos Fitogenétics, Fitotecnia, Fitopatología, et., exposaran la situación de aquesta varietat tradicional de tomaca en relació a aquestes disciplines. Els coneiximents posats en comú poden ser molt útils per a la valoritzacío de la Tomaca Valenciana" i contribuir a la rendabilitat del seu cultiu.
URI permanente para esta colecciónhttps://riunet.upv.es/handle/10251/158557
Examinar
Envíos recientes
Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , El cultiu de la tomaca valenciana al Perelló(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Villegas Escrivà, Elena; Herrero, J.; Beltrán, J.L.[CA] La cooperativa Unión Protectora de El Perelló naix l’any 1950 amb el propòsit de unir poder de negociació juntant als xicotets llauradors per accedir des d’una posició més ventatjosa als subministres dels carísimins fertilizants o “guanos” que en aquell temps venien d’ultramar. Des dels seus origens la cooperativa es decanta per la producció de tomaques aprofitant el benigne clima de la zona que els permet als anys 60 produir les primeres tomaques de temporada de tota Espanya. Més avant, a principis del anys 70 es comencen a construir els primers hivernacles consistents en macrotúnels de tubs de ferro de 6 metres d’ample i cuberts amb plástic de polietilé. A poc a poc el cultiu es va intensificant buscant la precocitat i als anys 80 greus problemes fitopatológics fan que siga necesaria la desinfecció de la terra per poder asegurar la producció. A principis dels 90 una greu crisi de producció i comercialització afecta a la cooperativa. Malgrat aixó i gràcies a que la cooperativa decideix arriscar-se a partir de 1992 en el cultiu de verdures orientals es consegueix superar la crisi i consolidar la producción planificada tant de verdures xineses com de cultius d’hortalisses mediterrànies. En l’actualitat en la cooperativa es fan al llarg de l’any dues campanyes: una de verdures xineses on es comercialitzen i exporten verdures orientals des d’octubre fins l’abril; i una altra de d’hortalisses mediterránees (on dominen les tomaques) que abarca des de finals d’abril fins agost. Dins d’esta campanya de primavera i estiu ha pres una grandísima importancia els darrers anys la tomata valenciana del Perelló. La tomaca valenciana és una varietat tradicional de la provincia de València que es caracteritza per tindre fruits de forma de cor amb l’extrem de la flor apuntat. Sól tindre el muscle verd marcat, un color roig ataronjat i una “carn” tendra de molt bona textura i sabor. A més a més presenta un baix grau d’acidesa. En els últims 10 anys la producció de tomaques valencianes en la Cooperativa ha passat d’uns 50.000 kg en 2007 a més de 730.000 kg en 2016. La raó d’aquest impresionant increment ha sigut l’aposta de la cooperativa per oferir als seus clients una tomaca de gran sabor amb la millor qualitat de servei i presentació. Els consumidors i els clients ja fea temps que ens demanaven tomates amb sabor i la tomaca valenciana ha sigut la resposta. Malgrat aixó, tampoc n’hi ha que oblidar que la producció continuada de tomaques valencianes comporta una serie de riscos i dificultats que no solen aparéixer en les tomates híbrides convencionals i que fan que els rendiments productius de la tomata valenciana siguen més baixos i siga per tant més cara de produir i asegurar la producció de bona qualitat. Els problemes més importants d’esta varietat son, per una banda de tipus fitopatológic (sobretot pel que respecta a les epidèmies de virosis del ToMV que fins fa pocs anys eren endémiques, així com de problemes de patógens del sól com la fusariosi o els nematodes), i per una altra banda la falta de uniformitat en el cuallat i en la forma de les tomaques fet que dificulta molt la planificació del subministrament als clients. Afortunadament estes dificultats es van salvant de diverses formes: per una part el gran problema del virus del mosaic de la tomata s’está solucionant desinfectant les llavors química i térmicament per a poder partir de plantacions el més netes de virus posible. Per una altra banda la Cooperativa del Perelló en conveni amb el COMAV i sota la dirección de Salvador Soler porta un projecte des de l’any 2013 de millora genética de la tomaca valenciana per a obtindre plantes amb la resistencia incorporada al ToMV com tenen la major part de varietats híbrides. Al mateix temps també s’ha efectuat una caracterització morfológica i agronomica buscant i seleccionant les plantes amb més regularitat de fruits i de cuallat. La técnica de l’empelt sobre portaempelts de tomaca amb resistencies a patógens telurics també está siguent de gran ajuda per a poder cultivar esta varietat en camps que acusen problemes fitopatológics o de cansament del terreny. També n’hi ha que resaltar i no oblidar la gran llavor dels llauradors d’El Perelló a l’hora de cultivar de forma sostenible en mig del parc Natural de l’Albufera. Per tot açó la cooperativa del Perelló s’enorgulleix de poder de oferir als seus clients hui i en el futur la millor tomaca valenciana: la tomaca valenciana del Perelló.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Virosis en tomate transmitidas por semilla y su control(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Alfaro Fernández, Ana Olvido; Font San Ambrosio, Maria Isabel; Departamento de Ecosistemas Agroforestales; Instituto Agroforestal Mediterráneo; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural[ES] Las virosis transmitidas por semilla en el cultivo del tomate crean gran preocupación entre los productores, y son de especial atención en aquellos que se dedican al cultivo de variedades locales donde las semillas se extraen durante la campaña y son empleadas para cultivos posteriores con lo que la infección y dispersión de estos virus es mucho más frecuente. Entre los virus transmitidos por semilla en tomate destacan el virus del mosaico del tomate (ToMV) y el virus del mosaico del pepino dulce (PepMV). Ambos virus se caracterizan por transmitirse, además de por semilla, de manera mecánica fácilmente y son muy estables manteniéndose en los restos del cultivo anterior y en las infraestructuras empleadas durante el manejo del cultivo. Sin embargo, la localización de estos virus en las semillas contaminadas difiere, mientras que PepMV se localiza únicamente de manera superficial, ToMV puede encontrarse además en zonas más internas como en el endospermo. Esto hace que los tratamientos empleados para la desinfección de semillas infectadas con cada uno de estos virus sea distinto: mientras que PepMV puede ser inactivado con tratamientos químicos superficiales, el tratamiento para descontaminar semillas con ToMV debe ser térmico a elevadas temperaturas.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Caracterización agronómica-morfológica de 6 entradas de "tomaca tipo masclet" de la colección de variedades tradicionales del IVIA(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Marsal, J.I.; Cerdá, J.; López Serrano, L.; Penella, C.; Calatayud Chover, Ángeles[ES] En el presente trabajo se muestran las características morfológicas y de interés agronómico del fruto, correspondientes a 6 entradas de tomate valenciano perteneciente a la colección de variedades tradicionales del IVIA. Las 6 entradas son: IVIA-2 (origen Moncada); IVIA-27 (origen Siete Aguas); IVIA-28 (origen Paiporta); IVIA-69 (origen Moncada); IVIA-72 (origen Moncada); IVIA-126 (origen El Perelló). Respecto a la arquitectura de la planta, las 6 entradas son similares. La diferencia más importante entre ellas es debido a la morfología del fruto; tanto en su sección longitudinal, número de lóculos y el peso medio de los frutos. Las entradas con el extremo distal del fruto con forma puntiaguda, característica muy apreciada por los consumidores, son las IVIA-27 e IVIA-69. Por otro lado, IVIA-28, presenta el mayor peso medio de los frutos con un valor de 262g con una gran calidad, aunque la forma del fruto es menos puntiaguda que ninguno de los otros. Las 6 entradas presentan un gran potencial agronómico dado que presentan un tamaño, forma y color de fruto atrayentes dentro de los cánones de la denominación del tomate valenciano.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Millora genètica de la tomaca "valenciana d'El Perelló" per a resistència al virus del mosaic de la tomaca (Tomato mosaic virus, ToMV)(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Figás-Moreno, María Del Rosario; Martín Hernández, María de los Desamparados; Casanova-Calancha, Cristina; Soler-Calabuig, Elena; Prohens Tomás, Jaime; Soler Aleixandre, Salvador; Departamento de Biotecnología; Instituto Universitario de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural; European Commission[CA] La tomaca tradicional valenciana és apreciada per les seues propietats organolèptiques que li atorguen un elevat interès comercial. En concret la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ és cada vegada més apreciada en les superfícies comercials. Aquesta tomaca presenta diferents trets morfològics, agronòmics i de qualitat que la fan atractiva per al llaurador i per al consumidor. No obstant, de vegades presenta problemes d’uniformitat de producció, així com d’altres característiques importants. D’altra banda, aquesta varietat presenta una elevada susceptibilitat a malalties com la causada pel virus del mosaic de la tomaca (ToMV). Així, una forma molt interessant de potenciar aquest cultiu tan valencià, és obtenir varietats més uniformes així com resistents al ToMV. En aquest treball és du a terme tant un programa de selecció així como un programa de millora genètica de la resistència al ToMV de la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’. Es pretén per una banda augmentar la uniformitat de producció i la presencia de trets característics d’aquesta varietat, a la vegada que s’introgressa el gen Tm22 de resistència al ToMV.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , El futur de les varietats tradicionals valencianes d'hortalisses en el contexte del Pla valencià de producció ecològica(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Roselló Oltra, Josep[CA] Els valencians disposem d'una llarga cultura agrària que ens ha deixat com a legat una enorme quantitat de varietats tradicionals d'hortalisses. Aquest patrimoni de recursos fitogenètics, ara està en franca decadència, actualment predomina la erosió genètica de les varietats antigues, tot i que tenim institucions de prestigi que es dediquen a la conservació dels nostres recursos fitogenètics. Hi ha consens en que la conservació “ex situ” no és suficient per evitar la erosió genètica, i que la conservació “in situ”, en la finca del llaurador, és la millor forma de conservar les varietats antigues. El Pla Valencià dela Producció Ecològica planteja un canvi cap a la sostenibilitat, on els recursos locals, i en concret els recursos fitogenètics, forman part d'una altra manera de produir, comercialitzar i consumir. El PVPE contempla una línia específica per al Pla de la Diversitat Agrària, que preten augmentar l'ús, la conservació en finca, la valorització comercial i el coneixement entre els consumidors, com a millor forma de conservar el nostre patrimoni fitogenètic. El Pla de la Diversitat Agrària s'articula en quatre eixos i 16 mesures que pretenen complir els objectius marcats. No es preten sols conservar varietats, sino que siguen conegudes al mercat i açò justificarà el seu cultiu. L'exemple ens el donen les varietats tradicionals hortícoles que han tingut capacitat de mantindre un mercat fidel, ja que són referència de qualitat alimentària, com la tomaca valenciana, de penjar, mutxamel, o l'albergínia llistada de Gandia, o el meló pell de gripau, etc... elles ens mostren el camí que deun seguir moltes altres varietats tradicionals valencianes d'hortalisses.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Italian traditional tomato varieties: a focus on the Campania region(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Sacco, A.; Cammareri, M.; Vitiello, A.; Palombieri, S.; Riccardi, R.; Spigno, P; Grandillo, Silvana; European Commission[EN] The long tradition of tomato cultivation in Italy has allowed the evolution of a wide diversity of traditional varieties or landraces that have been cultivated for centuries and many of them are still common in the local markets. Adaptation to peculiar climatic and edaphic conditions, the geographical isolation of several growing areas, the specific agro-technique, the local gardners’ selection, also based on consumers’s sensory preferences, have resulted in groups of landraces distributed not only by region but also by sub-regional areas. In most cases, the cultivation of these Italian landraces covers very limited areas being carried out in family gardens for personal consumption and/or in small-size farms that, therefore, play a key role in the on farm maintenance of this precious germplasm, which in many cases is risking extinction. The Campania region has been, and still is, an important area for tomato production with a long tradition in the selection, cultivation and processing of the crop, resulting in a rich reservoir of valuable tomato landraces. So far, only three Italian tomato landraces have been granted a Protected Geographical Status under European Union law, the PGI “Pomodoro di Pachino” form Sicily, and the two PDOs “Pomodoro S. Marzano dell'Agro Sarnese-Nocerino” and the “Pomodorino del Piennolo del Vesuvio” from Campania. This short review will address some of the most popular landraces of the Campania region, with a particular focus on the two PDOs.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Estudi de la distribució de quallat en distintes seleccions masals de la "tomaca valenciana d'El Perelló"(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Figás-Moreno, María Del Rosario; Martín Hernández, María de los Desamparados; Casanova-Calancha, Cristina; Soler-Calabuig, Elena; Prohens Tomás, Jaime; Soler Aleixandre, Salvador; Departamento de Biotecnología; Instituto Universitario de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural; European Commission[CA] En els últims anys, ha cobrat importància l'interès pel cultiu de les varietats tradicionals d’hortalisses. No obstant això, aquestes presenten una falta de estudis de caracterització i tipificació. Aquests són imprescindibles per detectar factors que dificulten la seua explotació, així com per emprendre programes de millora de les mateixes per augmentar la seva competitivitat i rendibilitat. En aquest treball s'han caracteritzat 3 poblacions de tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’. L'objectiu ha estat obtenir informació fenotípica de rellevància en aquest tipus de tomaca. Aquesta informació està sent molt útil per a la seua millora genètica. Així, hem pogut constatar que les poblacions emprades de tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ es caracteritzen per presentar fruits del tipus “masclet” amb una freqüència elevada i un nivell productiu molt acceptable. La menor productivitat de les seleccions assajades en comparació amb el control comercial pareix ser deguda a una concentració de la producció en els 2-3 primers pomells de la planta; i una caiguda dràstica del quallat en els pomells superiors. No obstant, en el programa de selecció i millora de la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ que s’està realitzant es disposa de seleccions amb una freqüència de masclets molta elevada y una distribució de quallat molt més uniforme.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Las figuras de calidad agroalimentaria diferenciadas como herramientas para un desarrollo rural sostenible.(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Nicasio Marco, Juan José[ES] La situación actual del sector agroalimentario nos lleva a la necesidad de agudizar el ingenio para encontrar fórmulas que permitan que los consumidores puedan identificar nuestros productos en el mercado. Una fórmula fundamental para conseguir dicho objetivo es el recurso a las figuras de calidad agroalimentarias diferenciadas. Dada la pluralidad de figuras existentes en el mercado es muy importante saber identificar cuál de ellas es la que mejor se adapta a nuestro producto, y a la imagen que queremos que tengan del mismo sus destinatarios. Con dicha finalidad es importante delimitar cuales son las principales características de cada una de ellas, o al menos de las más importantes, así como identificar cuáles pueden ser los principales problemas con los que nos podemos encontrar a la hora de optar por una fórmula concreta. En cualquier caso, sea cual sea la fórmula adoptada, el éxito no siempre está garantizado, por lo que es más que recomendable ir paso a paso. Iniciar el proceso a través de la constitución de una marca colectiva o de garantía como experiencia previa a dar el salto hacia horizontes más ambiciosos como puedan ser una indicación geográfica protegida o una denominación de origen protegida.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Valoración sensorial de tomates valencianos de producción ecológica(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Raigón Jiménez, Mª Dolores; Monreal Carsi, Rita María; Instituto Universitario de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana; Departamento de Química; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural[ES] La agricultura ecológica es un sistema productivo inocuo para el medio ambiente. Los sistemas de agricultura ecológica se basan en normas de producción concretas y precisas que tienen por objeto conseguir agroecosistemas que sean social y ecológicamente sostenibles. Se fundamenta en la reducción del uso de insumos externos, evitando el empleo de fertilizantes y plaguicidas sintéticos y potenciando el uso de variedades tradicionales. Contribuyendo a la revalorización de los saberes locales que suponen una herencia cultural considerable y a dar un paso hacia la recuperación de la autosuficiencia del agricultor en el uso de la semilla. A diferencia de las semillas comerciales, en la selección de las variedades locales han primado entre otros atributos, la calidad organoléptica, que los consumidores ecológicos valoran especialmente. El objetivo del estudio es evaluar en siete variedades de tomate valenciano, cultivados bajo agricultura ecológica, los parámetros de acidez total, sólidos solubles, densidad, pH del jugo y el índice de color y de sabor del fruto. Por otro lado, se realiza una valoración organoléptica de los atributos de olor, color, textura y sabor. Se toman como referencia los mismos criterios en un tomate híbrido, de alta aceptación, de semilla certificada ecológica. Existe una preferencia en cuanto a las tonalidades de tomates rojas y rosadas y hacia los calibres grandes. Los tomates mejor valorados por el olor han sido “Rosada de Castelló” y “Rossat Gran Xató”. En cuanto al color los mejores valorados han sido las variedades de tomate de “Cuelga” y “Rosada de Castelló”, respecto a la textura los tomates mejor valorados han sido la variedad “Masclet” y “Morado” y en cuanto al sabor las variedades más valoradas han sido “Rosada de Castelló” y “Masclet”.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Influencia del injerto y la relación potasio/nitrógeno sobre el rendimiento y calidad del tomate valenciano(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Lambies, J.; San Bautista Primo, Alberto; López Galarza, Salvador Vicente; Departamento de Producción Vegetal; Centro Valenciano de Estudios sobre el Riego; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural[ES] En el presente trabajo se estudió la influencia del injerto (plantas injertadas en el portainjerto ‘Maxifort’ (L. esculentum x L. Hirsutum), plantas auto-injertadas y plantas sin injertar) y de dos soluciones nutritivas con diferentes ratios N/K (1.3 y 1.8) en parámetros de producción y calidad del fruto en la variedad tradicional de tomate valenciano. El efecto del injerto no se hizo notar en la producción total pero sí en la distribución de los calibres, produciendo las plantas injertadas un porcentaje mayor de frutos de primera y un menor porcentaje de frutos de segunda y tercera respecto de las plantas sin injertar. No se encontraron diferencias en el número total de frutos por planta, pero si en el peso medio total del fruto, siendo mayor en las plantas injertadas. No se observaron diferencias significativas en la presencia de fisiopatías. Respecto al efecto de la solución nutritiva, el equilibrio N/K=1.3, dio lugar a una mayor producción de frutos de primera no observándose diferencias en el resto de los calibres ni en la presencia de fisiopatías. No se encontraron diferencias significativas en los parámetros de calidad ni en el factor injerto ni en el factor solución. El uso del injerto y el manejo de solución nutritiva pueden ser dos buenas herramientas a la hora de aumentar el porcentaje de frutos de primera en tomate valenciano sin que se vean afectadas sus características de calidad.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Influencia del tipo de portainjerto en producción, calidad organoléptica y saludable en tomate valenciano(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Aguilar, J.M.; Giner, A.; Baixauli, Carlos; Nájera, I.; Núñez, A.; M.A. Domene; Segura, M.[ES] El injerto es una alternativa ecológica para el control de plagas y enfermedades, así como para resolver el complejo conocido como cansancio del suelo. También puede reducir problemas debidos a agentes abióticos. En tomate se está investigando con nuevos patrones que proporcionan resistencia a nematodos, Verticillium, Fusarium oxysporum, ToMV, Phytophtora, etc y sean vigorosos. Pero por otro lado, uno de los aspectos que preocupa cada vez más al consumidor de tomate, es el relativo al sabor, textura y su funcionalidad nutricional y saludable. En este trabajo se analiza la influencia de 11 portainjertos comerciales (Beaufort, Multifort, Silex, Aligator, Monbasa, Emperador, Kaiser, King Kong, Amstrong, Arnold y Groundforce) sobre la respuesta agronómica y las características organoléptica, nutricional y saludable comparándolos frente a testigo sin injertar, en una selección de tomate (Solanum Licopersicum) valenciano “Vicente Peris” en invernadero con cubierta de malla, en el Centro de Experiencias Cajamar en Paiporta. La mayor producción comercial se obtuvo con el tomate injertado sobre Groundforce y la menor con el testigo. La mayor producción de destrío total se obtuvo con las plantas injertadas sobre Aligator y Arnold y la menor sobre el portainjerto Kaiser y el testigo, sin observar d.s.n.e. El menor peso medio de los frutos se obtuvo en las plantas testigo. El menor índice de nodulación se observó en las raíces de los cvs Emperador y Arnold, sin detectar d.s.n.e.. Se observó que la calidad organoléptica en los tratamientos con portainjertos frente al testigo disminuyó el contenido en sólidos solubles y acidez. En cuanto a propiedades saludables todos los portainjertos excepto Multifort (menor al testigo), tienen un mayor contenido en licopeno y en polifenoles totales.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Propiedad de las obtenciones sobre variedades tradicionales(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Edo Navarrete, Francisco[ES] Cuando queremos reclamar algún tipo de derecho sobre la propiedad de una variedad, debemos plantearnos solicitar la inscripción en alguno de los registros oficiales. En el caso de las variedades que responden a las características de las tradicionales, podemos encontrarnos dos casos: i) Variedades mejoradas a partir de variedades tradicionales. La variedad que queremos registrar es producto de un programa de mejora, que partió de una variedad tradicional, pero que ha obtenido una variedad distinta. En este caso podemos plantearnos dos tipos de registros: Registro de Variedades Comerciales (RVC), y Registro de Variedades Protegidas (RVP). ii) Variedades tradicionales propiamente dichas. La variedad que queremos registrar es una variedad tradicional, producto de una “conservación in situ”, es decir, que haya sido conservada y seleccionada con los métodos tradicionales a lo largo del tiempo. Estas variedades tienen algunas particularidades en cuanto al tratamiento legal de las solicitudes de registro. Solo podremos optar a RVC, no al RVP, por lo que no podremos tener derechos exclusivos sobre la explotación de la variedad. La legislación reconoce dos nuevas categorías para las variedades tradicionales dentro del RVC: i) Variedades de Conservación: son variedades autóctonas que han sido cultivadas tradicionalmente en localidades y regiones concretas y están amenazadas por la erosión genética. Se contemplan restricciones en materia de producción y comercialización de las semillas, tanto en lo que respecta a la región de origen, como a la cantidad de semilla que puede comercializarse. ii) Variedades Sin Valor Intrínseco (SVI) Son variedades para aficionados, las muestras han de comercializarse en pequeños envases.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Cultivar y comer tomates en la Valencia del siglo XVIII(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) López-Terrada, María Luz; Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento; European Commission[ES] Frente a la idea más común de que el tomate pese a llegar a Europa en el siglo XVI no formó parte de la dieta habitual hasta el siglo XIX, en este trabajo se demuestra, como en la Valencia del siglo XVIII era usual cultivar y comer tomates. Para ello se recurre a tres tipos de fuentes: libros de agronomía, libros de viajeros ilustrados interesados en la historia natural y, por último, algunos datos procedentes de archivos valencianos. A partir de estas fuentes se puede concluir cómo, durante el siglo XVIII el tomate pasó de ser un cultivo marginal y destinado al autoconsumo, a ser un producto hortícola ampliamente cultivado, comercializado y convertirse en un ingrediente básico de la cultura alimentaria de los valencianos.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Variedades tradicionales de tomate de la Comunidad Valenciana del Banco de Germoplasma del COMAV(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Díez Niclós, María José Teresa de Jesús; Valcarcel Germes, José Vicente; Torres Aliaga, José; GRANELL RICHART, ANTONIO; Prohens Tomás, Jaime; Soler Aleixandre, Salvador; Instituto Universitario Mixto de Biología Molecular y Celular de Plantas; Departamento de Biotecnología; Instituto Universitario de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural; European Commission; Ministerio de Economía y Competitividad[ES] El banco de germoplasma del COMAV conserva una colección de tomate de cerca de 3000 entradas. Más de 600 proceden de la Comunidad Valenciana. Ciento cincuenta y tres fueron recolectadas en la provincia de Alicante, 164 en Castellón y 315 en Valencia. Se dispone de datos de caracterización de una parte importante de las entradas. Ciento treinta y dos entradas pertenecen al tipo 'Valenciano' y fueron colectadas en expediciones de recolección realizadas desde principios de los años 80 hasta el presente. Cincuenta y una entradas del tipo 'Valenciano' han sido caracterizadas recientemente en El Perelló en cultivo de primavera-verano. De acuerdo a los datos referentes a la morfologia de fruto se han separado en cuatro grupos: “Masclet”, con frutos en forma de corazón y con el extremo estilar apuntado, característica propia de esta variedad, “Femella” con frutos más anchos y menos apuntados, “Xato” con frutos más achatados y acostillados, y “Rosada” con frutos de color rosa. Se encontró una elevada variabilidad para todos los descriptores tomados, excepto para tipo de crecimiento, siendo prácticamente todas las entradas de tipo indeterminado. El peso del fruto varió entre los 201 g del tipo “Rosada” y los 362 g en el grupo “Xato”. El grupo menos productivo fue el “Xato” con una producción moderada. En este caso, el elevado peso del fruto ocasiona un cuajado más irregular y consecuentemente se produce una disminución de la producción. El porcentaje más elevado de entradas con producción alta se encontró en el tipo “Femella”, con un 37% de las mismas con puntuación 7, siendo la puntuación máxima 9 para esta característica. La gran variabilidad encontrada para la mayoría de caracteres controlados y la adaptación a un amplio rango de condiciones agroclimáticas pone en valor esta colección para ser utilizada en programas de mejora o para cultivar directamente las mejores entradas.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , La tomata ‘Valenciana’ del Perelló: comparació de les seues característiques genètiques i fenotípiques amb el conjunt de tomates tradicionals europees.(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Pons Puig, Clara; Monforte Gilabert, Antonio José; Figás-Moreno, María Del Rosario; Soler Aleixandre, Salvador; Blanca Postigo, José Miguel; Ziarsolo Areitioaurtena, Pello; Cañizares Sales, Joaquín; Díez Niclós, María José Teresa de Jesús; Prohens Tomás, Jaime; GRANELL RICHART, ANTONIO; Instituto Universitario Mixto de Biología Molecular y Celular de Plantas; Departamento de Biotecnología; Instituto Universitario de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana; Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural; European Commission[CA] La tomata ‘Valenciana del Perelló’, originaria de l’horta de València, representa una de les més importants i apreciades varietats tradicional valencianes de consum en fresc. A pesar d’açò manquem d’una tipificació i caracterització en profunditat, el que dificulta identificar de manera especifica i objectiva característiques distintives d’aquest tipus de tomata tant especial. En aquest treball comparem les característiques genètiques i fenotípiques de la tomata la ‘Valenciana’ i, concretament la ‘Valenciana del Perelló’ amb un conjunt de mes de 1000 varietats de tomates tradicionals Europees amb la finalitat de proporcionar les bases per distingir la tomata ‘Valenciana’ del Perelló’ d’aquelles pertanyents a altres varietats tradicionals anomenades també valencianes o aquelles que són similars dins del conjunt tradicional europeu. La caracterització morfològica, basada en 10 caràcters morfològics i qualitatius ens indica que encara que hi ha diferències poblacionals, no són suficients per discriminar entre tipus varietals. El genotipat de les varietats tradicionals europees revela una estructura genètica ben definida per a la varietat de tomata ‘Valenciana del Perelló’ i respecte a altres tomates valencianes o tomates europees de característiques similars. En particular, 18 variants de seqüència SNPs en llocs específics del genoma de la tomata són suficients per distingir clarament la tomata ‘Valenciana’ tipus ‘ el Perelló’ de les altres varietats de tomata ‘Valenciana’ i la tomata ‘Valenciana’ del conjunt de tomata tradicional europeu. Tenint en compte açò, els nostres resultats proporcionen l’empremta genètica de la tomata ‘Valenciana del Perelló’, punt de partida per a la valorització d’aquesta varietat local i per a la seua utilització en programes de millora o el seu us certificat en mercats de productes d’alta qualitat.Item type: Capítulo de libro , Access status: Abierto , Estudio de técnicas de mejora de la producción de dos selecciones de tomate valenciano(Editorial Universitat Politècnica de València, 2020-12-09) Aguilar, J.M.; Giner, A.; Baixauli, Carlos; Nájera, I.; Núñez, A.[ES] El tomate (Lycopersicon esculentum Mill.) y sus diferentes selecciones de valenciano, son muy apreciados por consumidores a nivel local, debido a sus buenas características organolépticas. Estas selecciones no han sido sometidas a procesos de mejora genética, siendo el agricultor por selección masal quién conserva la semilla. En esta experiencia se utilizaron 2 selecciones de tomate valenciano, en las que se comparó planta injertada sobre el cv Arnold y planta sin injertar, con sistema de cultivo sin suelo, para lo cual se compararon 2 volúmenes de fibra de coco: sacos de 18 y 28,8 l compuestos de una mezcla de 70% de fibra de coco y 30% de chips de coco. La experiencia se desarrolló en ciclo de primavera en un multitúnel con cubierta de malla de 14x10 hilos de polietileno. El riego fue independiente para cada volumen de sustrato, con una dotación de riego que se calculó a partir de la hipótesis de nivel de agotamiento del 10%, considerando drenaje del 30%. La mayor producción comercial se obtuvo con el menor volumen de sustrato, sobre este se obtuvo un mayor destrío por podredumbre apical. La planta injertada produjo más que la planta sin injertar, con un mayor peso medio de los frutos, vigor de las plantas y menor destrío. Se observaron diferencias de comportamiento productivo entre selecciones, así como interacciones en la producción de destrío y vigor de las plantas.