La Ferradura d'Ulldecona (Catalunya) revisitada. Un punt de control territorial de la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica.

Vista sencilla de ítem
dc.contributor.authorGarcia i Rubert, Davides_ES
dc.contributor.authorMateu, Martaes_ES
dc.contributor.authorRodés, Margaritaes_ES
dc.contributor.authorRoca, Mercées_ES
dc.contributor.authorFont Valentín, Laiaes_ES
dc.contributor.authorSaorin, Carmees_ES
dc.contributor.authorFreixas Roig, Taniaes_ES
dc.contributor.authorCarbonell, Soniaes_ES
dc.contributor.authorSerrano, Anaes_ES
dc.contributor.funderEuropean Social Fundes_ES
dc.contributor.funderCentres de Recerca de Catalunyaes_ES
dc.contributor.funderAgencia Estatal de Investigaciónes_ES
dc.date.accessioned2026-06-04T06:09:40Z
dc.date.available2026-06-04T06:09:40Z
dc.date.issued2025-04-04es_ES
dc.description.abstract[EN] The Ferradura site in Ulldecona, Catalonia, was first identified and excavated in 1972 under the direction of J. Maluquer de Motes. This initial campaign uncovered a series of eleven structures arranged linearly, spanning a total area of approximately 400 square meters. The settlement occupies a modest elevation relative to its immediate surroundings and exhibits a strategic relationship with local and regional communication routes. Culturally, it represents a single-phase occupation dated to the Early Iron Age (800¿550 BCE). In 2009, the GRAP (Research Group in Protohistoric Archaeology, University of Barcelona) resumed excavations at the site. Their objectives were to reassess the findings from the 1972 campaign and to deepen the study of the site¿s archaeological record. This article presents the first comprehensive synthesis of the work undertaken to date and its results, encompassing both the portable and immovable archaeological remains and offering a functional interpretation of the site within its broader territorial context.es_ES
dc.description.abstract[CA] El jaciment de la Ferradura (Ulldecona, Catalunya) és conegut des del 1972, quan va ser objecte d¿una excavació dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquells treballs van posar al descobert un conjunt d¿onze espais disposats en bateria que ocupen una extensió total d¿uns 400 m2. L¿assentament se situa a poca alçada sobre el seu entorn immediat i sembla mantenir una marcada relació amb les vies locals i regionals de comunicació. Crono-culturalment presenta un únic moment d¿ocupació, durant la primera edat del ferro (800-550 aC). L¿any 2009 el GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica, Universitat de Barcelona) hi va reprendre els treballs d¿excavació amb els objectius de revisar les intervencions desenvolupades l¿any 1972 i prosseguir l¿estudi del jaciment. En aquest article efectuem una primera exposició integral dels treballs efectuats i dels resultats obtinguts fins ara, tant pel que fa als elements mobles i immobles del nucli com a la seva interpretació funcional en el context territorial.es_ES
dc.description.accrualMethodSes_ES
dc.description.bibliographicCitationGarcia I Rubert, D.; Mateu, M.; Rodés, M.; Roca, M.; Font Valentín, L.; Saorin, C.; Freixas Roig, T.... (2025). La Ferradura d'Ulldecona (Catalunya) revisitada. Un punt de control territorial de la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica. SAGVNTVM. 57. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.57.28778es_ES
dc.description.referencesÁLVAREZ, L.; ARNÓ, M.; BOTERO, J.A.; FONT, L.; GARCIA i RUBERT, D.; MATEU, M.; RODÉS, M.; TORTRAS, M.; SAORIN, C.; SERRANO, A. (2021): Productive power during the Early Iron Age (c. 650-575 BC) at the Sant Jaume Complex (Alcanar, Catalonia, Spain), Making cities: Economies of production and urbanization in Mediterranean Europe, 1000-500 BC (Gleba, M.; Marín-Aguilera, B.; Dimova, B., eds.), Cambridge, 385-394.es_ES
dc.description.referencesBELARTE, M.C.; PORTILLO, M.; MATEU, M.; SAORIN, C.; PESCINI, V.; PECCI, A.; VILA, S. (2023): Proposta metodològica per al mostreig i l’estudi interdisciplinari d’estructures de combustió, Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 93-105. https://doi.org/10.21001/rap.2023.33.5es_ES
dc.description.referencesBOUZAS, A. (2001): Los principios de la conservación-restauración, Conservación en yacimientos arqueológicos. Textos del Seminario de Arteleku (Donostia) (Noain, M.J.; Urteaga M., eds.), Sant Sebastià, 3-19.es_ES
dc.description.referencesCALLARISA, M.P. (1965): El proceso histórico de la población primitiva en el bajo Ebro, Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesDOMÉNECH, M.T. (2013): Principios físico-químicos de los materiales integrantes de los bienes culturales, Editorial Universitat Politècnica de València, València.es_ES
dc.description.referencesFONT, L. (2016): La gestió dels recursos animals a la Catalunya meridional i de ponent durant la protohistòria (segles VII-I ane). Avaluació econòmica, política i social a partir de les restes de fauna. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/418810es_ES
dc.description.referencesFONT, L. (e.p.): Les restes de fauna del jaciment de la primera edat del ferro de la Cogula (Ulldecona, Catalunya): Caracterització del conjunt i tendència de la gestió dels recursos animals al Complex Sant Jaume, Actes del X Congrés Internacional d’Estudis Fenicis i Púnics (Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera eds.), Eivissa.es_ES
dc.description.referencesFONT, L.; SAORIN, C.; SERRANO, A.; RODÉS, M.; MATEU, ROCA, M.; CARBONELL PASTOR, S.; FREIXAS, T.; BOTERO. J.A.; ARNÓ, M.; ÀLVAREZ, L.; TORTRAS, M.; GARCIA i RUBERT, D. (e.p.): Estat de la qüestió sobre els assentaments de la primera edat del ferro d’Ulldecona (Montsià): la Ferradura-els Castellets i la Cogula, Actes de les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (Departament de Cultura, ed.), Tortosa.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D. (1999): Evolució del poblament a la comarca del Montsià. Ss. VII aC.- III dC., Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D. (2005): El poblament del primer ferro a les terres del riu Sénia. Els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume, la Ferradura i la Cogula durant els segles VII i VI ane, Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D. (2011): Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume, Trabajos de Prehistoria 68(2), 331-352.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F. (1998): Un conjunto de pondera procedentes del yacimiento preibérico de la Ferradura (Ulldecona, Montsià, Tarragona), Pyrenae 29, 205-225.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I. (2016): L’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Els espais A1, A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1, Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; MATEU, M.; FONT VALENTÍN, L.; MONTAÑÉS, M. C.; VALLDEPÉREZ, M. (2014): La Ferradura (Ulldecona, Montsià), 40 anys després. Primers resultats de la fase moderna d’excavacions, Actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà “La transició Bronze Final-1a edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns” (Mercadal, O., ed.), Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, 275-284.es_ES
dc.description.referencesGARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; FONT VALENTÍN, L.; MATEU, M.; SAORIN, C.; BOTERO, J. (2016): L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià), Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (Martínez, J., Diloli, J., Villalbí M.M., eds.), Tortosa, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 200-216.es_ES
dc.description.referencesGÓMEZ-PACCARD, M.; RIVERO-MONTERO, M.; CHAUVIN, A.; GARCIA i RUBERT, D.; PALENCIA-ORTAS, A. (2019): Revisiting the chronology of the Early Iron Age in the north-eastern Iberian Peninsula, Archaeological and Anthropological Sciences 11(9), 4755-4767.es_ES
dc.description.referencesGONZÁLEZ, A. (1983): Estudio arqueológico del poblamiento antiguo de la Sierra de Crevillente (Alicante), Anejo I de la revista Lucentum, Universitat d’Alacant, Alacant.es_ES
dc.description.referencesGONZÁLEZ, A.; PINA, J. A. (1983): Análisis de las pastas cerámicas de vasos hechos a torno de la fase orientalizante de la Peña Negra (675-550/535), Lucentum II, 115-145.es_ES
dc.description.referencesICOMOS (2005): Declaración de Xi’an: Sobre la conservación del entorno de las estructuras, sitios y áreas patrimoniales. 15ª Assemblea General, China, International Council on Monuments and Sites.es_ES
dc.description.referencesLANAS, J.; ALVAREZ, J. (2006): Preparación y ensayos de morteros de cal de nueva factura para su empleo en restauración del patrimonio, V Jornada de Técnicas de Restauración y Conservación del Patrimonio. La Plata, Argentina, Laboratorio de Entrenamiento Multidisciplinario para la Investigación Tecnológica (LEMIT), 1-14.es_ES
dc.description.referencesMALUQUER DE MOTES, J. (1983): El poblado paleibérico de La Ferradura, Ulldecona (Tarragona), PIP VII, Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesMARTÍNEZ, M.A. (1992): Secuencia crono-tipológica de la cerámica ibérica a mano del sud de Tarragona, Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesMARTÍNEZ, M.A. (1993): Assaig d’un quadre crono-tipològic per les produccions de ceràmica ibèrica a mà del sud de Tarragona, Pyrenae 24, 183-200.es_ES
dc.description.referencesMATEU, M. (2016): Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià), Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/397708es_ES
dc.description.referencesMATEU, M. (2016b): Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià), Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (Martínez, J., Diloli, J.; Villalbí M.M., eds.), Tortosa, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188-200.es_ES
dc.description.referencesMATEU, M.; SAORIN, C.; FONT, L.; SERRANO, A.; ARNÓ, M.; RODÉS, M.; ROCA, M.; CARBONELL PASTOR, S.; FREIXAS. T.; BOTERO. J.A.; ÀLVAREZ, L.; TORTRAS, M.; GARCIA i RUBERT, D. (e. p.): Una possible interpretació alternativa de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume d’Alcanar (Montsià), Actes II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (Tortosa, 11-13 novembre 2022), Tortosa.es_ES
dc.description.referencesMOLINA-CARDÍN, A.; CAMPUZANO, S.A.; OSETE, M.L.; RIVERO-MONTERO, M.; PAVÓN-CARRASCO, F.J.; PALENCIA-ORTAS, A.; MARTÍN-HERNÁNDEZ, F.; GÓMEZ-PACCARD, M.; CHAUVIN, A.; GUERRERO-SUÁREZ, S.; PÉREZ-FUENTES, J.C.; MCINTOSH, G.; CATANZARITI, G.; SASTRE BLANCO, J. C.; LARRAZABAL, J.; FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, V.M.; ÁLVAREZ SANCHÍS, J.R.; RODRÍGUEZ-HERNÁNDEZ, J.; MARTÍN VISO, I.; GARCIA i RUBERT, D. (2018): Updated Iberian Archeomagnetic Catalogue: New Full Vector Paleosecular Variation Curve for the Last Three Millennia, Geochemistry, Geophysics, Geosystems 19(10), 3637-3656.es_ES
dc.description.referencesOLIVER, A. (1994): El poblado ibérico del Puig de la Misericordia de Vinaròs, Associació Cultural Amics de Vinaròs, Vinaròs.es_ES
dc.description.referencesOLIVER, A. (1995): El Puig de la Nau: un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular, Monografies de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 4, Castelló.es_ES
dc.description.referencesOLIVER, A. (2006): El Puig de la Nau, Benicarló, Proyecto Cultural de Castellón, S.A., Castelló.es_ES
dc.description.referencesOLIVER, A.; FALOMIR, F.; AGUILELLA, G. (2020): “El Puig de la Misericòrdia, Vinaròs”, Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana 2016-2017-2018, Generalitat Valenciana, 61-70.es_ES
dc.description.referencesOLIVER, A.; FALOMIR, F.; AGUILELLA, G.; CARRIÓN, Y.; FORNER, E. MEDINA, P.; MATEU, R., PÉREZ, G. (2021): El Puig de la Misericordia y los inicios de la arquitectura de prestigio en el llano litoral de Vinaròs. Un ámbito especializado en el edificio fortificado del Hierro Antiguo, Diputació de Castelló, Castelló.es_ES
dc.description.referencesOLIVER, A., GUSI, F. (1995): El Puig de la Nau. Un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular, Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques 4, Diputació de Castelló, Castelló.es_ES
dc.description.referencesRAMON, J. (1994-96): Las relaciones de Eivissa en época fenicia con las comunidades del Bronce Final y Hierro Antiguo de Catalunya, Gala 3-5, 399-422.es_ES
dc.description.referencesRAMON, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo Central y Occidental, Col·lecció Instrumenta 2, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesRAURET, A.M. (1976): La metalurgia del bronce en la Península Ibérica durante la Edad del Hierro, Publicaciones Eventuales 25, Barcelona, Universitat de Barcelona, Barcelona.es_ES
dc.description.referencesSAORIN, C.; GARCIA i RUBERT, D. (2016): Estudi d’un forn culinari de la Primera Edat del Ferro localitzat a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) mitjançant espectroscòpia per FTIR, micromorfologia i anàlisi tipològica, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 34, 43-77.es_ES
dc.description.sponsorshipVolem agrair a les institucions que financen i donen suport a les intervencions i als posteriors treballs de recerca i de difusió, com són l Ajuntament d Ulldecona i el Servei d Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (a: Indígenes i fenicis. Tot calibrant l impacte de la presència fenícia a les terres del Sénia , Ajuts per a projectes quadriennals de recerca en matèria d arqueologia i paleontologia, Generalitat de Catalunya, referència 7495D/749000104/4431/ 0000. b: Ajuts per a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic, 2022 i 2023). I, especialment, als equips humans que campanya rere campanya participen a les excavacions ja que sense ells tot això tampoc no seria possible. Marta Mateu compta amb el suport del programa postdoctoral Beatriu de Pinós del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya (2021BP00103). Carme Saorin és beneficiària d un contracte predoctoral FPI (PGC2018-099579-B-I00) finançat per MICIU/ AEI/10.13039/501100011033 i FSE Invierte en tu futuro .es_ES
dc.description.volume57es_ES
dc.identifier.doi10.7203/SAGVNTVM.57.28778es_ES
dc.identifier.issn0210-3729es_ES
dc.identifier.urihttps://riunet.upv.es/handle/10251/235738
dc.languageCatalánes_ES
dc.publisherUniversitat de Valenciaes_ES
dc.relation.ispartofSAGVNTVMes_ES
dc.relation.pasarelaS\553030es_ES
dc.relation.projectIDinfo:eu-repo/grantAgreement/AEI/Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020/PGC2018-099579-B-I00/ES/COMPLEJIDADES CRECIENTES. LAS JEFATURAS POLITICAS DE LA PRIMERA EDAD DEL HIERRO EN LA REGION DEL RIO SENIA/es_ES
dc.relation.projectIDinfo:eu-repo/grantAgreement/CERCA//2021BP00103/es_ES
dc.relation.publisherversionhttps://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.57.28778es_ES
dc.rightsReconocimiento - No comercial - Compartir igual (by-nc-sa)es_ES
dc.rights.accessRightsAbiertoes_ES
dc.subjectProtohistòriaes_ES
dc.subjectPrimera edat del ferroes_ES
dc.subjectTerres del Séniaes_ES
dc.subjectArquitecturaes_ES
dc.subjectFenicises_ES
dc.subjectProtohistoryes_ES
dc.subjectEarly Iron Agees_ES
dc.subjectSénia river landses_ES
dc.subjectArchitecturees_ES
dc.subjectPhoenicianses_ES
dc.titleLa Ferradura d'Ulldecona (Catalunya) revisitada. Un punt de control territorial de la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica.es_ES
dc.title.alternativeLa Ferradura (Ulldecona, Catalonia) Revisited: A Territorial Control Point of the Early Iron Age in the North-East of the Iberian Peninsulaes_ES
dc.typeArtículoes_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersiones_ES
dspace.entity.typePublication
upv.uuid779b00f2-37af-4f4d-9a95-3fcfef1ccabees_ES

Archivos

Bloque original

Mostrando 1 - 1 de 1
Miniatura
Nombre:
GarciaMateuRodes - La Ferradura dUlldecona Catalunya revisitada Un punt de control territorial de....pdf
Tamaño:
1.5 MB
Formato:
Adobe Portable Document Format
Descripción:
Versión editorial
[object Object] Descargar

Colecciones

Artículos, conferencias, monografías